Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2021

La Civilització descavalca l'instint maternal de l'individuu?

Imatge
 

Visca sant Pere Nolasc, Patró dels que estem en captivitat (o confinats!)

(P.327). PREDICAR/ADOR: Anunciar, proclamar, ensenyar (especialment la paraula de Déu). ENXAMPAR: Atrapar; especialment sorprenent algú. (P.331). MINVA(R) el dolor: Disminució. Descens del nivell del mar... Al Gener coincideix amb el temps anticiclònic... De baixa ESTOFA: Matèria de la que està afaiçonada (feta) alguna cosa. (P.333). EREMITA: ( Ja ho vam dir! ) ...queviuen un erm (un lloc àrid i deshabitat. POSTISSA: Que reemplaça artificialment una cosa natural (barba i dents)... Un oncle postís diu el DIEC. (P.337). LONGEVITAT: Prolongació de la vida fins a una edat molt avançada GAUDIR: Posseir una cosa de la qual hom en treu profit, un avantatge, etc. (P.338). FRAPAR: Gal·licisme col·loquial que significaria: Impactar, commoure. Que contrasta amb la següent pp. on S’escriu “qui l’hi va tallar la llengua”. (P.340). Omplir de BROGIT (un cap): Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d’aigua, els rompents de mar o el vent el fullatge.

arrecerem-nos del Destí! (G. Quintana)

  (P.299): ARRECERAT. Diguem que la forma en adjectiu d’arrecerar No Existeix. Sí que he trobat ARRECERAR, posar a cobert; lloc on hom és a cobert de les injúries del temps. (P.302): Maria Ponsetí i Pier Paolo Passolini són dos personatges (de entre 2002 i 2008) als que G.Quintant recórre a l’hora de imaginar un pseudònim per al seu personatge (Salvador). Tria Pere de l’italiá i Ponsetí (representa que perquè acaba igual que el cognom de Salvador: Saltamartí). Ignoro si Maria Ponsetí, de Ses illes de la que es pot trobar informació a Internet, és una antiga companya sentimental de Quintana o la inspiració era diàfona per Quintana i es referia a la que va (ès)ser consellera de Ensenyament al Govern de Puigdemont, exiliada ara a Brusseles: CLARA Ponsetí. (P.305): ARGILA (del color de). L’argila no és la terrissa (de color vermellós) sinó que es tracta del material d’una altra roca sedimentària de també partícules molt petites procedent de la decoloració de roques feldespàtiques (pr