ncj... ha tornat!

 Quan n tenia jo més de vint-i-un anys havia ja "marxat de casa". Després, és cert que, escamat, hi vaig tornar. No discutirem ara però si encertada o desencertadament... més aviat direm que va ésser un acte de responsabilitat (amb tot el que això de idiopàtic (jajaj) comporta). Us diré que sortíem ja els Dijous... els Divendres, els Dissabtes... i els Diumenges, a la tarda, quan la meva parella anava a treballar a la Pizzeria ("Gorgonzzella) de Vic em venia a cercar un pinxo del poble, encara "érem amics" i marxàvem a Torelló, a la Disco de'n Pep Solé on encara i fins cap allà a les 22:00 encara hi havia ambient (de Cap de Setmana). Entre que després baixàvem a l'Hospitalet, em sembla que a un After-Hours que es deia "Compliche" de voltes acompanyats per alguns o algunes perdudes de BCN que se'ns feia prou tard per entrar-hi. Jo consumia Èxtasi i anava com un pardalet. Una vegada una noia em va oferir "un Chute". Li vaig dir que

 Benvolguts i ambles lectors. Malgrat tot -el que em dedicaré a exposar durant uns 20 minuts, i que vosaltres llegireu en 2 ó 3- hauria d'estar "resumint" un llibre, de moment molt interessant. Es tracta d'un llibre d'assajos sobre la Tecnologia... més que res, la Tecnologia Telecomunicativa. Us diré que de moment, tot i ésser de diversos autors, i no havent-me jo "adormit a la palla" encar segueix, el relat (del resum) una coherència que evidentment és més pròpia als autors que a les meves... diguem-ne HABILITATS cognitives (o resumístiques). Sembla ésser que, un cop més: Malgrat tot, el Món ha de continuar, i ho ha de fer envers la preocupació per el medi ambient (es diu al Próleg, i s'ofereix amb el terrabastall que s'hi aporta en els dos primers assajos, on, no en quedem pas gaire, tots! ben parats). La Producció de bens i serveis es fa a les anomenades Economies emergents: Xina, La Índia, el Brasil etc. Nosaltres, el que no haguem "paga

  Els meus cosins de Tona

 No sabia ara si: anar-me'n ja a dormir, continuar amb la feixuga tasca de llegir Agustí de Hipona o plantejar-me "públicament" ¿Què soc jo?... o sigui si... ¿sóc cap mena de Professional? Proposo que l'ofici que tenia "mecànic Soldador Oficial de Primera" em serviria ara per guanyar-m'hi la vida. Cobro una pensió, sabeu? L'Estat em paga perquè no emprenyi... o perquè em toca, perquè estic malalt psíquicament. Plantejo que fins i tot el meu propi germà diria en el seu temps "ho està fent molt bé" quan en el teatre que és la vida, feia veure a les acaballes de la vida del meu pare que er ajo qui li ensorrava el taller, quan: ni hi ha ferro ja al P.Basc, ni queden tallers... ni sabíem (el meu pare inclòs) què ens fèiem? Plantejo fins i tot que el meu "caràcter" de "morro fort" i de "gènit" sigui una característica intrínseca, a la que no puc ni renunciar ni evitar-la a l'hora de desenvolupar-me socialment. És

     Em preguntava ara fa una estoneta si... de fet, això de caure del cavall és tan o menys perillós i CRUEL que físicament. Tant és així que per exemple en alguna pel·lícula duu a un final tràgic però "alliberador". Vull dir que si en Clark Gable i la Maureen O'Hara haguessin hagut de continuar cuidant sa filla (que recordem-ho mor en caure del cavall a "Allò que el vent s'endugué") per exemple tetraplègica, la història, certament, no seria digne de una consideració kistch. De coses d'aquestes la Literatura i el Món de l'Art, perquè són "Històries de Reis" i els reis "no se andan con chiquitas" doncs que... deixem-ho córrer. Jo, per una certa proximitat, he vist casos molt més mundans. Ara farà 14 anys, el proper 14 de gener, que es va morir "una germana" que tenia. El seu nom Montserrat. Era... havia nascut amb dues voltes de cordó umbilical al coll i li va afectar a la part motora.  Per exemple, ella tenia gairebé 20

No he tingut més oportunitat, aquí, en una residència per a la gent gran (jo tinc 51 anys d'edat); que veure la filla petita (dos anyets) de una col·laboradora laboral, obrir un paquet en una foto al facebook. M'he sentit agraciat igualment. Val la pena tot plegat si és per a bon final: la il·lusió de no saber què hi ha a dintre. En aquest sentit i mai més ben dit -per tot això que fa "el treballar" (sobretot avui en dia) doncs que EL FIN JUSTIFICA LOS MEDIOS. Tant és així, com sempre dic, que: certament se'ns fa difícil això de fent-se grans. Fins i tot quan la gran alegria que ens pot dur la Jornada sigui una puta victòria del Barça a San Mamés Jajaj El cert és que a na mi m'han passat els Reixos des de Torelló: Tres parells de mitjons han dut a la terra de la Vall del Ges al meu nom a una tieta de la parella que es diu... li diem Trini. MOLTES GRÀCIES REIXOS. Ara posava en un CV que estic... bé! que hauria d'estar més agraït a el pare que a la mare per

 Sí,Hahah esdevé actualment de calaix: És em sembla a partir dels anys setanta, quan jo vaig nàixer, que es desenvolupa el Post-modernis-me Hahah Com a sortida a les copioses i absurdes tonteries de Picasso per exemple... de Andy Warhol... de la Segona Guerra Mundial fins i tot; i hom comença a plantejar-se el cristianisme... doncs suposo que com a un Gran Mal (que potser hauríem de revisar). Es tracta de un moviment, major ment ALEGRE, il·luminat... potser fins i tot tant eloquent com... us ho havia dit? miro de llegir a sant Agustí de Hipona (de Tagaste, a 200Km de Carthago) que en parla de l'eloqüencia en aquestes darreres pàgines que he "visionat" entre la 77 i la 86 quan parla d'una deplorable feina que li tocava fer des dels 19 als 28 anys: ENSENYAR, HONESTAMENT, A ÉSSER DESONEST AMB LA PARAULA. Sant Agustí recorrerà al poder de Déu per desempallegar-se tot confessant-se (el llibre, diuen que una de les grans obres de la literatura... ara no sé si medieval (s. I