ncj... ha tornat!

Aquests dies, em sembla que ja us ho he dit!, estic veient una psicòloga, la Gemma. És la psicòloga del centre (la Residència). La Gemma Dimarts comença vacances i fins el Dilluns dia 17-Ago.  En principi l'estava veient per parlar d'una mena de obsessió que tinc a temporades quan somio "coses massa estranyes". No sé què ho fa que a voltes... diguem que de moment fins abans que em canviessin el antipsicòtic que m'injecten (al Deltoides -braç-) si bé abans era cada quinze dies ara és un cop cada 28 més les píndoles que prenc a diari. Ara també me'n donen una al dematí amb l'esmorzar. No sé doncs... ho podem suposar que tindria a veure amb el per exemple o bé sopar massa, el altre antipsicòtic o fins i tot el que els terapeutes de Centres de Dia i d'altres Serveis Socials en diuen "Higiene en el son". La Higiene en el son consistiria en dormir cada dia les mateixes hores i de la mateixa estona a una altra. No n'he parlat mai i per tant igno

L'altre dia, em sembla que era el mateix Dilluns que vaig fer l'últim post, vaig fer Podcast i em vaig mirar l'entrevista al President Puigdemont. La veritat és que no em va costar gens seguir-la, el que em fa content i fins i tot més integrat en la societat (catalana) fins i tot més del que demanaria. La veritat és doncs, i m'explico, que ni recordo haver seguit, ni defet, fa vuit o nou anys haver pogut seguir pròpiament el procés de formació de "Junts X Catalunya". Va explicar, ara no sé si el mateix Puigdemont o potser (i també) en Jorqueres a les dues entrevistes que li he seguit una a TV3 i l'altre a Catalunya Ràdio que el propòsit de "junts X Catalunya" no era altre que el de ACONSEGUIR UNA MAJORIA (clarament) INDEPENDENTISTA o SOBIRANISTA en aquest cas. Recordo haver anat entre el 2010 i el 2011 a votar al col·legi de la Vedruna, que no és "seu" electoral a votar si volia que Catalunya fossi "un país txatxi-piruli", és

Contestant a la Ajo Casals, quan aquest dematí a les 9:00 ha dit que a veure com ha anat el cap de setmana, diré que va començar bé. Em sembla que era Dissabte que fins i tot, engrescat, havia fet un comentari en castellà en un blog (el Caracteres Ocultos) de l'escriptora Júlia Costa. Pensava que era un post interessant pel contingut i per com s'havia desenvolupat i conclòs, de manera que el vaig rellegir i tot. Fins i tot vaig visitar un altre comentari que havia fet en un dels altres blogs que té la Júlia, un de pintura i em va sorprendre a sota del meu un missatge de "Relacions": "Clic on my boobs : (. )( .)" i tal. No sé què va passar, em devia cardar gràcia això de fer-hi clic que m'he enmerdat tot el cap de setmana a mirar de desfer-lo (el clic). Una enganyifa podríem dir-ne. Has de pagar per cada missatge i (amb una tarjeta de crèdit). Entendria que s'haguessin de pagar les converses en vídeo o en audio, però el "chat"? Encara ara, c

¿Com està? Estaria millor al carrer, treballant que a dintre de la presó. Però per difícil que ns ho posin doncs aquest és un gran país Tercer grau pronòstic? Ja vaig dir el 2017 que ens posarien a la presó. Hi han agafat la més mínima oportunitat (forcadell) Les nostres opcions són ad hoc. el tribunal opina de coses quan més i com els hi convé. Ultim cap de setmana fora de la presó? Quan reinterpreten el Dret no és el pitjor que han fet. El seu poble? No els agrada veure que la gent ens estima. Evitar que vostè faci campanya? No poden evitar interferir. No hi ha cap novetat. No em sorprèn la pregunta. Si ho han fet sempre... Farà campanya? Sembla que no ho podré fer. En algun moment m'ha tocat de posar veu a les opinins de ls meus companys i no m'he queixat... ara els tocarà a ells perquè jo soc el que en sé més de tots els temes del meu partit. Parlo amb el Torra i el Puigdemont..e tc, amb tots aquells que no aplaudeixen la repressió i la nostra presó De què parlen amb Puigde

Juguem amb avantatge, doncs tothom sap que Oriol Jorqueres ha estat a la presó... de fet encara hi és. Això és un alt greuge comparatiu envers tota la gent que va votar en Pujol (jordi, P. i Soley) i no sabien que Pujol també havia estat a la presó, en aquest cas del Règim Franquista i potser més, "si cabe" que Junqueres estava ressentit. Vull escenificar el PROBLEMA que penso suposarà a Catalunya, a Catalunya-Catalunya el fet que es produís el que tothom que n'he sentit opinar diu de les properes eleccions al Parlament: "Les guanyarà Jorqueres". Potser per ¿més "sofert" que Puigdemont? Posaré un exemple del gran terrabastall que va suposar el Pujolisme en un fet proper a tants d'altres catalans i espanyols que van votar Pujol per que els va mentir i va jugar amb les inquietuds d'allò que s'anomenava llibertat i que es van apropiar els de l'Estatut: Llibertat! Amnistia! I, Estatut d'Autonomia! En Pujol va cometre un error flagrant.

Vaig veure el festival, no mediàtic -el seguiment "a comarques" (per lo de  "en provincias") ha esta molt fluix-, del Sant Jordi d'Estiu. Com deien aquells "que felices son/ haciendo el mamón/ siempre en nombre de la razón" continuava amb "y su libertad/ vigilada por/ los cañones del Capital"... Em fa venir com vomitera aquests intents embogits de pretendre que "tot serà com abans", només perquè "abans ens anava bé". No proposo jo que ja amb la nova normalitat (que Dios dirà) es deixi de llegir. És només que ningú amb tota la "psicosi esquivada" s'hagin oblidat temes com les malalties prèvies a les que ja havien de enfrontar-se, el personal mèdic i els investigadors, i també contagioses que no m'estranyaria que les incomoditats que provocaven prèviament s'hagin deixat de banda de manera que -jo conec els vells! sobretot els que s'estan en residències- de manera que a més de la Covid-19, jo proposa

L'altre dia, ja ho vaig explicar al wordpress, em vaig "escapar" de la Residència per anar a la Policia que volia jo que m'administressin l'injectable quinzenal per a la malaltia mental al Centre Ambulatori i no a la Residència on "visc" perquè no ho fan bé, no diré que malèvolament, però poc els importa, perquè al capdavall les infermeres estan donades també d'alta com a funcionaries (i es veu que treballen tant que ja ni les aplaudeixen... no fossi cas) Ja abans hi anava al Centre Ambulatori. És, diguem-ne, la tercera etapa. La primera, la de tota la vida al pis de Manresa (ja hi anava a l'Ambulatori de Salut Mental de Vic des del 2003 (fins el 2012 que vaig venir a Manresa)) que es va veure truncat en ingressar a la Residència: "Nosaltres tenim infermeres i no t'hauràs de moure d'aquí ". Amb el temps vaig quedar reiteradament fins a insisitirli al Doctor, diguem que descontent amb el tracte i amb la infraestructura existent a

No sé que passava que representava que -d'esperit si més no... fem-ho creïble!- era més jove. Tenia oportunitat de intervenir en afers importants... rellevants si més no quan es produïa un robatori, una apropació dels fruits de anys de "treball". D'una mena de treball que no està, o no ho està "de manera simple" (amb diners) remunerat. La prova és que per tot un seguit de detalls pràcticament... podríem dir per "lo comú, més o menys de l'experiència que suposa tenir per exemple 5 fills" doncs que podríem dir que PRÀCTICAMENT IRRELLEVANTS. El que comptava era que cada membre de una família tenia un paper (i no vull pas ficar-me amb la Família Pujol-Ferrussola... "si no se tercia") desenvolupava un rol. Era la "meva família" la del somni... ni tant sols tenia els mateixos membres ni estaven afectats de les mateixes, seves patologies. De fet, jo mateix només tenia una enfermetat tropical (heheh) i havia seguit des de llavors, q

Una vegada vaig sentir en una pel·lícula (com qui obre, -es veu-, i ho dic perquè ho vaig sentir en una altra pel·lícula: "com qui obre un rollito de primavera" en un restaurant xinès) que deien "El qui pensa..." ho deien en castellà és cert!: "Si piensas en los jóvenes es que eres un fracasado". Jo dic: Els joves, s'han de divertir? Home mira! si es amb un ukelele/ ara que s'ha acabat la "Sele"/ i algú porta una birra com diu una cançó d'actualitat (que jo he sentit vàries vegades ja a ICat.fm (em sembla que són del Maresme i la cançó es diu "Menorca") però si han de fer com aquell de l'ampolla de ginebra... als tretze o catorze anys, certament, dista molt dels entreteniments que deu contemplar qualsevol "ministre de la joventut". Proposo que els joves, s'inquietin més aviat per preocupacions mundanes per exemple alienes al nacionalisme, al mateix comunisme o fins i tot al Rock. Una de les coses que em dol

El més trist de tot plegat, començo així, és esdevenir-se tant poc sociable al capdavall com per a no dedicar-se per exemple a ensenyar a llegir a un adult, més que res perquè l'adult fa més temps que és a la Residència que tu. I ha sobreviscut fins ara sense saber-ne... i no li falta de res! I tot i el que deien els de la Creu Roja: "Viu una història d'amor" (per cert! recordo el noi que ho anunciava que sortia de la dutxa i sacsejava el cap com un gos... bé que jo ho feia quan em vaig deixar créixer els cabells i em va començar de fer mal el cap... és un detall com un altre de la seriositat publicitària d'aquest país... vull dir que en un anunci de voluntariats fer coses d'aquestes (que provoquen maldecap o en el seu si son simplement... jo diria que "dinàmiques"... fins i tot sexuals proposo o de sex appeal -més ben dit-) em sembla poc previngut. Xerro de la Creu Roja perquè m'han aconsellat de fer-hi un voluntariat. De fet me n'han dit t

Benvolguts amics, Ens trobem sempre que llegim a la Xarxa per conèixer, jo mateix volia saber de notícies (per les que s'ha de pagar o ser-ne subscriptor) com ara "Com poden recuperar el temps perdut els alumnes?" però resulta que una informació tant i tant cabdal que va acompanyada d'un altre article "de Progrés" (per dir-ho així) com és que "El tancament de les escoles i els cursos al tercer Món provocarà un terrabastall (considerable)". Potser en parlaran a la Ràdio (Pública)... De moment, i per exemple, cada cop vaig prenent més consciència que tot lo treballat aquest semestre immediatament anterior podria ésser una solemne tonteria. Que, de fet , del que ja no recordo... (no he preparat cap prova final) ben poca cosa em servirà per exemple "per fer-li un informe al jefe" (hahah) o per, "Sí, és clar" preparar-vos a tots vosaltres un document (potser el mateix que vaig entregar per superar la Avaluació Contínua) al més pur es

No hem tingut privilegis! És molt estrany de anar a casa i haver de tornar a la presó a dormir. Però ens adaptem a tor i acabes convertint en una rutina el que no és normal. "Li han donat el 3er Grau però encara no s'ha executat" Fa deu dies així estàs en l'entorn familiar per tornar a la vida normal clar que sempre has de estar localitzable.  "El pitjor dia?" El 4 de Desembre quan jo no vaig poder sortir com els altres. EL pitjor que es pot fer a la presó és pensar-se que sortiràs i que no surtis. Haver de telefonar a cas i dir-ho és molt difícil. Tot lo altre ha estat més llevadero. "Es penedeix de no haver anat a l'Exili?" No. L'exili té connotacions molt més dures. Sembla que a l'exili puguis fer el que vulguis i no és veritat, no deixa de ésser una presó amb barrots invisible però que existeixen.. la família que no pots veure i fins i tot genera menys empatia que la presó. "També pensa que 'ho tornaran a fer!'" Ho

"Trencar l'aïllament" ho va dir un polític basc. "És el principal objectiu de un pres polític" "Les lluites compartides" Crisi 2008 (i del 2020) però sentiment de orgull i pertinença col·lectiva. La meitat dels habitants de Catalunya té problemes per arribar a final de mes. Som un país que reviscola de les cendres. L'Estat ha renunciat a defensar els interessos dels més desafavorits. La fractura social està entre els que tenen i els que no tenen i la meitat no tenen. "La repressió busca dividir els que lluiten" (a partir del matís), però quan els escoltes en una taula o en el Parlament, ningú ha renunciat al Referèndum... a lluitar pels desafavorits... hauríem de intentar no parlar tant de la cosa i asseure'ns en una taula. Jo soc optimista. "A la sentència, el que retraten és aquesta interpretació de J.Cuixart dels drets (Humans) Fonamentals" Davant del dilema de una oposició, suspensió del Referendum vam exercir els drets

Ara m'enorgullia, jo tot sol, -mentre és cert que regirava en la meva memòria-, tot cercant allò que (he sentit la cançó "dos somnis" dels SanJosex) que el meu pare a na mi m'hagi pogut deixar en herència, ell que va morir amb 10€ a la cartera (per a que li diguessin una missa) que no sigui la improductiva, a nivell de autoalimentació, educació rebuda. Tant és així que em deia que tot el que en vaig treure d'anys d'estar-me servint-lo al taller ha estat el aprendre a ésser un bon operari. La qual cosa, en com han canviat els temps! no és ni massa ni gaire però sí que és cert que ha obert una porta molt necessària a la Percepció . Així de vegades quan faig allò que em semblava de ben petit feia superiorment a ell, -i ell es deixava- que era Pensar i Imaginar... comprendre fins i tot m'aclaparen sovint i des de que sé treballar tot un seguit de dades (i variables) que de menudet no tenia en compte. Tot ha estat un cert (i relatiu) esforç. Meu per a abastar e

-Hola, vostè és la nova psicòloga? Què tal? Miri! Jo li volia dir que: No tinc esquizofrènia. Estem en un error de vint-i-vuit o trenta anys... Veurà: Jo de jovenet... bé si anéssim al començament la meva mare sempre deia que "li havia costat molt de tenir en Josep" (que soc jo). I doncs per lo del "parto difícil" si que puc tenir esquizofrènia, però aquesta no ens interessa perquè no la cobreix el Seguro. Així doncs quan tenia catorze anys enraonava sol, sentia la meva mare que em cridava quan m'escapava al Bar-Restaurant de la cantonada al migdia després de dinar, vaig aprendre a robar-li diners del bolso i jugava a les màquines de marcianos (el meu germà em va fer veure que al pel·lícula "Juegos de Guerra" de la que m'havia llegit el llibre (un dels pocs com "El fantasma de Canterville" (quan vaig tenir l'Acetona i el Xarampió -llavors devia tenir deu o dotze anyets-)) que "qualquier idiota puede jugar bien a las màquines de m

Benvolguts, tot i que és cert que per exemple era en Fito de Fito y los fitipaldis que parlava de "este mar cada vez guarda més barcos hundidos" jo advoco per els "paisatges" de avions que no es podran enlairar perquè han estat bombardejats quan encara o mentres eren al terra. Suposo, qra curiosament que d'altres eren irremeiablement agredits perquè havien bombardejat la pista d'enlairament i doncs també era impossible d'empendre la missió inicial a la que estiguin destinats els avions. Semblaria evident fer una comparativa de desgràcia entre aquests aparells "mutilats" de manera física i d'objectiu a la vida (volar) si no fossi perquè de fet el principal afectat és o seria el mateix aparell per bé que per als qui n'esperaven "resultats" (de caire militar fins i tot) veuran en la producció de més avions una sortida molt més immediata que una reparació a les seves desesperances. I, és que penso, com em sembla que ja hi havia ar

Després del daltabaix "mediàtic", per compartit amb d'altres blogaires sobre la droga, i de compartir doncs experiències personalíssimes, em vaig veure en la obligació de donar cabal a tot el que havia espetat i vaig optar per escriure dos posts al "xerrarperxerrar.wordpress.com". Però necessitava una mena de avinentesa més social, per (també) compartida en aquest cas de Dilluns amb la Psicòloga del centre, la Gemma. Vaig començar per comentar temes del son.... de fet hauríem d'haver estat fent un Taller de relaxació; però el gimnàs està en zona Groga (quarantena) i tot i que la Gemma es va oferir a fer-lo al seu despatx o al meu quarto vam optar, per necessitat meva, de fer la xerradeta. Així que de seguida li vaig explicar que havia xerrat de drogues i que havia necessitat de arribar a conclusions que van derivar en el record (de més de trenta anys ja gairebé de "las pastillas que se toma son para el comportamiento esquizoide y las enfermedades tropic

Estava ara escoltant una cançó en directe... bé és "gravada en directe" i flipava. Flipava amb el títol: "Hell ain't a bad place to be" que el Google translàtor tradueix per: "El infierno no es un mal lugar para estar". Suposo que està dedicat, el tema, a les perseguidores de bevedors i la lliga antialcohòlica que no ho sé. És com un drama de cançó... us ho podeu imaginar, oi? De fet... fet i fet, -vull dir- com ara i aquí. Avui volia veure, per Internet, la pel·lícula de l'any 1964 "My Fair Lady" ('mi bella dama' tot i que no sé com es va traduir públicament en el món castellano-parlant) ja sabeu un lingüista fa una juguesca a veure si és capaç en sis mesos d'ensenyar-li dicció a una "vulgar" violetera... "la lluvia en Sevilla es una maravilla" granment trobada traducció de "The rain in Spain falls mainly on the plain". Però m'he quedat amb les ganes, un cop més, perquè no tinc tarja de crèdi

Diu que hem de aprendre sobre la molaritat... és a dir el curiós fenòmen desenvolupat embrionàriament entre el 1700 i el 1800 en què s'apreciava que les conseqüències d'una reacció microscòpica o atòmica serán les mateixes per a kilograms o tones d'aquestes sustàncies. Això suposà la delimitació dels pesos atòmics dels elements segons aquest volum/pès o mol. Amb el número de Avogadro (em sembla) Existeixen manuals elementals, sobretot de llibres de text per a estudiants de 12 o 14 anys que ho expliquen molt clarament, suposo. I si no és que ho fan els de 10 anys. Això ens permetrà ésser dels que entenguem la Química (que Isaac Assimov el famós escriptor sobre ciència ficció va delimitar en aquest punt de la molaritat). Per fer-ho recomanadament segons el que ens expliquen al DIVULCAT una revista de divulgació científica hem de llegir el llibre "La truita cremada: Un mol, poc mol" de Claudi Mans... Llibre que està descatalogat (s'ha esgotat i no sabem si en far

De moment, encara que no massa -perquè avui no m'hi he amoïnat- són les píndoles per dormir. Tinc la recepta electrònica i només em fa falta pagar els 28 cèntims -em sembla que són- a la Farmàcia. Però haig de sortir. I no puc. O sigui que sapigueu que encara hi ha gent confinada contra la seva voluntat. Es tracta per lo menys de reclosos en Llars-Residències per a disminuïts psíquics que inclouen per exemple una ala o planta per a gent de la Tercera Edat on "sucedáneamente" es a dir, com a substitutiu se'ls acompanys mitja hora cada dos dies a fer un cafè amb llet en un bar o granja del barri. A pagar-ho cadascú amb els seus diners... vull dir que no es treuen diners extres per a aquesta finalitat i la màquina de cafès se n'ha vist irresolublement afectada. Per exemple tot això del Segrià no hi ajuda gens. Les famílies, que ens podrien treure una hora a la setmana (amb la mateixa finalitat: anar a fer un cafè amb llet) no gosen venir "perquè hi ha molts rebr

Sí. No us penseu pas però que li he fet cap pregunta per antena a la Mònica Terribes o a la consellera Vergés. És que a la Ràdio demanaven comentaris sobre la masturbació. Regalaven un "Satisfyer" (un estri de moda que succiona el clítoris). Als nois, si guanyàvem, també ens regalaven un Satisfyer... per a compartir! Jo he enviat un missatge al facebook (Messenger) perquè des de que a n'aquesta mateixa emissora van comentar que "i això que diuen que el facebook està mort" i un dels que es van endur els dos abonaments per a un mes o un any de cinema va participar per aquesta via... doncs que em balla pel cap una mena de política de "expansió" de facebook que es tradueix per exemple en que si abans era impossible obrir dues comptes de facebook en un mateix mòbil, ja sabeu: ¿Quina és l'adreça gmail que entres al mòbil? doncs una compta de facebook per a aquest email si et vols connectar (amb la WIFI és clar (que jo soc pobre i no puc pagar un contract

Avui tot i que som a sant Fermí, i és de sobres coneguda la sinergia que oferim les províncies des de allà a Navarra i baixant per l'Ebre fins a Saragossa i Catalunya, no he tingut un dia gens "alegre": No n'he sabut res més, suposadament per omissió meva (no hem coincidit que poguera escoltar abans d'esmorzar -perquè m'he llevat tard- ni ha coincidit que aparegués l'altre per la TV quan jo passava; que no n'he sabut res d'aquestes rosses nostres catalanes com són la Mònica Terribes o la Consellera Vergés. Pitjor per mi. De fet ahir a la nit no podia dormir, i per això de l'adormida d'avui. Vaig estar-me fins les tres a l'ordinador (entre les 21:00 i les 00:00 no vaig poder dormir, i en prendre'm la píndola em va venir de posar-me a l'ordinador per "fer son") doncs que vaig aplicar per una feina a Alemanya. A instal·lar fibra òptica. Marxaria demà mateix. A més podria aprendre, com els vaig dir adjuntadament al CV que

ja ens podem considerar en període vocacional. Tot i que a França, en Macron obligués per el 22 de Juny el admetre de nou a classe els francesos... suposo que ¡sempre van tard! La notícia esportiva es la "tornada" de Sarunas Jasickevicius el escorta lituà, aquest cop com a entrenador a la secció de bàsket del Barça. Jasickevicius cau més bé que Pessic i no és tant vell i tibat com el iugoslau que a més és un fresc: No ha guanyat una merda! Potser una, -sens dubte: bona!- notícia era l'escot que lluïa la Vergés, la consellera de sanitat, precisament aquest Dilluns en que ha quedat confinada tota la comarca del Segrià. Alegries com aquestes seves no en dóna tothom ni tots els dies. A la BBC em sembla que de sis titulars cinc eren de la Covid-19... i he passat de tot. Per exemple us diré que un titulat versava sobre un brot bubònic (suposo que "de peste bubònica") a Mongòlia amb un afectat. Més avall parlaven de tres-cents afectats en un paí em sembla que del Sud-E

Pensava ara que em fa ràbia tot plegat. Per començar, em fa també ràbia que hagi pogut fer-ne alguna "a derechas"... col·laborar doncs.... mireu! pensava que podria fer un comentari sobre el fet, s'ha vist una panoràmica de la ciutat de Barceloan a l'espai de El Temps (per la TV), i he pensat... de fet però no ho he pas pensat humilment, no! més aviat m'ha fet també ràbia que segurament amb tot lo que ha fet l'home en només posem 20 Km quadrats (suposo que el que abarca l'àrea metropolitana) pretengui jo sovint de passar "als anals de la Història" com un escriptor reconsagrat... com e S.Zweig per exemple. Si Zweig era austríac, Adolf Hitler també. Però a aquí hi he arribat més tard. Primer he pensat en què em podria assemblar als "Catalans Universals" (o fins i tot només als "Il·lustres")... he pensat: un pintor, Salvador Dalí; un músic, Pau Casals... i pel què a mi fa para de comptar! Doncs bé he pensat, -gran mal!- encara q

Ara que n'he escrit el cognom... em fa sospitar, potser adonar-me'n que, se suposa que el meu cervellet -i no per exemple el fet que dormi amb un radio despertador i el mòbil- el meu cervellet doncs... com diuen els Green Day ( de cerevellet=mind tots els rockers americans... començant pels hippies), doncs que " My mind plays tricks on me ". M'explicaré, ara no ho recordo bé, però he somiat, en resum i reveladorament que la noia aquesta, era ja tota una dona, de cognom de amortitzers de vehicle autònom (Monroe com Pfeiffer era un signe en cables de Grúa, per lo menos)... però bé! no pot ésser que aquestes noies s'aprofitin de cognoms " en alza "? Segurament sí, és clar. O sigui que més que una conxorxa, es tractava de una mena de revelació: "La Marleen (així l'he anomenat, inconscientment, dit quan he parlat amb ella per una tablet) era el gran cervell de tot el que està passant (i que us deia aquesta tarda del lliure-pensar al "noucanj

Em pregunto sovint si hi ha hagut mai tanta gent (com la que no ho fa) que s'expressi lliurement escrivint... Em sembla que si, en els moments en que ens apuntaríem a un "bombardeo" no passaria que ens fessin falta moltes més fulles i eines expressives que fan que quan es parli de coses no pròpies per exemple de la llum del dia (exceptuant aquell petit cafè/ on no hi volen entrar/ ni la llum del carrer/ ni la gent assenyada) es faci en el format de dibuixar i/o , ara més recentment acolorir els nostres missatges. No us penseu pas però que ara jo, aquí em posaré a despotricar o a xerrar de coses... "de coses lletges!" deia aquell capellà, mossèn Muntades que va morir mentre baixava de El Brull en moto i va col·lidir amb un altre vehicle que em sembla que conduïa un torrat (para más INRI). Ja ho havia fet de xerrar així i m'ho van esborrar! Xerrava de consums de drogues i per exemple del com me n'havia sortit dia a dia, pam a pam... però es veu que a la