30 Novembre Sant Andreu, apòstol.
Per Sant Andreu: fred, pluja i neu (o quelcom de semblant) Encara recordo aquell any que no vaig voler córrer massa per l'Urbecross de la Vila i que vaig dir que havia relliscat amb les Mates (una marca de bambes d'atleta). El cert era que encara no m'havia llevat i teni tant de fred que només, i, encara que no recordava com n'havia sortit, volia tornar a ficar-me entre els llençols. El cert era que a tot arreu fan córre la canalla entre les 9 i les deu del dematí i semblaria evident que ens hauríem hagut de prendre una copa de conyac per exemple. És el més punyent record que tinc de la meva infantesa a Tòna. Això, i quan: Vaig guanyar aquella cursa.... em sembla que se'n diu a El Vilar. Ens van donar una xaparrita de Menta (CHAP, n'era la marca). Aquell dia bevent menta em va semblar fer-me gran. Ahir en parlava amb un home que toca el trombó. Cadascú el preparen per al què el preparen i uns correm tant de joves que de grans no valem. El fill de puta del meu p