Ho_va_dir_Pere_Caldés_-_"Mal_per_Mal__m'estimo_més _Les_Dances _de_Castellterçol !!"

 S'esvaeix, pròpiament la nit de l'1 d'Agost. Entrem doncs "somerament" (com uns borriquets) a la festivitat de la Mare de Déu dels Àngels. No santa Angelina -no ho oblidem- i a damés tampoc és que sigui de massa agraïment la proposta de santedat heretada, -ni tan sols sonorament!- de la desventura angelical que suposaria, per al cas que conec, de sense la consagrada presència de drogues com "el fumar polvo de angel" faci de la virginitat quelcom de, tal i com ho és, una cosa tant complicada. Proposo però que, només el amagar-ho, o deixar-ho escrit en algún racó indicat, fins i tot, a tal efecte faci de les diferents previsions d'una noia que hagi avortat... doncs que "la ruda i el pòsit d'enyor" una mena de secreció... com una negra que es cagui quan se la follen, una mena de sensibleria que entreoberta faci de la casuística quelcom de desencertat en la tria de la llengua en que ho expresséssim: un quelcom increïble. A part de tot, mol...

 S'escau que, me n'adono, divaguejo en reiteracions a tort i a dret sobre un seguit de mateixes coses. Que si aquest sant va fer allò, que si resulta, com és el cas, ens ha enganyat EL CORTE INGLÉS, en això de "el Día del Padre"... i amb curiositats que ja sabeu de mi i que per més ganes que hi posi jo a l'explicar-les resulten, per denunciables i reprimibles, tot un reguitzell de injustícies, diria jo, que en fan " a la postre " quelcom d'ordinari. Considero que ben poca gent de la que duu una vida memorable, és a dir que seria d'un cert interès, sempre... jo diria que puntual, i, cíclic -és veritat!-, oportunista fins i tot per part d'un editor.. de memòries, és clar! i tenint en compte, sempre... que som impròfugs a la beligerància de la que es considera reproducció agradable dels personatjes (ara que han sancionat en Koeman per dir-li això: "eres un personaje" al quart àrbitre, en el partit que va perdre el Barça, incomprensible...

Avui és DULCE NOMBRE DE MARÍA i santes Maria i Sara.  M'han donat 10€! No es tracta de cap proberbi xinès. És una frase feta sobre l'Actualitat a Bielorússia. El set de Septembre els manifestants anti Govern van ficar una de les tres més importants activistes (fèmines) de Bielorússia, la van ficar en una furgoneta i la van dur a la Frontera amb Ucraïna. L'activista va estripar el seu passaport (i no va poder passar la frontera). N'informa la Premi Nobel Svetlana Alexievich. L'activista referida Maria Kolesnikova, diu la Wikipèdia s'ha fet famosa... es va fer famosa el 2020 per participar a la campanya de les elccions russes amb unes altres dues dones. És música (flauta) i professora. A la foto recollida per 'The Economist' la Maria alexeieva "possa" davant suposadament els manifestants protegint la policia. Tot això ve al cuento perquè com diuen els anglesos... els de parla anglesa: "A Desperate Despot's Dodgy Deal". És a dir, em ...

 Diu que era un xicotet que rondava per la comarca d'Osona. La seva mare no ho volia, ni era lo suficientment adult per anar a les discoteques, ni tant sols els Diumenges a la tarda però se'l va endur un noi envejós del seu domini a la màquina de marcianos. Es deia Josep MªVila (Muntanyà) com aquell alcalde de Vic ¿dels anys 70? Ramon Muntanyà i Salvans. És ben cert que, els companys de col·legit, del xicotet, li demanaven al seu pare, del xicotet, a veure si (el pare) tenia cap germana. Molt més tard, un o dos anys, d'això de les discoteques el xicotet es va oferir a unes noies com a ésser verge i quan ja conduïa es va endur una noia de cabellera rossa, de la que no en sabia res, ni ara res més, de SALT? cap a Vic on es va concretar la exfoliació. Ella va marxar corrents, com lo de les Olimpíades de Barcelona... en una barca blanca i blava. Ara resulta que a n'aquest xicotet, 'Fill del bosc' curiosament, una gossa se'l volia follar i ell als sis o set any...

De vegades, parlo per mi, ens preguntem coses de com La Vida ens "ha dut" fins a un lloc. Normalment ens escudem en la nostra bondat -potser-... en la nostra condescendència!... fins i tot en una suposada consciència social de qui s'enfilaria a una escala per veure la llum de fora dels soterranis o del cau del Ratón Almizclero per assolir un coneixement que tant ignoràvem es transmetia per proximitat i territorialitat com s'esdevé que és precisament el "saber estar" en un lloc, en un edifici, en una casa en el sentit "romà" de Propietat. Dic sentit romà de Propietat.... ho podria dir per moltes coses. Per exemple perquè qui adquireix la Propietat d'una casa n'hauria de ésser el propietari, si no fós que en Kees Popinga quedaria trasbalçat de que aquests diners venien... a saber! Massa poesia a la Família. I vull dir que a casa tenim construccions de fa més de tres segles on hi adaptem... on hi "deixem venir" la Autoritat Capital s...

 Aquestes connexions d'aïllament, de consum en sec; no, però el que faig al Campus miro d'apuntar-me el que he anat llegint i obrint de manera que vigili una mica amb el que faig. "Aquestes coses no les fem la gent de la Universitat... (Oberta)". No ho sé. M'agrada enraonar i explicar el que faig o feia en aquells dies... Em ve de un llibre "El Rojo y el Negro" (els colors de la CNT!) que es veu que va escriure un general de Napoleó amb el pseudònim de Sthêndal.  Ara podríem cercar quines altres obres havia escrit el senyor Sthêndal (o Sthendâl... em sembla que no) i segur que seguiríem un altre fil (conductor) i com deia la canço de Rosendo Mercado, un heavy, "Yo podria cantarle a los colores de tus ojos/ y podría llevarte a un mundo entero de ilusión/ pero me conformo, no quiero "comerte el coco"/ si te cuento lo que digo: busco comunicación!. Ja n'ham parlat altres vegades de Rosendo Mercado. És un roquer. Amb paraules que sònen en...

 Ara que jo recordi, fa una horeta que estic/estava fent l'esforç... i, ara que és l'hora d'anar a dormir (les tres) -són les dues de la nit-... posem pel cas que no estic en mis trece des del Diumenge 30 de Agost en que vaig començar a fumar un tabac "nou". El Dissabte (dia 'ahir') vam convenir amb una educadora... el tabac que van destriar (ho veus això? Era obert!) me l'estava fumant jo... i em matava. Tant és així que he hem! fet una mena de RESET amb en Pepe (el tabac li va dur la seva germana (CAMEL) queeee Vale 43 i... val(e) 4-i-siete però te'l deixa per 40(€). Dissabte en vam pagar 40 i ahir dimecres quan els va exigir en vaig poder pagar els altres set segons el que havia dit la educadora possible. I tal. Avui quan m'he llevat de ¿la migdiada? (de 21:30 CET a 00:30), (no he dinat), i m'he posat a pensar que m'havia d'haver llevat/dutxat/aphaitat a les 5:00 però he quedat clapat fins a les sis, des de aproximadament les 3:0...

 No sabia què posar-hi, aquí. El Dissabte... el meu pare tenia molta mirada de mala llet, l'enyorava/envejava ,del seu (de pare): "Tenia una mirada...". Al meiu avi li deien en Passescomptades. No en sé res més. tenia els ulls clars potser però no sé si blaus (evidentment). Era jugador, i acasa del meu pare ho van passar molt malament... però això era quan el meu pare tenia ja 70 anys i jo consumia i es confessava. Se'n va assabentar la meva mare a la peluquería. Després la mare tornava quan el pare era mort, amb escupinades (capellans) a les ulleres(de la perruqieria) i a mi, que encara em dolia i ben poca cosa podia fer un cuquet em rosegava el ventre i m'encongia. La mare, em duia vitamines pels cabells i m'ensenyava el tiquet de la "pelu" coincida l'import del tiquet, escrit a mà, amb la meva son i amb el que li debia al traficant. Aquí a Manresa s'està bé. Hi ha un pallasso que es diu Vidal, Roure que roba diners d'aquí i taba també ...

 Entra en Josep a La Guardilla:"-Qui ho ha fet això?" . S'escolta una veu:  VEU: -A buenas horas... No te'n recordes que ahir pujava la mare de Déu al Cel? JOSEP: -No s'hi val! Ahir estàvem parlant del Déu de Jesus-crist. El Déu anihilador de la identitat. Jesús sí que va tornar del Cel. La mare de Déu el que feia era acomiadar-se... i encara et diré més, no s'hauria de celebrar res d'alegre... pobreta... no la veurem mai més, ni la coneixerà mai ningú. La gent no té cara al Cel. VEU: -Qui te les ensenya aquestes coses? Un torrat, segur! JOSEP -La Gent sí que va torrada. No, no no ESTÂVEM parlant de Joan Gilabert Jofre, el "Pare Jofré". I dels "sonats"... de com va "aprendre" el bo de'n Joan que els arab-islàmics cuiden "més" bé els malalts mentals. TU fins i tot vas dir no sé què de Sant Pere Clavé(r) VEU: -Era una enganyifa! ens volien convertir en estaquirots rupestres. Son molt vius aquests moros! JOSEP: -No ...

L'altre dia, el 25 de Juny (ho he trobat!) us volia parlar en realitat d'una conclusió, cada com més "immanent" de que Jesús NO ÉS el gran personatge de la Història que alguns pretenen i que POBRET, és victima d'una manipulació de la seva PERSONA que comença ja amb els "partidistes" redactors dels Evangelis. Ho diré clar: DEU NO ÉS TAN BO com pretén Jesucrist mostrar-nos. EL PARE BO que alguns es molesten a reiterar i que es veu que NOMÉS HO VEUEN ELLS! i a més ES TRACTA D'UNA APROXIMACIÓ PARCIAL només de quan li convé al Mossèn i A JESUCRIST (ell mateix es veu que va dir que "he vingut a complementar la Llei i els Profetes" com "he vingut a calr foc a la terra" i "Des d'ara si en una casa n'hi ha cinc, tres s'esbarallaran". Certament com es diu al llibre sobre la Bennetton a Penguin Readers: "Madness can do great things" però molt més enllà de que jesucrits fossi un SONAT que ha tornat boja a tanta...

 Ara llegia la Júlia Costa, l'unica escriptora a banda del desparegut Joan Barril amb qui hagi intercancviat mai quatre ratlles. Ah també en Luís Soravilla (l'autor, perquè n'hi ha varis, de "La conjura de Perregaux" a l'editorial Plaza y Janés) amb qui potser i segurament he tingut més contacte. Suposo que si bé em sembla que Júlia és jubilada en Luís encara deu haver de treballar i va anunciar noves aventures de'n Perregaux per "quan sigui el moment". En Joan Barril es va morir i s'ho tenia molt cregut tot i que li havien dit que "escribía en castellano (només) aceptablemente". De Barril en deferència, no a la seva mort, es va morir cinc o deu anys després del "contacte" (amb mi s'entén), a la seva participació en una activiitat telemàtica de la UOC (d'Estiu) em vaig comprar el "Parada Obligatòria" ell que tenia tres filles una acabada doncs de venir al Mon. En Joan Barril estava precisament "com u...

 Hola. Una de les primeres coses que han dit Joe Biden i la seva "segundona" Kamala Harris és que "Donald Trump ha deixat els USA a troços".  He sentit algunes informacions, em sembla que a la Tv que Kamala Harris la dona de 55 anys que Joe Biden el candidat del Partit Demòcrata, (els ases per entendre'ns) era "afroamericana". El cert és que en Lluís llach per mestissa diria que és mediterrània i no li faltaria suport perquè a Kamal Harris li agraden els espaguetis "amb salsa bolonyesa". Dir que la mare de Kamala és (li desitjo que encara visqui) Hindú. La mare de Kamala és doncs nascuda a la India. La raó de la pretesa afroamericaneitat de Kamala als mitjans catalans (si parlem de "hora catalana" també hauríem de poder dir "mitjans de comunicació catalans que serien TV3 o el que abans era TV en català des de Miramar o Sant Cugat) és que el seu pare és/era nascut a Jamaica. Els de la "prestigiosa" BBC (això de prestig...

Avui sí que he tafanejat el correu (electrònic). De fa ja uns quants anys que rebo, darrerament amb tot això del apandèmia més sovint, però em sembla que enviaven un petit escrit (moltes vegades ha estat lloada la redacció (en anglès és clar) per al 'the Economist' ("les millors plomes..." i tal i tal) i aprofito per llegir tot i que, evidentment, pel qui en sàpiga una mica d'anglès, no m'entretinc a traduir (si més no, no "per mòduls"). També és cert que, no sé si fa més o menys temps, perquè ells, els de la BBC envien correus a diari (Dill a Div) em sembla que quan no estem a l'Agost, els Dissabtes també; puntualment a les set del dematí "hora catalana" (ha-ha-h). Recordo ara i permeteu-me, una espècie d'Esteve Soler del 3/24, un home amb entrades però, però de la mateixa edat si fa no fa, que a les emissions europees de bbc-World es quedava més sol q    ue la una, érem, segur, ell i jo mirant la tele, ell presentava l'inform...

Jo diria, vull dir q ue -del cert- no ho sé, però (ja) m'ho imagino aquest cap de setmana, malgrat el mes d'Agost comencés en Dissabte, seria oficialment "El primer Cap de Setmana de Vacances". L'altre, l'anterior, era de trasllat. Serà ara doncs que anirem a prendre alguna cosa en família a la Plaça del poble o en algun lloc més "refinat" que a la platja i al xiringuito. Que ens mudarem (arreglarem ésclar) i ens posarem, impacients, tota aquella roba que vam triar, enguany amb el confinament, per catàleg adientment. Alguns sortiran ja, més pròpiament, a fer el vermut, cap allà a les dotze els de pagès i a la una o les dues els de Barcelona, que dinen a les tres. No estan disponibles, a totes les viles i ciutats potser sí, però als pobles, no sempre es pot anar a dinar a una terrassa. Potser un plat combinat. Una paella mixta o de marisc, ho veig més difícil, perquè si no hi ha metges (son a la platja a intercanviar experiències després de un any, bé...

He tot just acabat una, en diu l'autor: "una novel·la oblidada". "L'esperit del Vallès" es diu i la podeu trobar, si la voleu llegir -unes quatre hores i mitja-, al blogspot. "Novel·les oblidades" es diu el blog de en "F.PUIGCARBÓ". Té molts blogs aquell home i de ben segur que si no us engresca "l'Esperit del Vallès" podreu fer el fet amb alguna altra cosa de les que s'ofereixen al seu Perfil. Volia titular aquest post, es tracta, "l'Esperit del Vallès", d'una mena de novel·la de mascles, fins i tot el protagonista fa de municipal a Blanes; i volia titular aquest post: "La insuportable lleugeresa de l'estar" (en clara al·locució a la "del Ser" de Milan Kundera. Em pregunto, però, en quin moment de entre 1980, en que vaig començar a "estudiar" (i és que érem molt petitets) Llengua Anglesa (en dèim Anglès llavors) i avui mateix, m'he sabut deturar per veure que el v...

Voldria, encomanar-vos, convidar-vos doncs (i més aviat) a una lectura que de ben segur es troba magníficament desfasada però que va tenir un "moment" important, potser fins i tot aquí a Espanya, com que anàvem una mica retardats respecte de les evolucions "occidentals" envers els ordinadors i el món de la informàtica, deia que aquí a Espanya es devia de entre que publicar (abastament) la novel·la entre que estrenar la pel·lícula que en van fer i segurament no es va poder, precisament "viure intensament". Jo la conec d'agafar-la de l'estanteria de col·legit. L'any (no mes tard de) 1986. Era "JUEGOS DE GUERRA". Quin era majorment el problema a Espanya? Doncs que la informatització de les coses es va decretar "obligatòria" per a partir de 1996. Llavors per exemple les diferents vicissituds del protagonista de la història que us dic, per exemple modificant telemàticament les seves notes a l'institut accedint al Pasword escr...

Benvolguts, les meves llargues converses amb en Norbert, amb qui compartia una amistat (escindida a voltes) de col·legit ("de tota la vida") van fer que sigui jo, qui, conegui els seus poemes "millor que ningú" i ara us els aniré explicant des de la llibreta. En concret aquesta primera obra que us comento té ja un títol prou recurrent. La tieta de'n Norbert és tant imaginària que s'esdevé que fins i tot quan ho va escriure i la família l'acusava de cínic, ell ensimismat volia expressar que precisament havia (ell) estat víctima de prous abusos psicològics per part "tota la vida" de la seva germana nou anys més gran que ell com de la tieta (Montserrat) i que com us mostraré el relat expressaria (ho intenta i potser ara que serem més colla a resar-li parenostres hehe al Norbert, és clar es mostrarà la veritat) deia que expressaria la mena de mort-en-vida que patia l'autor, que no va ésser, com jo! mai pare i que es va quedar en tiet per sempre...

Haureu de disculpar aquest pobre (pecador heheh) perquè de llibres en sap poc. Tant poc que encara no se les ha hagut de batallar (massa) perquè mai li publiquin un llibre. De fet ho va provar una vegada i l'Editorial Quaderns Crema, la única de la que en tenia l'adreça, doncs "s'ho van llegir" però "els continguts no s'adeien amb els objectius de la companyia editora". De fet, va ésser un gran trasbals. Certament, com diu la Júlia Costa i Coderch que podeu llegir en diversos llibres, de poemes i de "literatura" (jo no ho he fet mai, però visito a sotragades alguns dels seus blogs (La panxa del bou,o trèbor Atzur per exemple... també el Caracteres Ocultos en castellà) tots ells al blogspot i amb enllaços directes des de "lapanxadelbou.blogspot.com" diu que: "Quan el home escriu sembla que hagi de passar que impresioni les dones" doncs bé, JO TINC AQUEST VICI PERSONAL de manera que em penso fins i tot no només que tothom...

"Solitud" és també una obra de Maria Aurèlia Capmany (que he tingut a les mans i que he començat a llegir: recordo que cap al principi en parlar de un gos empre el mot alguerenc de "cutxo" la qual cosa em va transportar a temps de EGB i aquells manuals de català que en posaven exemples - de mots en els diferents, en deien: dialectes- entre ells el de cutxo mateix). Fa poc se'n va celebrar un aniversari (de Maria Aurèlia C. i per tant hi havia alguns pòsters a la biblioteca (de l'Ateneu Les Bases de Manresa, per exemple), i d'aquí que n'agafés l'exemplar. Ara que la meva amiga, competidora i envejada Júlia Costa -li envejo, sanament tot el que sé que té- se l'ha posat a la boca la Maria Aurèlia Capmany, tot parlant de Benito Pérez Galdós i la seva querida; i que jo l'altre dia també us parlava de la Solitud mateixa (com a arma, és clar... com a reclam) em dol no haver seguit amb aquell llibre ¿per a dones? Però de totes maneres, penso que ...

L'altre dia li parlava a una persona de Lanzarote sobres "el vacío" -deia ella-. No us penseu ara que m'embrancaré, com alguna vegada hefet, i potser tant com en Zaqueu (aquell publicà que s'enfilà a l'arbre per veure Jesús i Jesús el cridà: "Baixa d'aquí que avui haig de venir a casa teva") en coses del "Espacio Sideral" i tal. Era "el vacío" com a la buidor... de l'esperit, de l'anima, la buidor a la vida etc. Li deia que llegís, perquè ella n'estava fent un tema musical (cançó) que es llegís a Mercè Rodoreda; concretament el conte "Gallines de Guinea". En aquest conte Rodoreda parla d'un infant que ha anat a viure a un pis nou i que surt, amb el pa amb xocolata, a donar un vol pel mercat. Es troba una paradista que està afogant gallines de guinea penjant-les pel coll de un fil i diu que "aixís els queda tota la sang a dintre i són més bones". Jo volia parlar-vos, com haureu pogut intuir, ...