Ho_va_dir_Pere_Caldés_-_"Mal_per_Mal__m'estimo_més _Les_Dances _de_Castellterçol !!"

De vegades, parlo per mi, ens preguntem coses de com La Vida ens "ha dut" fins a un lloc. Normalment ens escudem en la nostra bondat -potser-... en la nostra condescendència!... fins i tot en una suposada consciència social de qui s'enfilaria a una escala per veure la llum de fora dels soterranis o del cau del Ratón Almizclero per assolir un coneixement que tant ignoràvem es transmetia per proximitat i territorialitat com s'esdevé que és precisament el "saber estar" en un lloc, en un edifici, en una casa en el sentit "romà" de Propietat. Dic sentit romà de Propietat.... ho podria dir per moltes coses. Per exemple perquè qui adquireix la Propietat d'una casa n'hauria de ésser el propietari, si no fós que en Kees Popinga quedaria trasbalçat de que aquests diners venien... a saber! Massa poesia a la Família. I vull dir que a casa tenim construccions de fa més de tres segles on hi adaptem... on hi "deixem venir" la Autoritat Capital s...

 Arri-arri burriquet! Anirem a Sant Benet! Comprarem un formatget! Per dinar, per sopar... I pel Días no n'hi haurà! Quan tenia un altre bloc.. can josep o nou canjosep o De veritat? ja us vaig parlar dels productes Bon Preu. Suposo que recordareu la campanya de que us vaig avisar sobres els productes Bon Preu i que aquestes coses, "Et canviaran la cara" Així, tant bon pugui, a través del pen us faré... també em fara falta un escàner del DNI del meu pare on posem la mateixa ... cara! de bonpreus i Esclat! De moment, però, us passo la foto que m'he "tragat" del Matarranya i la del DNI del meu pare. Ara estem em NOSATRES I CUPIDO. No fa cap gràcia trobar a faltar gent. Exceptuant en Carrillo Proveu de teclejar a qué estàs pensando? "Die welle" i ja veureu com es posen. “No és el dubte sinó la certesa el que fa tornar boig Hamlet” Diuen els de la Universitat Oberta de Catalunya que va dir Nietzsche. Jo, pobret, ni m’he llegit el Hamlet ni en sé gaire...

L'altre dia, ja ho vaig explicar al wordpress, em vaig "escapar" de la Residència per anar a la Policia que volia jo que m'administressin l'injectable quinzenal per a la malaltia mental al Centre Ambulatori i no a la Residència on "visc" perquè no ho fan bé, no diré que malèvolament, però poc els importa, perquè al capdavall les infermeres estan donades també d'alta com a funcionaries (i es veu que treballen tant que ja ni les aplaudeixen... no fossi cas) Ja abans hi anava al Centre Ambulatori. És, diguem-ne, la tercera etapa. La primera, la de tota la vida al pis de Manresa (ja hi anava a l'Ambulatori de Salut Mental de Vic des del 2003 (fins el 2012 que vaig venir a Manresa)) que es va veure truncat en ingressar a la Residència: "Nosaltres tenim infermeres i no t'hauràs de moure d'aquí ". Amb el temps vaig quedar reiteradament fins a insisitirli al Doctor, diguem que descontent amb el tracte i amb la infraestructura existent a...

Una vegada vaig sentir en una pel·lícula (com qui obre, -es veu-, i ho dic perquè ho vaig sentir en una altra pel·lícula: "com qui obre un rollito de primavera" en un restaurant xinès) que deien "El qui pensa..." ho deien en castellà és cert!: "Si piensas en los jóvenes es que eres un fracasado". Jo dic: Els joves, s'han de divertir? Home mira! si es amb un ukelele/ ara que s'ha acabat la "Sele"/ i algú porta una birra com diu una cançó d'actualitat (que jo he sentit vàries vegades ja a ICat.fm (em sembla que són del Maresme i la cançó es diu "Menorca") però si han de fer com aquell de l'ampolla de ginebra... als tretze o catorze anys, certament, dista molt dels entreteniments que deu contemplar qualsevol "ministre de la joventut". Proposo que els joves, s'inquietin més aviat per preocupacions mundanes per exemple alienes al nacionalisme, al mateix comunisme o fins i tot al Rock. Una de les coses que em dol...

El més trist de tot plegat, començo així, és esdevenir-se tant poc sociable al capdavall com per a no dedicar-se per exemple a ensenyar a llegir a un adult, més que res perquè l'adult fa més temps que és a la Residència que tu. I ha sobreviscut fins ara sense saber-ne... i no li falta de res! I tot i el que deien els de la Creu Roja: "Viu una història d'amor" (per cert! recordo el noi que ho anunciava que sortia de la dutxa i sacsejava el cap com un gos... bé que jo ho feia quan em vaig deixar créixer els cabells i em va començar de fer mal el cap... és un detall com un altre de la seriositat publicitària d'aquest país... vull dir que en un anunci de voluntariats fer coses d'aquestes (que provoquen maldecap o en el seu si son simplement... jo diria que "dinàmiques"... fins i tot sexuals proposo o de sex appeal -més ben dit-) em sembla poc previngut. Xerro de la Creu Roja perquè m'han aconsellat de fer-hi un voluntariat. De fet me n'han dit t...

-Hola, vostè és la nova psicòloga? Què tal? Miri! Jo li volia dir que: No tinc esquizofrènia. Estem en un error de vint-i-vuit o trenta anys... Veurà: Jo de jovenet... bé si anéssim al començament la meva mare sempre deia que "li havia costat molt de tenir en Josep" (que soc jo). I doncs per lo del "parto difícil" si que puc tenir esquizofrènia, però aquesta no ens interessa perquè no la cobreix el Seguro. Així doncs quan tenia catorze anys enraonava sol, sentia la meva mare que em cridava quan m'escapava al Bar-Restaurant de la cantonada al migdia després de dinar, vaig aprendre a robar-li diners del bolso i jugava a les màquines de marcianos (el meu germà em va fer veure que al pel·lícula "Juegos de Guerra" de la que m'havia llegit el llibre (un dels pocs com "El fantasma de Canterville" (quan vaig tenir l'Acetona i el Xarampió -llavors devia tenir deu o dotze anyets-)) que "qualquier idiota puede jugar bien a las màquines de m...

El que ens faltava! Ara resulta que tot el treballar i jugar-sela i les "RATAS CONTAGIOSAS" era un TREBALL A CRÈDIT. Vull dir que els metges comencen a dirimir les visites en Presencials i No Presencials i si la fan amb acte de presència o bé en/per videoconferència amb el WhatsApp. Un perill vaja. La setmana a més es tonta per part d'altres ¿tots? els funcionaris. Per exemple la Fundacií té algun tema puntual pendent i que s'ha escaigut per la apretada en les agendes en aquesta setmana de manera que no responen als requeriments (relativament) importants com una conferància a la UManresa de l'Oriol Jonqueres però sí que es personen a sant Vicenç dels Horts d'on n'era el susodicho, alcalde... que vagi bé- Tampoc responen de cap mena de manera a la meva intenció ara de CANVIAR DE METGE PSIQUIATRE i no telfonen (els/les funcionaris) Bona nit i tapat. (fins després) que ara sembla que refresca i a veure si puc dormir)

S'ha acabat  El Estado de Alarma. Ara tot i que molt jovent no la porta, és obligatori a tot l'Estat l'ús de la mascareta... i no s'hi val durla a la butxaca a la papada o al colze... i ha de tapar el nas! Vist ahir el diari em sembla que aviat estarem, com diuen les notícies del dia "en campanya electoral". Em pregunto si els partits polítics presentaran algun general, de l'exèrcit o de la Guàrdia Civil com a responsable de la seguretat (de la campanya). Per exemple ara que no estem confinats podríem votar pels dels Black Lives Matter i engrescar-nos a entre que protestes, entre que batalles campals davant de les "seus" de fosques oficines a les nits de partits polítics i institucions. Així doncs caldrà mesurar i comedir les paraules que tota aquesta colla de galifardeus i futurs grans estadistes que es personen aprofitant que el virus mata a les nostres llars a hores que fan de tant mal educat. Per exemple al dematí. La notícia que considero re...