ncj... ha tornat!

 Avui celebrem forces sats (i santes). En concret -que es diu-... vull dir que per exemple CIMENT (allò que hom fa servir "per aixecar parets" en anglès es diu CONCRETE. Doncs a veure si hi sabéssim trobar el motiu o la relació! .- Sant Lleir, ò Liceri (També Lleí ò Liser). El que era cap espiritual de la Santa Cova, tot just per sota del Pare Magrinyà i que ja estava a Manresa per quan van fer marxar en Francesc Riera a la Plaça del Rei de BCN se'n diu de cognom. És doncs jesuïta. Sant Lleir va ser bisbe. Morí el 548 d.C.. Se li suposa un ORÍGEN HISPÀ (malgrat finalment nasqués a Occotània (Catalunya Nord). Un tal Rodès, com el autor del llibre que "estic fulminant" gairebé 300 pp en tres o quatre dies, (depèn d'avui): James Rhodes. Sant Lleir va ser elegit pels corregliogionaris (ò feligresos) bisbe de Corserans, i entre els anys 506 i 541 bisbe de Tarbes (ò Terribes?). S'explica que guaria Coixos, malfets, esguerrats, ulcerosos o endimoniats. .- La Ma

 De, deu fer uns tres mesos ençà... en tinc una molt vaga idea i no sé si potser a partir de la Pasqua que sembla que allò que diuen "ja la diré jo la missa"... certament em trobo vinciulat al que diu el mossèn. Malgrat tot no per això té que ser un optimista! Ja van passar-se molts anys cercant la pedra filosofal (¿És el nom del primer dels llibres de Harry Potter?) bé es veu que el que els alquimistes cercaven era quelcom que en fondre-ho o en tractaro químicament (passar de gas a lí quid i de liquid a sòlid afecta les Propietats Químiques doncs.. que bé! què hi farem si: HA SORTIT A LA TELE. Una mmica ja cansa! El marit de la meva germana deia de Ramón Mendoza (un antic President del R.M.C.F (el Reial Madrid que es va fer famós quan el Barça es queixava dels àrbits i el Madrid merequent-ho o no... que tampoc hi havia les imatges de tot el partir! doncs guanyava a l'últim minut i "de penal". Mandoza va dir que el Barça tenia Madriditis (figura que una engferme

...m 'estimo més les Danses de Castellterçol!  Benvolguts, què tal? Patia una mica aquests dies. De sobte; he rebut els missatges que envia, el Fòrum, automaticament... diguem que "per subscripció" amb una capçalera, taronja on (ara que emsembli recordar... vull dir: textualment) hi diu que "La UOC no sap QUI HA ESCRIT AQUEST MISSATGE". Intueixo (des de l' anonimat jeje; vull dir que ) ES TRACTA DE "lectures copiades barroerament jejej" ningú m'ha ni renyat ni advertit... i normalment semblaria evident... hi ha però alguns hackers, i molt hàbils per cert; però molt ben educats, i el SISTEMA treballa perfectament per garantir-nos, pràcticament; i, mai més ben dit, la SEGURETAT i el que seria una il·lògica inconveniència per a la nostra Salut Mental. AIXÏ DONCS QUE SAPIGUEU QUE SI MAI REBEU UN MISSATGE AMB UNA CAPÇALERA COM LA QUE US DIC O SEMBLANT: ÉS QUE ALGÚ (L'EMISSARI) HA FET CUT AND PASTE, EN EL MEU CAS DE UNA WEB (UN BLOG DE DIFUSIÓ

 Avui dia 10 d'Agost (dimecres el 2022) celebrem l'onomàstica de Sant Llorenç , diaca. Sant Llorenç abans de morir tenia al seu càrrec els "Tresors" de l'església doncs era un dels set diaques del "Sant Pare" Sixt IIn que celebràvem fa dos o tres dies. Sant Llorenç era natural d'una de les famílies cristianes assentades a Hispania (a la actual província d'Osca). S'explica que, no va ser fins a l'any 313 d.C que es va dictar EL EDICTE DE MILÀ (l'Emperador era Constantí ). Fins llavors, aixís mateix:   "van ser molts els màrtirs que van donar testimoni de la fe en Jesucrist amb la seva pròpia vida". Tant era així que per un edicte anterior (el 257, en temps de Valerià es dictà que tots els cristians havien de "rendir" culte als Déus "oficials" (dels romans) si volien salvar la pell. Adamés els romans atacaven a "dalt" de l'estament. El llavors Bisbe de Roma (encara no hi havien Papes), Sixte

 Si sempre xerressim castellà diríem: "Resulta enternecedor..." (de TIERNO). Simbiòticament, és a dir, aquelles curiositats en què, si més no, conscientment "dos animals diferents" s'ajuden. Fan simbiosi. Esdevé SONAT el cas de l'hipopòtam i l'ocellet que li escura les dents. No en recordo ara cap més cas concret... Posem per cas els cucs i la ferida al deltoides, aproximadament, de Gladiator. "Los gusanos lo curarán/desinfectarán", i, com allò de deixar tota la nit un bistec colgat de Coca-Cola en un plat, vas i t'ho creus. Recordo una anècdota del Russell Crowe. Bé dues! Una, l'altre, és que n'hi he vist una pel•lícula recentment: "La trama", amb Catherine Zeta-Jones. L'anècdota que us deia era d'un humorista de la ràdio. Diu que per coses, em Russell Crowe s'havia engreixat molt. Que després de Gladiator va venir "a España" i l'esperaven amb candeletes per rebre'l (a Madrid). Quan va entrar

He estado pensando en mi enfermedad. Es algo común, solo que algunos entre que: nos apasonamos con la gente, entre que por unos momentos: No nos importan... que caemos en una especie de agujero que al fin y al cabo es des de donde no podemos fluir gravitacionalmente. El otro día nos dieron noticias de este Setiembre. Vamos a hacer un Club de Lectura! Leeremos cosas. Sobre por ejemplo enfermedades mentales. Recuerdo cuando hace más de doce años había uno también en el Club Social de Vic. Leíamos cinco personas en una habitación unos pasajes (con perdón) sobre sexo. Leíamos en catalán a Quim Monzó. No sé si fué que un extraño pudor me hace inevitable no enmarañarme en ese tipo de situaciones con otrxs. En cualquier caso "enguany" leeremos sobre endfermedades mentales (y cómo afectan a reputados personajes sociales como por ejemplo: Un músico! O, això és el que ens van dir... que ja portarien el llibre (és de Maig del 2022) Llavors la Reserva de la Biblioteca és INÚTIL donat que

 De fet, voldria protestar per l'ús abusiu i degradant de, tant la llengua com l'escriptura. Alguns llegiran aquí TANT XAVAL! ò be "Soc un sumera!" i, el que esdevindria pitjor: Riure encara. Aquests dies d'Agost, encara que no faci massa Vacances en tinc des d'ahir dia 5 i fins el 15, ambdós inclosos. He vist tres pel·lícules en DVD. Feia anys que no en mirava cap. Alguna de religió (quan havia anat en aquests anys (abans de la Pandèmia, una vegada) a veure una història de una monja francesa que ensenya a comunicar-se, figura, a una noia cega, sorda i muda. Santa paciència! Em pregunto com era el cas que, segur, més d'una dona dirà; en parir i "enfermar" el seu fill/ la seva filla: NO EN TINDRÉ CAP MÉS! No és el cas dels pares. De fet, tal i com ens hi posem, els Salvans, (i no miro de fer riure!) ja passa que competint, fem ben cert allò de EL DIABLO SABE MÁS POR VIEJO QUE POR DIABLO, i no sé si es perquè ho deia la meva mare, la mare del fill