ncj... ha tornat!

  Ja hem fet   el salt  vers la   Regular Season   (que seria: vers "La Temporada").  Som a la Setmana (curiosament VIIIª, també, (després del període de les VII de Pàsqua) però ara de DURANT L'ANY. Tenim aquests Sants: .- Sant  FERRAN  (Rei... Tercer de Castella, ò de LLeó... em sembla que si estudiéssim Història no podríem pas xerrar tant clara ni pretenciosament... vull dir amb la quanitat de Ferrans que hi hagué!. Potser, penso, per la rellevància del cas era Segon de LLeó (i no tercer)), més: .- Santa  JOANA D'ARC , .- Santa  EMÍLIA  mare de tres Sants com a mínim (Sant Baisili El Gran (fill(s) de Sant Basili El Vell. Així com del mateix, matrimoni Sant Gregori de Nissa, Sant Pere de Sabaste, bisbes i la noia es deia Macrina)) i, .-  la "polisèmica beata":  BAPTISTA   de Varani (ò Varano:   BAUTISTA  també posen els nostres CUROSOS AMICS (amigos para siempre! de ecampmany.com). Era en qualsevol cas italiana... però ja ho veurem... ara mateix si voleu).

 Començar per el Dia que som (viurem) els cristians. Divendres (queda un dia de Setmana VIIª) i ja: La Pentecosta! Enguany (Memòria ... no sé si ho diu enlloc "obligatòria" de Sant Felip Neri!) No sé si per això més comprensible (i s'hi ha d'amnar amb cura) a la Lectura (el ¿passatge?) d'avui del Llibre dels Fets dels Apòstols: Tenim que ens parla de Governadors, de Reis i de ¿Berenica? (no sé què? /qui? era). Festus era un Governador que va escarçellar a Pau. Li havia deixat "pendent" el cas de Pau de Tars que predicava una resurrecció d'entre els morts ". El Autor de la dependència, és un TAL Fèlix ... quin nom per ser "jueu?"... I que ara Festus, enviarà vers Roma (tal com recordàvem ahir li va anunciar al mateix PAU en un somni (em sembla.. vull dir que potser va estar una Visió). El cert és que semblaria que (una cosa il·lògica, incomprensible) que es revisés (amb tant poca retrospectiva) vull dir: en un perìode tant curt

  1)  La Basílica Papal de Sant Francesc d'Assís , dedicació. La Basílica de la que es diu que el mateix Sant Francesc (mort el 1226) i, fet sant el 1228 (quan es començà a construirr la Basílica) va triar-ne la ubicació; conté grans pintures (frescos dels segles XIII (mentre es construia) i XIV. En son dignes d'esment els frescos sobrela vida de St Francesc de GIOTTO... aquell que va, també pintar a Jesús correguent cap a la DRETA del Pare el dia que es parla de que la mare dels fills de Zebedeu li diu a Jesús si pt fer que (em sembla que son Jaume El Mayor i Andreu.  Aquesta basílica és Patrimoni de la Humanitat (catalogada). 2)  Maria Auxiliadora : " Auxili dels cristians " diu la Lletania que Pius V va afegir al final del rès del Rosari a la que s'ha de respondre (com de fetés majoritari): "Pregueu per nosaltres". maria auxiliadora... descoberta en un calendari dels Salesians... L'orígen de la Maria Auxiliador és a Russi el 1030 d. C

 Ja us he parlat,, que li pugui ser atribuïble a Anita Botwind de la poliomelitis. de que aquesta infecció intestinal pot fins i tot provocar un defecte en el cereixement i que sin cortarlo ni comerlo llavors de grans ens ho diguin (per exemple que tenim una cama més llarga que l'altra i encaparrats amb els gens i la genètica no ens sapiguem adonar que son coses que passen). També, pel que tinc anotat, us hauria ja parlat de GABRIELA BRIMMER (una poetessa megincan ue hauria nascut amb una paràlisi cerebral tetraplègica i que només podia moure un peu (l'esquert). Com a "my left Foot" (seria una mans de epidèmia?. El Cert és que l'altre persona un mascla hauria nascut 10 ò 15 anys abans que la mejicana. Diu Anita Botwin que ha cercat a dones a les qui malaltes, hagin cuidat els seus marits (heterosexuals -en aquest cas-). Parla de Virgínia Wolf (autora modenista nascuda a les acaballes del segle XIX). Virginia Wolf (britànica) s'hauria suicidat (autanàssicament

 Avui dia 21 farem un petit comentari a la missa del Diumenge. A part de tot: som a una "Solemnitat" (que encara no sé què és però és més fort que una "Festa"). Som primer, a Sant Secundí, sant Torquat (ja n'erem el dia 15/05!!) i Santa Virgínia (la viuda ). La Primera Lectura és del començament del Llibre dels Fets ("de las Actas" es deia abans); diu Pau, mentre era a la presó, i si per cas la missiva fos mai interceptada (deia doncs a un imaginari:  Teòfil ). Teòfil podria al meu entendre, ésser algú preocupat severament per els assumtes de Déu: Teo-, com teo-logia ò Teo-cràcia quan antigament es confonien (s'aplegaven el poder Diví "por la gracia de Dios fins i tot amb -filia: La ciència que estudia: la búsqueda de la Verdad) i fil (Teòfil: de la dèria, obsessió - fins i tot sexual... i majorment.) Docs bé diu Pau que Jesús s'apareixia sovint als apòstols i els deia que s'allunyessin de Jerusalem. Ho vam veure ahir que pod

 Avui he descobert una cosa. La Poliomelitis. És una malaltia intestinal infecciosa que et pot deixar (sol a fectar a personetes (infans en creixement) i doncs motivar que tinguis, de gran una cama iuns quate centímetres per exemple: Més curta que l'altre.  De fet la pagesia (entre els que m'incloc doncs he "crescut" al bar i no a casa d'un i a casa de l'altre: per exemple llegint la Bíblia i preparant la setmana (i no tractant d'oblidar la anterior) bé, bueno! tothom ho sabria... Doncs bé ja sabem que podria ser que el metatarsià tort (i operat debades) no diré qui no sigui jo que ho pateixo al braç esqu.. a la cama /peu esquerre. a mam potser ho tebnia al dret! Doncs que la poliomelitis podria ser la causa que Pau Gasol s'operés i malgrat tot hagi arribat a "Mesurar 2,17cm. Espavila't. He trobat la Polimelitis en un llibre de Anita Botwin : " Pies de Elefante " (pàg. 62 i següents) d'aquest any passat: 2022. També penso haver v

 Des de la Sol·litud de qui enceta aquests paratges ben profanament (a casa sort que veiem "cinema") que... Sol·litud és de Mª Aurèlia Capmany... no! és de Victor Català! Sé per exemple que a les 20/25 primeres pàgines (una obra de 1905) hi surt aquella paraula que després de'n Paquito estudiàvem (llavors era en minúscules el català com a llengua) estudiàvem que es parlava a l'Alguer (tant poca tirada que hi tenim!). Que "empraven paraules difícils d'entendre" com a CUTXO que vol dir GOS. Doncs bé sempre amb la Conferència ara no només hi ha poca gent amb qui parlar-ne -del País vull dir- que ja a més de l'estranger... no recordo el que he llegit i m'ha agradat o si només no s'esdevindria UNA NOVETAT OPORTUNA i no tinc oportunitat em deu rebentar que faci (jo) massa feina ("Doing nothing means a lot to me" cantaba en Ronald Scott... i "fifty-cent millionaire" ò "I've got myself a Cadillac... but I can't affor

 Estic del tot segur que la gent es proposa normalment alguna feina (que seguraemnt ahir no va ultimar) i que li ha ocupat bona estona de la que sense dormir ni somiar ha passat estirat al llit mentre s'adormia i es llevava.  Vull dir que de ben segur la gent aborda els tarannars dels dames dde manera que  aborta tota bona intencionalitat de conduir La Casa cap als termes que per exempla 8 i fins no fa gaire ens oferia el Cteure en Déu. Sobre tot a ciutat. No em trobo bé. En Gabriel Restoy i la meva parellla l'Emília ja fa un parell de dies així com marejats. Dèbils amb sensació d'haver de caure en qualsevol moment. Mareijos. Avui em toca ja  ami. El cert és que tot i que no hagi aprofitat el temps mai 8en la jornada d'avui) potser faríem bé de no runiar-hi pas mas

 Edició per als qui: No hi guipem gaire (lletra Grossa. Pàg 101)      ... i fou en aquell instant que Tadzio somriguié. Li somreia a ell, d'una manera expressiva, familiar, encantadora i espontània, amb uns llavis que s'obrien lentament. Era el somriure de Narcís que en emirallar-se en l'aigua de la font: el somriure profund, encisat, prolongat amb què es contemplà tot allargant els braços vers el reflex de la pròpia bellesa; un somriure matisat d'un levíssim gest de mal humor, a causa de la inutilitat dels seus esforços per besar els dolços llavis de la seva imatge, un somriure posturer, curiós i un xic sofrent, fascinat i fascinador. L'Aschenbach rebé aquell somriure i se l'endugué com un present funest. Estava tant trasbalçat que cuità a fugir de la llum de la terrassa i a cercar apressadament la fosca del parc. Una indignació extranya li arrencà paraules de tendre reptament.      -  No has de somriure així! Tingues-ho ben entès, no s'ha de somriure així

 Jo en coneixia que no es preocupaven per exemple pels diners. Als setze anys es van posar a treballar i s'enorgullien de tot i haver fet un any de mili, encara llavors no havien d' haver demanat diners als pares per anar a fer cerveses a LA CANTINA. Aquest era un motiu d'orgull. Que et llençaven a la cara.És a dir, en consideració no només cobraven més (en una sala de desfer (despecjament de carn) sinó que tota la càrrega... viull dir que no n'hi ha prou de tenir la mateixa edat dels teus amics, sinó qe es té en compte (si per exemple ets el petit de cinc germans i l'orgullós és /era el gran de tres nois. Pensem-hi. Un altre motiu era el aguantar la beguda i fer-se'n uns tips. De fet tothom quan arriba als 40 anys ja sap que per beure, no només s'ha de sapiguer pixar sinó que hi ha tota una trampa que pot scostar-i la vida a la gent. Vet aquit l'ORGULL. Aquesta mateixa persona que deia nohaver hagut de demanar diners als seus pares doncs va anar a la

 

 

  Fins que em vaig adonar que els estava fent malbé. Perquè estar-me dues hores seguides mirant "algo" no en soc capaç i parar ò deturar i tornar a carregar etc "els ratlla"... També debades em costa molt posar-me a llegir. Haig, com un Diesel.. algú ha de apretar el botó del "calentador". La peli que deia és un Doble DVD que vaig sentir escoltant per l'Spotify:  Chernobyl  (És boníssima! com una pel·lícula d'aquelles d'alemanys: que si els de la Gestapo (i ha un cientific boig que per fer una prova empírica és el que provoca l'explosió. Tot molt ben explicat). També hi ha herois (a banda dels treballadors "rasos" -emprant la mateixa terminologia- son els de la Central (més aviat serien màrtirs aquests). Però han d'anar a buscar uns miners (uns 300) per fer una cova per sota de la Central per evitar que contamini, se suposa que per a centenars (ò milers!) d'anys uns aqüífers i tal... Bé US LA RECOMANO. Una altre pel·lícula

  Sol: surt 6.43 - Es pon 20.52 · Lluna: plena dia 5 Sant Silvà, bisbe i mr.; sant Florià, mr.; sant Gotard, bisbe; sant Pelegrí Laziosi, rel. servita; beat Josep Maria Rúbio, prev. jesuita Sant Silvà , bisbe i màrtir: En la antiga mitologia Romana,  Silvà  (en llatí  Silvanus , ò 'dels boscos' ) era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos. Sembla que és una adaptació de l’etrusc (el poble més religiós del Món, sinó de la Història mateixa; Selvans , i que no té relació amb els Silens grecs. El déu  Sucellos (Celta)i, el déu (compte eslau, que no viking) Borevit  també tenen relació amb Silvà . Silvà era un  genius loci , i del que es diu que en temps molt remots de la Mar Tirrena (al front de Roma) havien dedicat els habitants de Roma, una arbreda i un festival. Se'l descriu com un déu que presideix sobre els camps i els pagesos, i també se'l considerava protector dels límits dels camps. Un Historiador Clàssic, Higí el Gromàtic (mort al segle