Ho_va_dir_Pere_Caldés_-_"Mal_per_Mal__m'estimo_més _Les_Dances _de_Castellterçol !!"

 De, deu fer uns tres mesos ençà... en tinc una molt vaga idea i no sé si potser a partir de la Pasqua que sembla que allò que diuen "ja la diré jo la missa"... certament em trobo vinciulat al que diu el mossèn. Malgrat tot no per això té que ser un optimista! Ja van passar-se molts anys cercant la pedra filosofal (¿És el nom del primer dels llibres de Harry Potter?) bé es veu que el que els alquimistes cercaven era quelcom que en fondre-ho o en tractaro químicament (passar de gas a lí quid i de liquid a sòlid afecta les Propietats Químiques doncs.. que bé! què hi farem si: HA SORTIT A LA TELE. Una mmica ja cansa! El marit de la meva germana deia de Ramón Mendoza (un antic President del R.M.C.F (el Reial Madrid que es va fer famós quan el Barça es queixava dels àrbits i el Madrid merequent-ho o no... que tampoc hi havia les imatges de tot el partir! doncs guanyava a l'últim minut i "de penal". Mandoza va dir que el Barça tenia Madriditis (figura que una engferme...

 Avui he anat a missa. No recordo prácticament res de les dues Lectures, exceptuant que a la primera no sé què han dit de les tribus que... Malgrat tot, a l'inici d'aquesta Primera Lectura, ha de ser o bé Jeremíes (que cridava tant) o bé de Isaïes... tan antic ell! Doncs bé jo diria, em sòna -els mocs no, eh?- que tots dos se sabien escolits des del ventre de la mare. Deu ja els havia "escollit" abans de nàixer. La Segona Lectura és dels Fets dels Apòstols. L'Evangeli, a banda de tot ¿ho pregunto? parla de quan Elisabet, la perenta de Maria ja ha tingut el nadó i al cap de set dies el volen batejar. La gent insisteix a que es digui Zacaries, com son pare, però Elisabet diu "S'ha de dir Joan". Llavors pregunten al pare, Zacaries que demana unes tauletes (recordareu que l'àngel... no sé si es diu enlloc? el mateix Sant Gabriel, seria; que per haver dubtat de la seva paraula -ZACARIES LI VA DEMANR UN SENYAL- el va deixar sense parla). A la tauleta ...

 S'escau que, me n'adono, divaguejo en reiteracions a tort i a dret sobre un seguit de mateixes coses. Que si aquest sant va fer allò, que si resulta, com és el cas, ens ha enganyat EL CORTE INGLÉS, en això de "el Día del Padre"... i amb curiositats que ja sabeu de mi i que per més ganes que hi posi jo a l'explicar-les resulten, per denunciables i reprimibles, tot un reguitzell de injustícies, diria jo, que en fan " a la postre " quelcom d'ordinari. Considero que ben poca gent de la que duu una vida memorable, és a dir que seria d'un cert interès, sempre... jo diria que puntual, i, cíclic -és veritat!-, oportunista fins i tot per part d'un editor.. de memòries, és clar! i tenint en compte, sempre... que som impròfugs a la beligerància de la que es considera reproducció agradable dels personatjes (ara que han sancionat en Koeman per dir-li això: "eres un personaje" al quart àrbitre, en el partit que va perdre el Barça, incomprensible...

     Em preguntava ara fa una estoneta si... de fet, això de caure del cavall és tan o menys perillós i CRUEL que físicament. Tant és així que per exemple en alguna pel·lícula duu a un final tràgic però "alliberador". Vull dir que si en Clark Gable i la Maureen O'Hara haguessin hagut de continuar cuidant sa filla (que recordem-ho mor en caure del cavall a "Allò que el vent s'endugué") per exemple tetraplègica, la història, certament, no seria digne de una consideració kistch. De coses d'aquestes la Literatura i el Món de l'Art, perquè són "Històries de Reis" i els reis "no se andan con chiquitas" doncs que... deixem-ho córrer. Jo, per una certa proximitat, he vist casos molt més mundans. Ara farà 14 anys, el proper 14 de gener, que es va morir "una germana" que tenia. El seu nom Montserrat. Era... havia nascut amb dues voltes de cordó umbilical al coll i li va afectar a la part motora.  Per exemple, ella tenia gairebé 20...

Jo diria, vull dir q ue -del cert- no ho sé, però (ja) m'ho imagino aquest cap de setmana, malgrat el mes d'Agost comencés en Dissabte, seria oficialment "El primer Cap de Setmana de Vacances". L'altre, l'anterior, era de trasllat. Serà ara doncs que anirem a prendre alguna cosa en família a la Plaça del poble o en algun lloc més "refinat" que a la platja i al xiringuito. Que ens mudarem (arreglarem ésclar) i ens posarem, impacients, tota aquella roba que vam triar, enguany amb el confinament, per catàleg adientment. Alguns sortiran ja, més pròpiament, a fer el vermut, cap allà a les dotze els de pagès i a la una o les dues els de Barcelona, que dinen a les tres. No estan disponibles, a totes les viles i ciutats potser sí, però als pobles, no sempre es pot anar a dinar a una terrassa. Potser un plat combinat. Una paella mixta o de marisc, ho veig més difícil, perquè si no hi ha metges (son a la platja a intercanviar experiències després de un any, bé...

He tot just acabat una, en diu l'autor: "una novel·la oblidada". "L'esperit del Vallès" es diu i la podeu trobar, si la voleu llegir -unes quatre hores i mitja-, al blogspot. "Novel·les oblidades" es diu el blog de en "F.PUIGCARBÓ". Té molts blogs aquell home i de ben segur que si no us engresca "l'Esperit del Vallès" podreu fer el fet amb alguna altra cosa de les que s'ofereixen al seu Perfil. Volia titular aquest post, es tracta, "l'Esperit del Vallès", d'una mena de novel·la de mascles, fins i tot el protagonista fa de municipal a Blanes; i volia titular aquest post: "La insuportable lleugeresa de l'estar" (en clara al·locució a la "del Ser" de Milan Kundera. Em pregunto, però, en quin moment de entre 1980, en que vaig començar a "estudiar" (i és que érem molt petitets) Llengua Anglesa (en dèim Anglès llavors) i avui mateix, m'he sabut deturar per veure que el v...

Benvolguts, les meves llargues converses amb en Norbert, amb qui compartia una amistat (escindida a voltes) de col·legit ("de tota la vida") van fer que sigui jo, qui, conegui els seus poemes "millor que ningú" i ara us els aniré explicant des de la llibreta. En concret aquesta primera obra que us comento té ja un títol prou recurrent. La tieta de'n Norbert és tant imaginària que s'esdevé que fins i tot quan ho va escriure i la família l'acusava de cínic, ell ensimismat volia expressar que precisament havia (ell) estat víctima de prous abusos psicològics per part "tota la vida" de la seva germana nou anys més gran que ell com de la tieta (Montserrat) i que com us mostraré el relat expressaria (ho intenta i potser ara que serem més colla a resar-li parenostres hehe al Norbert, és clar es mostrarà la veritat) deia que expressaria la mena de mort-en-vida que patia l'autor, que no va ésser, com jo! mai pare i que es va quedar en tiet per sempre...

L'altre dia li parlava a una persona de Lanzarote sobres "el vacío" -deia ella-. No us penseu ara que m'embrancaré, com alguna vegada hefet, i potser tant com en Zaqueu (aquell publicà que s'enfilà a l'arbre per veure Jesús i Jesús el cridà: "Baixa d'aquí que avui haig de venir a casa teva") en coses del "Espacio Sideral" i tal. Era "el vacío" com a la buidor... de l'esperit, de l'anima, la buidor a la vida etc. Li deia que llegís, perquè ella n'estava fent un tema musical (cançó) que es llegís a Mercè Rodoreda; concretament el conte "Gallines de Guinea". En aquest conte Rodoreda parla d'un infant que ha anat a viure a un pis nou i que surt, amb el pa amb xocolata, a donar un vol pel mercat. Es troba una paradista que està afogant gallines de guinea penjant-les pel coll de un fil i diu que "aixís els queda tota la sang a dintre i són més bones". Jo volia parlar-vos, com haureu pogut intuir, ...

¿Com està? Estaria millor al carrer, treballant que a dintre de la presó. Però per difícil que ns ho posin doncs aquest és un gran país Tercer grau pronòstic? Ja vaig dir el 2017 que ens posarien a la presó. Hi han agafat la més mínima oportunitat (forcadell) Les nostres opcions són ad hoc. el tribunal opina de coses quan més i com els hi convé. Ultim cap de setmana fora de la presó? Quan reinterpreten el Dret no és el pitjor que han fet. El seu poble? No els agrada veure que la gent ens estima. Evitar que vostè faci campanya? No poden evitar interferir. No hi ha cap novetat. No em sorprèn la pregunta. Si ho han fet sempre... Farà campanya? Sembla que no ho podré fer. En algun moment m'ha tocat de posar veu a les opinins de ls meus companys i no m'he queixat... ara els tocarà a ells perquè jo soc el que en sé més de tots els temes del meu partit. Parlo amb el Torra i el Puigdemont..e tc, amb tots aquells que no aplaudeixen la repressió i la nostra presó De què parlen amb Puigde...

Juguem amb avantatge, doncs tothom sap que Oriol Jorqueres ha estat a la presó... de fet encara hi és. Això és un alt greuge comparatiu envers tota la gent que va votar en Pujol (jordi, P. i Soley) i no sabien que Pujol també havia estat a la presó, en aquest cas del Règim Franquista i potser més, "si cabe" que Junqueres estava ressentit. Vull escenificar el PROBLEMA que penso suposarà a Catalunya, a Catalunya-Catalunya el fet que es produís el que tothom que n'he sentit opinar diu de les properes eleccions al Parlament: "Les guanyarà Jorqueres". Potser per ¿més "sofert" que Puigdemont? Posaré un exemple del gran terrabastall que va suposar el Pujolisme en un fet proper a tants d'altres catalans i espanyols que van votar Pujol per que els va mentir i va jugar amb les inquietuds d'allò que s'anomenava llibertat i que es van apropiar els de l'Estatut: Llibertat! Amnistia! I, Estatut d'Autonomia! En Pujol va cometre un error flagrant. ...

Vaig veure el festival, no mediàtic -el seguiment "a comarques" (per lo de  "en provincias") ha esta molt fluix-, del Sant Jordi d'Estiu. Com deien aquells "que felices son/ haciendo el mamón/ siempre en nombre de la razón" continuava amb "y su libertad/ vigilada por/ los cañones del Capital"... Em fa venir com vomitera aquests intents embogits de pretendre que "tot serà com abans", només perquè "abans ens anava bé". No proposo jo que ja amb la nova normalitat (que Dios dirà) es deixi de llegir. És només que ningú amb tota la "psicosi esquivada" s'hagin oblidat temes com les malalties prèvies a les que ja havien de enfrontar-se, el personal mèdic i els investigadors, i també contagioses que no m'estranyaria que les incomoditats que provocaven prèviament s'hagin deixat de banda de manera que -jo conec els vells! sobretot els que s'estan en residències- de manera que a més de la Covid-19, jo proposa...

No hem tingut privilegis! És molt estrany de anar a casa i haver de tornar a la presó a dormir. Però ens adaptem a tor i acabes convertint en una rutina el que no és normal. "Li han donat el 3er Grau però encara no s'ha executat" Fa deu dies així estàs en l'entorn familiar per tornar a la vida normal clar que sempre has de estar localitzable.  "El pitjor dia?" El 4 de Desembre quan jo no vaig poder sortir com els altres. EL pitjor que es pot fer a la presó és pensar-se que sortiràs i que no surtis. Haver de telefonar a cas i dir-ho és molt difícil. Tot lo altre ha estat més llevadero. "Es penedeix de no haver anat a l'Exili?" No. L'exili té connotacions molt més dures. Sembla que a l'exili puguis fer el que vulguis i no és veritat, no deixa de ésser una presó amb barrots invisible però que existeixen.. la família que no pots veure i fins i tot genera menys empatia que la presó. "També pensa que 'ho tornaran a fer!'" Ho...

"Trencar l'aïllament" ho va dir un polític basc. "És el principal objectiu de un pres polític" "Les lluites compartides" Crisi 2008 (i del 2020) però sentiment de orgull i pertinença col·lectiva. La meitat dels habitants de Catalunya té problemes per arribar a final de mes. Som un país que reviscola de les cendres. L'Estat ha renunciat a defensar els interessos dels més desafavorits. La fractura social està entre els que tenen i els que no tenen i la meitat no tenen. "La repressió busca dividir els que lluiten" (a partir del matís), però quan els escoltes en una taula o en el Parlament, ningú ha renunciat al Referèndum... a lluitar pels desafavorits... hauríem de intentar no parlar tant de la cosa i asseure'ns en una taula. Jo soc optimista. "A la sentència, el que retraten és aquesta interpretació de J.Cuixart dels drets (Humans) Fonamentals" Davant del dilema de una oposició, suspensió del Referendum vam exercir els drets ...

Ara m'enorgullia, jo tot sol, -mentre és cert que regirava en la meva memòria-, tot cercant allò que (he sentit la cançó "dos somnis" dels SanJosex) que el meu pare a na mi m'hagi pogut deixar en herència, ell que va morir amb 10€ a la cartera (per a que li diguessin una missa) que no sigui la improductiva, a nivell de autoalimentació, educació rebuda. Tant és així que em deia que tot el que en vaig treure d'anys d'estar-me servint-lo al taller ha estat el aprendre a ésser un bon operari. La qual cosa, en com han canviat els temps! no és ni massa ni gaire però sí que és cert que ha obert una porta molt necessària a la Percepció . Així de vegades quan faig allò que em semblava de ben petit feia superiorment a ell, -i ell es deixava- que era Pensar i Imaginar... comprendre fins i tot m'aclaparen sovint i des de que sé treballar tot un seguit de dades (i variables) que de menudet no tenia en compte. Tot ha estat un cert (i relatiu) esforç. Meu per a abastar e...

Estava ara escoltant una cançó en directe... bé és "gravada en directe" i flipava. Flipava amb el títol: "Hell ain't a bad place to be" que el Google translàtor tradueix per: "El infierno no es un mal lugar para estar". Suposo que està dedicat, el tema, a les perseguidores de bevedors i la lliga antialcohòlica que no ho sé. És com un drama de cançó... us ho podeu imaginar, oi? De fet... fet i fet, -vull dir- com ara i aquí. Avui volia veure, per Internet, la pel·lícula de l'any 1964 "My Fair Lady" ('mi bella dama' tot i que no sé com es va traduir públicament en el món castellano-parlant) ja sabeu un lingüista fa una juguesca a veure si és capaç en sis mesos d'ensenyar-li dicció a una "vulgar" violetera... "la lluvia en Sevilla es una maravilla" granment trobada traducció de "The rain in Spain falls mainly on the plain". Però m'he quedat amb les ganes, un cop més, perquè no tinc tarja de crèdi...

Lluny de ésser una reflexió -ni molt ni poc- profunda, aquest post vol fer veure, del que ens en podem tots adonar i que s'està convertint en una apropiació insultantment desproporcionada -proposo-, dels Reals afers a què ha impulsat Jesús, en realitat, i no la seva figura com a part de l'antropomorfologia més pròpia del tarannà humà. Per exemple, estic segur de que amb el que havia viscut la meva mare -i tanta altra gent!- que... bé! si no ens afanyem i no els tenim presents en tot el què ens van dir quan lo... lo del "destape" hahah doncs bé! que la mare estaria contenta i em faria agrair (a na mi) la possibilitat de tenir preocupacions i inquietuds (com el llegir i l'escriure) que altrament, si fossi, com soc "partly aràbic" no hauria ja culminat la meva vida (com bé segur que ho ha fet igualment) d'una altra manera que no em donés, no el llegir i l'escriure, sinó potser el haver-ho fet i més que el treballar per exemple un cert posaré que ...

冠 状 病毒  saves! Fem-nos comunistes! La Patria Humana és nostra Avui, -encara sí-, som a Diumenge. Ja fa uns quants dies, però que -podríem dir que- "sento" que haig d'escriure alguna cosa més profunda de a lo que us tinc acostumats. Per exemple l'altre dia ja deia que "si no era una màquina jo" per no emocionar-me recordant el meu pare i una partida d'escacs que teníem pendent i sí fer-ho sentint una música més o menys atenient. També us parlava una mica de la meva mare, -em sembla que aquí i al wordpress-. S'intuiex doncs -jo ho faig!- una mena de (aquesta meva) "necessitat" de reconeixement social que debades de manera tant immediata miro de procurar al meu enteniment de manera que "dormi" o es tranquil·litzi satisfet i cofoi. Serà per això que començaré per queixar-me. -Per altra part res de nou... però va! ajudeu-me! i, a veure qui té raó... tot i que ja veig ara que ho vaig a escriure, i abans tot just de fer-ho (escriure-ho) ...

Tafanejava ara el BBC Daily on es veu que a Austràlia deuen voler que la policia es modernitzi i agafi armes (no com fins ara) segons s'extreu d'uns rocambolescos escrits sobre el tema de un policia mort i un altre de greument ferit després de mirar de seguir un vehicle i trobar-se'l més enllà accidentat i d'on n'ha sortit un home amb un "rifle" que els ha disparat. A El Temps, editen els Dimarts, surt un article que m'he llegit sobre Polònia i una mena de batibull o potipoti anti Gais i Lesbianes. És ben cert que com ens diu (més o menys la Glòria Soler Cera a "El Temps de les arts" faríem bé de viure com es descriu que feia Petrarca a prop (em sembla que de Pàdua) en un estudi i amb un jardí on fer provatures botàniques. Així hauríem de criar els nostres joves i més lluny del Front d'Alliberament Gai i dels crucifixos que s'exhibeixen tant ufanosament en les oposamentes a les manifestacions dels de l'Arc de sant Martí. No hi con...

Avui he somiat que conduïa un camió des de Lleida a Sant Pere de Torelló i que amb el viatge de troncs duia uns 430 kg de llenya estellada per una estufa, i, que m'havien de pagar. Costava 17.000 pessetes i m'han pagat tres bitllets: un de groc, un de verd i un de vermell. No em feu ara explicar que ha passat que a la dona de l'estufa li sobraven quinze quilos de llenya i encara es queixava. Una absurditat. Ha portat els tiquets que ha comprovat la meva germana. El camió era de Pallarès Serra i no he cobrat el transport en metàl·lic, figurava que entrava en nòmina i que ho facturaria l'empresa del meu pare. He pagat la part proporcional al meu pare (dels 430kg de llenya estellada. Un bitllet vermell. Després, més tard li he demanat al meu pare de quant era el bitllet. "De dos mil!" No podia ésser! La llenya era seva i era el que havia cobrat menys. Jo tenia un bitllet de cinc mil (groc) i ens faltava el verd de 10. On era el bitllet? Potser la dona no me l...

No serà, proposo, que lo dels escacs com a joc de, sobretot intel·ligència, però també de paciència i estratègia (un cop es coneixen les principals maneres d'obrir el joc) hagi majorment, estat una mena de motiu de reclam de preocupacions cap allà on se sàpiga s'hi referien els avantpassats. Vull dir que, segurament, -que no ho sé!- la taula amb la partida parada a mig fer denotava un exercici (de cap de setmana a una segona residència, per exemple) mental i de allisament dels conflictes familiars per exemple, ja que en un bar això es fa impossible. Encara diré més ¿serà que els bars i no els Casals d'avis han deixat de ésser un lloc per a la reflexió i el pausat coneixement del contrincant? en pro de una mena de psicotropicitat manifesta en begudes i combinats per exemple, i més modernament, energètics com ho és el cafè o el vodka amb Red-Bull. Jo sempre tindré una partida pendent amb el meu pare. Em fa de mal dir... de fet no l'hem començada mai em sembla i si ho vam ...