ncj... ha tornat!

 Mireu! Aqui a on visc, jo, tot i que he cotitzat haig de fer Tallers. També les noies de d'altres llocs com Ampans i els Serveis Socials hi estan curiosament engrescades. Com diu aquella cançó dels Ok Go! "The House wins" que seria a la Ruleta dir "Gana la Banca!" La gent es prepara els putes tallers i un per l'altre: van sortint coses que les educadores no n'haurien de fer res, ni s'ho mereixen i et fan sentir com violat i encara més engrescades. Cagu'm la puta! Ahir vaig rebre un Whats app d'una Fundació on se m'oferien uns curset (no eren exactament Tallers doncs que suposo que si com a la mili passes desapercebut encar en pots treure algo sense haver de posar-hi gaire res. En concret són uns cursos de Soldadura: En TIG i amb MIG-MAG. El Mig és la contínua, la "màquina de fil". El mag és l'electrode de tota la vida i el TIG és un invent que permet soldar sense material d'aportació (o sí) i que normalment es fa servi

 Diu que Jesús li tocaven el vestit i es curaven. Ho diu l'Evangeli d'ahir. A voltes ell ni ho sabia i era la fe dels qui se li apropaven els en feia tenir prou per refer-se. Una altra vegada Jesús es gira i diu "Qui m'ha tocat el vestit?" Era una dona que feia deu anys que tenia pèrdues de sang, però el detall que proposo jo és Primer que els deixebles li diuen: "està tothom empenyent-nos i demaneu qui us ha tocat el vestit?" Jesús, s'explica, havia sentit la força que sortia d'ell, i anàven a casa de un publicà que tenia la filla malalta em sembla, o, bé ja era morta, tant se val, Jesús sempre triomfa. La Segona cosa... -era una altra, eh?- però continuarem. Tots podem arribar a Jesús, amb la fe. És el més imjportant, la fe amb la que creixem i que a voltes ens abandona davant les injustícies que veiem i en sabem de la gent que com "en aquell petit cafè/on no hi volen entrar / ni la llum del carrer/ ni la gent assenyada" ens dóna una

 Em pregunto quan de malvat hi ha en la persona de cadascú. Si per exemple, ara pagant sí: es pot publicar el que es vulgui... quanta servitud hi havia en aquells editors que "si no era convenient (debades per massa!)" a l'Autoritat: ni, es publicava ni, es deixava sense denunciar l'autoria; tement que es feia una "gran tasca" per a recte progrés de la societat i d'allò que en diem país. "Un País es un invento/ un país es una estafa" quánta veritat en dues frases tant miserables! No siguem caparruts no serem pas nosaltres els qui farem adonar els catalans que una nova generació de Polítics més valenta s'apoltronarà tot i els desastre DESCOMUNAL que suposa que hagin marxat La Caixa, El bancs de Sabadell La Damm perquè np té altra clientela que sinó ja també hauria fotut al camp... I, la Sagrada família ens parla d'una nova desamortització: Ara ni levític ni benjamí... Bé tot plegat es tracta de saber quants de nosaltres estaríem i estem

    Tots podem morir cada dia. Malhuradament alguns ja ens anem "matant" per moments i tantes vegades que els micro-infarts cerebrals, malgrat tot, no ens deixaran viure més de setanta anys. Jo avui he vist un vídeo, segurament és viral, de sor Lucía Caram. Allà parla d'allò que en deien La Cultura del Sub-sidio.       Mireu: En la Residència in m'estic hi ha gent de seixanta i pico d'any o cinquanta que cobra una PENSIÓ DE ORFANDAD. Hi ha qui no ha treballat en sa puta vida. I qui ni tant sols ha estat lacrat amb la xacra de la fe. La puta fe en Déu, Nostro Senyor, que va morir per nosaltres (per alguns més que per altres) i que, al capdavall, no ens ha serveix sinó perquè a determinades edats i en determinats llocs on anem a acabar se'ns "permeti de carregar amb la creu d'una existència que no se'ns ha donat com a plena per la puta Patria Potestad". Un país modern? A la merda!      La gent mira vídeos on, les mares amoïnades pels seus fills

 Bé, com diu la cançó ("Viento" de Gian-Luca Bacci): Pueblo adorado, de hombre sereno/ de hombre moreno de pelo enredado. Doncs bé Serè vol dir que molts dels Internautes que a voltes es plantejaven "experiències" Online arribin a la conclusió que, ni que sigui un got de vi blanc no podem deixar-nos estar d'opinions. Per exemple segur que hi ha qui escriuria moltes més pàgines en estat de poca embriaguesa. Fins i tot, ara com ara molt senzillament amb un mòbil i una App podem enregistrar-nos un àudio i lavors transcriure'l lliurement. Com una d'aquelles gravadores de cinta que, més o menys sofisticadament (per exemple amb el ràdio caset de la cuina) grabavem els nostres discursos. Ara fem una Playlist... sempre que sigue usuaris Premium Esdevé de llei no posar-se a discutir sobre l'utitlitzacio de l'empremta digital de qiualsevol de les maneres. Si com diu la dita: "Els mòbils ens escolten", La coletilla de que "és per a  ajudar...

 Molt bon dia. Des entenent la vida i obra de la cort del Magnànim, mentres ell "era a Nàpols", trobem el següent llibre Recomanat: SIS POETES AL REGNAT DE ALFONS EL MAGNÀNIM PRESENTACIÓ de Lola Badia a 6 de Gener del 2009 La Poesia Catalana que veurem, és una poesia efímera , ( volàtil? Vol dir: que no dura sinó un dia; de curta durada ) majorment adequada a les festes de la Cort; casoris i celebracions de la noblesa, moments de distensió, de luxe i de dispendi. Ja ho diu el Curial e Güelfa ( Curial e Güelfa és una novel·la de "cavalleria humanística" a la italiana escrita en valencià1 i amb molts italianismes.2 lletres educat a la cort valenciana d'Alfons V el Magnànim i, posteriorment, ambaixador de la Corona d'Aragó a Milà i gran camarlenc a Nàpols ), Anònim que ho explica quan convida a paladejar el Final Feliç del seu conte moral. (Pàg.7) L’amor, al segle XV era una experiència eixelebrada pròpia d’homes joves i de poc Recapte ( Valor d’al