arrecerem-nos del Destí! (G. Quintana)

 

(P.299): ARRECERAT. Diguem que la forma en adjectiu d’arrecerar No Existeix. Sí que he trobat ARRECERAR, posar a cobert; lloc on hom és a cobert de les injúries del temps.

(P.302): Maria Ponsetí i Pier Paolo Passolini són dos personatges (de entre 2002 i 2008) als que G.Quintant recórre a l’hora de imaginar un pseudònim per al seu personatge (Salvador). Tria Pere de l’italiá i Ponsetí (representa que perquè acaba igual que el cognom de Salvador: Saltamartí). Ignoro si Maria Ponsetí, de Ses illes de la que es pot trobar informació a Internet, és una antiga companya sentimental de Quintana o la inspiració era diàfona per Quintana i es referia a la que va (ès)ser consellera de Ensenyament al Govern de Puigdemont, exiliada ara a Brusseles: CLARA Ponsetí.

(P.305): ARGILA (del color de). L’argila no és la terrissa (de color vermellós) sinó que es tracta del material d’una altra roca sedimentària de també partícules molt petites procedent de la decoloració de roques feldespàtiques (principalment compost per Silicats d’alumini, el que hi dona un color gris amarronat. A la bassa del “Golf de EL Muntanyà” n’hi ha. Un amic meu s’hi va fer un tall al dit petit del peu i se’l va netejar amb el fang. A grandes males...

..

(P.310): PÒSIT: Substància que es deposita al fons de un recipient, o d’una canonada “recta”, és a dir jajaj: “no oblíqua” que l’ompla de sedimentació de les partícules que un líquid porta en suspensió.

(P.311): La darrera cardada. Ja comentat... afegir l’experesivitat emprada per G.Quintana: Posa que en Slavador diu “No cardis?”. Jo en coneixia la acció de “però què cardes?”... sense accent a la (è) si es tracta d’una exclamació: “Però que cardes!”. R3ecordem que es tracta de sotmetre una fibra tèxtil a la a cció de la Carda (una eina per al cotó, que ja empraven els romans, es diu que pentinant amb la planta del Card.

(P.312): DIAMONS. No Existeix. He trobat una traducció de l’anglés que diu “dimoni, diable”.

(P.318) Figures ONÍRIQUES: que em sembla que està repetit en les fins ara (318 pàgines del llibre) i que vol dir relatiu o pertanyent als somnis.

(P.319): PALETA: Persona que treballa en la construcció dels edificis, però no (excloent diu el diccionari) la construcció de Instal·lacions o col·locacions especialitzades.

(P.320): L’època daurada de la Psicodèlia (no existeix Psicodèlia en català) i dels VIATGES LISÈRGICS: Lisèrgic és la qualitat de un àcid (droga), depressiva o estimulant, d’acció psicomimètica que imita l’estat de psicosi o psicòtic.

(P.321): ALBERT HOFFMAN: (1906-2008) Científic suís, uqe treballava en una empresa farmacèutica: La Sandoz i que va imaginar anant en bicicleta que va ser el primer de sintetitzar la Dietilamenda del àcid Lisèrgic que dèiem. El desenvolupament dels experiments s’atribueixen a Stanislav Grof. No sabem a quins anys!

(P.325): En Salvador va SERRAR el puny. No he trobat res... fins i tot una traducció, diguem-ne literal diri que “saw the fist” que no trobem ni al Collins ni al Urban Dictionary. Sí que he trobat serrar a la francesa (amb les dos mans agafant el xerrac i cap avall, la qual cosa és molt difícil.

 

Josep Salvans Arola. UOC.

Estudiant del Grau d'Humanitats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avui la MISSA la diré Jo!

"un matí d'hivern" (poesia comentada)