Ho_va_dir_Pere_Caldés_-_"Mal_per_Mal__m'estimo_més _Les_Dances _de_Castellterçol !!"

Ara que n'he escrit el cognom... em fa sospitar, potser adonar-me'n que, se suposa que el meu cervellet -i no per exemple el fet que dormi amb un radio despertador i el mòbil- el meu cervellet doncs... com diuen els Green Day ( de cerevellet=mind tots els rockers americans... començant pels hippies), doncs que " My mind plays tricks on me ". M'explicaré, ara no ho recordo bé, però he somiat, en resum i reveladorament que la noia aquesta, era ja tota una dona, de cognom de amortitzers de vehicle autònom (Monroe com Pfeiffer era un signe en cables de Grúa, per lo menos)... però bé! no pot ésser que aquestes noies s'aprofitin de cognoms " en alza "? Segurament sí, és clar. O sigui que més que una conxorxa, es tractava de una mena de revelació: "La Marleen (així l'he anomenat, inconscientment, dit quan he parlat amb ella per una tablet) era el gran cervell de tot el que està passant (i que us deia aquesta tarda del lliure-pensar al "noucanj...

Mireu! No sé si és una cosa comuna a l'estat de confinament, o què? que a estones sento la imperiosa necessitat de comunicar-me. A voltes fins i tot penso que el que em faria falta és un Gin-Tònic. Un "col·locar-me". Abans, més o menys un cop al dia, ens preníem un Irish coffee. A vegades fins i tot me'l prenia jo tot sol al dematí en dejú. Però ara hi ha tanta gent a la màquina de cafè que la beguda que us dic ha perdut tant, en detriment (o a l'inrevés) de per exemple el cafè Avellana que no val la pena. Sento, també, que hauria d'explicar "cosetes sueltes" que potser no donarien per un post. Em vénen doncs com rampells o ESPASMES. No m'imagino ara, com abans, posant-me a explicar, com feia a la biblioteca de la Universitat, de manera que que eixeixin (ixisquen) els "raonaments" (heheh) sobre diferents coses a pensar que, fins i tot havent-se acabat el semestre, fan de poc transcendir. De manera que fins i tot avui que he dormit tant ...