ncj... ha tornat!

Jo em rebenta dels Gais que siguin tant suposadament alegres... graciosos diria jo, com una mena de perspectiva que donaria el fet de la marginalitat i que si bé és cert que encara som menys els que l'hem patida la marginalitat, això per exemple que ara en diuen bullyng i el menysteniment per part de l'altre sexe ¿serà perquè no érem "educats" (i no només a casa) per esdevenir agradables a les fèmines? Vull dir que hi ha un cert grau de "competència" fins i tot d'això que en diuen competència deslleial (i que s'hi adiu tant a tot el rollo del Políticament correcte) en la educació. No penso que sigui dolent que fem de tiets per exemple parlant amb joves al parc o a l'autobús. Fins i tot tampoc em sembla dolent que la gent es memoritzi els significats dels triangles per als presoners de camps de concentració nazis i que fins i tot fem servir una curisa conversa amb joves també... en fa d'anys que no parlo amb un Pre-U! per mostrar que el color

L'altre dia us parlava de Jesucrist. Una mica ésclar -sinó encara hi seríem, no?-. De fet el que us volia dir no era tant i tant punyent com potser ho vaig expressar. Parlava jo d'una mena de apropiació indeguda i pròpia dels fidels d'atribuir al Messies coses i fets que, és cert que s'hi poden relacionar per lo que de impasse entre l'Antic Món i la Història (per dir-ho així) pugui tenir la figura del de Natzaret. De totes maneres no queda tant clar que no sigui, a la postre, una mena de atribució una mica menys pròpia del que debades ens pugui haver semblat (a alguns). Tot el que "signifiqui" compassió, ens ha donat per simplificar-ho en la seva figura. Som agraïts doncs. No sé si "Dios ha muerto". No sembla presentar-se massa, potser precisament perquè li donem tantes gràcies i atribucions (qui ho sap si indegudes) i/o indegudament atribuïdes... vull dir que el marit de la Jane Fonda (em sembla que es diu Turner) doni molts diners a beneficènc

Lluny de ésser una reflexió -ni molt ni poc- profunda, aquest post vol fer veure, del que ens en podem tots adonar i que s'està convertint en una apropiació insultantment desproporcionada -proposo-, dels Reals afers a què ha impulsat Jesús, en realitat, i no la seva figura com a part de l'antropomorfologia més pròpia del tarannà humà. Per exemple, estic segur de que amb el que havia viscut la meva mare -i tanta altra gent!- que... bé! si no ens afanyem i no els tenim presents en tot el què ens van dir quan lo... lo del "destape" hahah doncs bé! que la mare estaria contenta i em faria agrair (a na mi) la possibilitat de tenir preocupacions i inquietuds (com el llegir i l'escriure) que altrament, si fossi, com soc "partly aràbic" no hauria ja culminat la meva vida (com bé segur que ho ha fet igualment) d'una altra manera que no em donés, no el llegir i l'escriure, sinó potser el haver-ho fet i més que el treballar per exemple un cert posaré que &qu

Estava fent una mica de migdiada, avui en tres tongades de mitja hora... vull dir que m'he despertat a les tres, a dos quarts de quatre i a les quatre i he acabat per somiar que mentre tirava pel jardí de casa la meva mare, un ganivet per clavar-lo de un arbre a l'altre ha aparegut un ocellet, com un borinot -per la manera que volava-. O... com un colibrí (d'aquells que sortia en els llibres de text... em sembla que del Santillana) que ha agafat el ganivet al vol tot just abans de que es clavés a l'Alba (Àlam Blanc). He anat cap a dintre de la casa amb el ocell a la mà dreta i he demanat per la mare. "Deu venir de França!". Ha passat que la mare tenia feina amb les classes de piano i que si no volia jo que l'ocell s'escapés i es posés a volar per la casa -fins a trobar la sortida-, amb els peus lligats, l'havia d'esperar (a la mare). Així que sucant un punteta del dit de la mà esquerre a l'aixeta, li he donat aigua fresca. Suposo que a un o

El que ens faltava! Ara resulta que tot el treballar i jugar-sela i les "RATAS CONTAGIOSAS" era un TREBALL A CRÈDIT. Vull dir que els metges comencen a dirimir les visites en Presencials i No Presencials i si la fan amb acte de presència o bé en/per videoconferència amb el WhatsApp. Un perill vaja. La setmana a més es tonta per part d'altres ¿tots? els funcionaris. Per exemple la Fundacií té algun tema puntual pendent i que s'ha escaigut per la apretada en les agendes en aquesta setmana de manera que no responen als requeriments (relativament) importants com una conferància a la UManresa de l'Oriol Jonqueres però sí que es personen a sant Vicenç dels Horts d'on n'era el susodicho, alcalde... que vagi bé- Tampoc responen de cap mena de manera a la meva intenció ara de CANVIAR DE METGE PSIQUIATRE i no telfonen (els/les funcionaris) Bona nit i tapat. (fins després) que ara sembla que refresca i a veure si puc dormir)

S'ha acabat  El Estado de Alarma. Ara tot i que molt jovent no la porta, és obligatori a tot l'Estat l'ús de la mascareta... i no s'hi val durla a la butxaca a la papada o al colze... i ha de tapar el nas! Vist ahir el diari em sembla que aviat estarem, com diuen les notícies del dia "en campanya electoral". Em pregunto si els partits polítics presentaran algun general, de l'exèrcit o de la Guàrdia Civil com a responsable de la seguretat (de la campanya). Per exemple ara que no estem confinats podríem votar pels dels Black Lives Matter i engrescar-nos a entre que protestes, entre que batalles campals davant de les "seus" de fosques oficines a les nits de partits polítics i institucions. Així doncs caldrà mesurar i comedir les paraules que tota aquesta colla de galifardeus i futurs grans estadistes que es personen aprofitant que el virus mata a les nostres llars a hores que fan de tant mal educat. Per exemple al dematí. La notícia que considero re

冠 状 病毒  saves! Fem-nos comunistes! La Patria Humana és nostra Avui, -encara sí-, som a Diumenge. Ja fa uns quants dies, però que -podríem dir que- "sento" que haig d'escriure alguna cosa més profunda de a lo que us tinc acostumats. Per exemple l'altre dia ja deia que "si no era una màquina jo" per no emocionar-me recordant el meu pare i una partida d'escacs que teníem pendent i sí fer-ho sentint una música més o menys atenient. També us parlava una mica de la meva mare, -em sembla que aquí i al wordpress-. S'intuiex doncs -jo ho faig!- una mena de (aquesta meva) "necessitat" de reconeixement social que debades de manera tant immediata miro de procurar al meu enteniment de manera que "dormi" o es tranquil·litzi satisfet i cofoi. Serà per això que començaré per queixar-me. -Per altra part res de nou... però va! ajudeu-me! i, a veure qui té raó... tot i que ja veig ara que ho vaig a escriure, i abans tot just de fer-ho (escriure-ho)

Tafanejava ara el BBC Daily on es veu que a Austràlia deuen voler que la policia es modernitzi i agafi armes (no com fins ara) segons s'extreu d'uns rocambolescos escrits sobre el tema de un policia mort i un altre de greument ferit després de mirar de seguir un vehicle i trobar-se'l més enllà accidentat i d'on n'ha sortit un home amb un "rifle" que els ha disparat. A El Temps, editen els Dimarts, surt un article que m'he llegit sobre Polònia i una mena de batibull o potipoti anti Gais i Lesbianes. És ben cert que com ens diu (més o menys la Glòria Soler Cera a "El Temps de les arts" faríem bé de viure com es descriu que feia Petrarca a prop (em sembla que de Pàdua) en un estudi i amb un jardí on fer provatures botàniques. Així hauríem de criar els nostres joves i més lluny del Front d'Alliberament Gai i dels crucifixos que s'exhibeixen tant ufanosament en les oposamentes a les manifestacions dels de l'Arc de sant Martí. No hi con

Avui he somiat que conduïa un camió des de Lleida a Sant Pere de Torelló i que amb el viatge de troncs duia uns 430 kg de llenya estellada per una estufa, i, que m'havien de pagar. Costava 17.000 pessetes i m'han pagat tres bitllets: un de groc, un de verd i un de vermell. No em feu ara explicar que ha passat que a la dona de l'estufa li sobraven quinze quilos de llenya i encara es queixava. Una absurditat. Ha portat els tiquets que ha comprovat la meva germana. El camió era de Pallarès Serra i no he cobrat el transport en metàl·lic, figurava que entrava en nòmina i que ho facturaria l'empresa del meu pare. He pagat la part proporcional al meu pare (dels 430kg de llenya estellada. Un bitllet vermell. Després, més tard li he demanat al meu pare de quant era el bitllet. "De dos mil!" No podia ésser! La llenya era seva i era el que havia cobrat menys. Jo tenia un bitllet de cinc mil (groc) i ens faltava el verd de 10. On era el bitllet? Potser la dona no me l'

Hola. Voldria saber "com es troba" el Sr Castanyer? Resulta que no fa més de quinze dies (jo visc en una Residència per a disminuïts psíquics a Manresa i ens arriben dos diaris cada dia) no fa més de quinze dies que tinc per llegit un article sobre una mena de provatura/experiment seu, "de Parcs i Jardins de Barcelona" en un arbre. Un castanyer. Resulta que vostès li han fet una mena de reixa gegant -com un Tramex però més gros-, en el parterre de manera que en escombrar branquillons i fulles; aquestes, un cop seques, s'esmicolin (es "decimating" dirien els anglesos) i juntament amb l'aigua (de la pluja i freàtica que deia en Jan Clos) facin una mena de retroalimentació en compostar-se. Però segons "constava" -Ja els dic que potser tot plegat potser ho he somiat... juntament amb un número de WhatsApp amb molts dosos on podria adreçar-me i que ara no trobava en el meu mòbil- l'article explicava però que l'experiment no anava bé i q

No serà, proposo, que lo dels escacs com a joc de, sobretot intel·ligència, però també de paciència i estratègia (un cop es coneixen les principals maneres d'obrir el joc) hagi majorment, estat una mena de motiu de reclam de preocupacions cap allà on se sàpiga s'hi referien els avantpassats. Vull dir que, segurament, -que no ho sé!- la taula amb la partida parada a mig fer denotava un exercici (de cap de setmana a una segona residència, per exemple) mental i de allisament dels conflictes familiars per exemple, ja que en un bar això es fa impossible. Encara diré més ¿serà que els bars i no els Casals d'avis han deixat de ésser un lloc per a la reflexió i el pausat coneixement del contrincant? en pro de una mena de psicotropicitat manifesta en begudes i combinats per exemple, i més modernament, energètics com ho és el cafè o el vodka amb Red-Bull. Jo sempre tindré una partida pendent amb el meu pare. Em fa de mal dir... de fet no l'hem començada mai em sembla i si ho vam

Diu la Júlia Costa, bé ho diu la Júlia i... deu ésser cert! que es va morir... ho deia al seu blog de "La Panxa del Bou" d'aquí al blogspot, però "blogspot.com" i no ja ".es" (m'ha sorprès) que es va morir a Madrid, tot i que ell havia nascut el... em sembla recordar el 1932 -per tant als vuitatna-nou anys- un tal Martín, de cognom, que havia passat als anyals de la Història de la mediàtica si més no de Can Coderch com el Montecristo. El Martín havia estudiat lleis a París, suposo que a La Sorbona i s'havia dicat amb més o menys encert al teatre primer allà i després amb el boom de la televisió a Espanya. Volia dir-hi la meva, però com que ja havia opinat sobre la vacuna del coronavirus (en un altre post) ha passat que m'hauria de quedar amb les ganes. Volia jo explicar allà que fins i tot una vegada que en vam veure a casa de la meva mare, amb el pare, que de petitet mentre jeia a sota de "la taula camilla" i les dones que cosien

Hola, què tal? Els Dilluns fem un taller de Relaxació. Seguim la Respiració Progressiva i el mètode de Relaxació de Jacobson. Consisteix a estirar-se (tot i que es pot fer assegut en una cadira per exemple) i anar sentint el cos. Per parts. Es perceben les diferents parts agrupades per Peus, Cames, Glutis, la Panxa, les Mans, els Braços, els hombros i la Cara/Cap. Mica en mica, seguint un itinerari concret anem tensant durant uns deu segons cada una de les parts per procedir a observar-ne el resultat en el minut següent tot respirant profundament. Per exemple es pot notar després de fer les dues cames (i peus) i la panxa com, en fer la mà i després el braç drets, sembla que una banda del cos ens pesi més que l'altra i d'altres experiències interessants que es desenvolupen amb l'ajut d'un monitor. Després ho comentem breument i notem com, tot i que sembli mentida es "nota l'esforç" de circulació de la sang/oxigen en tot el cos. Potser aquest efecte es noti

No era pas un matí d'aquells especialment xafogosos de Juny. Segurament hi havia fet que el dia abans no havia plogut gens: Havia fet un cel blau, lluny d'aquells de calitja que sovintegen llavors a la platja. Recordo fins i tot que en Roger, més tard, havia cridat l'atenció sobre el fet que havia aparegut una mena de mini-núvol cap a l'Est: -"Algú ha fumat" va dir. En Roger tenia per mà de ficar-se amb mi. Perquè jo fumo. La seva mare, la Cordèlia així li tenia inculcat. Així que quan vaig sortir del pis a comprar el diari -i el pa- vaig encendre un cigarret i vaig baixar per les escales. Eren plenes de merda! i me'n vaig penedir, però no vaig deixar de xuclar la cigarreta fins que no vaig ésser fora. Estava ansiós. Prop de la fleca, -el diari no l'havia de pagar-, vaig adonar-me que no duia "suelto", que, tal i com havia posat l'encenedor i el tabac damunt la tauleta del rebedor per no descuidar-me'l, havia deixat per després del gl

Avui Dissabte, 13 de Juny del 2020 ha passat gairebé la setmana del meu 50è Aniversari. Les coses... ¡Totes!... han volgut que pogués gaudir de un ordinador nou. Un portàtil! (feia gairebé deu anys que no en tenia cap d'altre) que van acabar amb tant desgraciades històries: 1).- Un el HP (com aquest) va acabar moll a l'estudi a sota de les cisternes d'aigua quan no sé en què m'havia embrancat contestatàriament i el regater d'aigua, tot i algunes precaucions aquells mateixos dies va acabar per fer-lo malbé. 2).- L'altre, un VISA, me'l van comprar em sembla que també per un meu aniversari i el vaig canviar per un o mig pollastre. Va ésser una mena d'acte "romàntic"? i d'alliberament amb tot lo que tenia del taller. Però un ACTE SOBRETOT INCONSCIENT. Va costar uns quatre o cinc-cents Euros. És un episodi trist, que no m'estic de mencionar ni esquivo -perquè va ésser així- però en el que no incidiré per motius evidents. Ara sembla que s'

Hahaha! quin "show" tot això de l'arremolinament (al voltant del molí). Diu en Sergi Pàmies... diu que té 50 anys i que és pare... gran mal per pretendre's coneixedor d'una realitat que tant de solitària té com de impropi li resulti a una "persona" de no caure en mundans (contraposat a lo extravagant... de viure dues vides) preocupacions de la feina (llegir i escriure -si que dóna la butxaca per un comunista com ho era el seu pare!-) amb el dur una vida en societat. Segurament es deu a l'alletament matern de tot el que els vinc dient jo mateix aquí:  https://xerrarperxerrar.wordpress.com/2020/06/07/lamor-es-educacio/ per mal que em pesi i doncs, malgrat el que diu la meva parella ("mal ollero el que alaba su olla"), no resulti del tot desencertat. Deia que diu en Sergi Pàmies en el seu conte recentment publicat a "Barcelona Suites" de l'Enciclopèdia Catalana (el conte es diu "Carta al fill" diu ell que per lo de la

Supos(o) que de fet, sí que és igual doncs, en principi no ha d'esdevenir aquest espai virtual ni, un lloc de trobada... si més no no un lloc de trobada massiva (de més de tres o quatre persones) ni, ha de esdevenir d'una formalitat que em seria, primer impròpia (no soc un tipus gens organitzat i em costa molt dur el dia a dia mirant aquí quin sant som? allà si és l'aniversari de no sé qui... apuntant al calendari de la paret quin dia em toca anar al CESMA a que em posin el medicament o quin dia hem quedat amb la Fundació o el psiquiatre). De fet però no crec, malgrat és cert... és cert que es tracta d'una d'allò que els grecs en deien Teckné (un "skill" o quelcom que es pot perfeccionar amb el temps -el gestionar i organitzar-se-) Suposo doncs que es tracta més aviat de ara fer això ara fer allò i amb molta catalana i -en alguns llocs- MALA EDUCACIÓ procurar-se -no m'agrada però posaré:- Serveis on no toca. Però la vida aquí, és així... si més no per

Tantes han estat les disfuncions, en realitat més tècniques que no pas una altra cosa, que s'havien produït sense cap mena d'advertència (que no fossi el boca-orella... però no estem "per a marranades" el què és evident!). Així van començar per desfigurar el meu propòsit -per no adir-se als propòsits d'aquesta Empresa (blogspot.com)- com tampoc no s'hi adiran proposo que ara... perquè tot i que n'hi ha hagut... prop d'aquí on soc ara... no en tenim de càncer. Però, què és el que fa de tot plegat un savoir faire tant o més propi de l'aburgesament i l' entertainment més que no pas de la Llibertat ¿d'expressió? (hahah) un altre tòpic! Barat! i lleig doncs que no discutirem -perquè no ens convé- que ens diguin que en realitat i per exemple el que necessitem/necessitàvem era un alliberament sexual per exemple... una mena de emancipació o realització de funcionalitats que diríem que són: "tant pròpies de la Natura (fins i tot la humana)&qu