Ho_va_dir_Pere_Caldés_-_"Mal_per_Mal__m'estimo_més _Les_Dances _de_Castellterçol !!"

 Per la Verge del Pilar, faves a sembrar! La mare de Déu del Pilar, és una marededeu catòlica. Patrona de la HISPANITAT. Venerada a la Basílica del Pilar a Saragossa (a la qual li'n dona nom). La onomàstica se celebra el 12 de Octubre. Diu una llegenda que la Verge del Pilar , que llavors vivia a Jerusalem; a l'any 40 d.C. es va aparèixer, a Saragossa a l' Apòstol JAUME , encoratjant-lo en la seva Predicació. S'aparegué sobre un Pilar (el d'ara és d' alabastre , com aquell gerro del perfum amb que "Maria" va amorosir els peus de Jesús després de eixugar-els-hi amb els cabells). Aquell Pilar quedà com a testimoni, i diu que es conserva, i on s'aixecà la Basílica en honor de la Mare de Déu (Basílica actual ). El SANTUARI dedicat a la Verge del Pilar a Saragossa és un dels més famosos santuaris d'Espanya. És considerat com la més antiga edificació dedicada a la mare de Déu del Cristianisma. Tradicionalment en el seu honor se celebren gran quantita...

 Avui dia 10 d'Agost (dimecres el 2022) celebrem l'onomàstica de Sant Llorenç , diaca. Sant Llorenç abans de morir tenia al seu càrrec els "Tresors" de l'església doncs era un dels set diaques del "Sant Pare" Sixt IIn que celebràvem fa dos o tres dies. Sant Llorenç era natural d'una de les famílies cristianes assentades a Hispania (a la actual província d'Osca). S'explica que, no va ser fins a l'any 313 d.C que es va dictar EL EDICTE DE MILÀ (l'Emperador era Constantí ). Fins llavors, aixís mateix:   "van ser molts els màrtirs que van donar testimoni de la fe en Jesucrist amb la seva pròpia vida". Tant era així que per un edicte anterior (el 257, en temps de Valerià es dictà que tots els cristians havien de "rendir" culte als Déus "oficials" (dels romans) si volien salvar la pell. Adamés els romans atacaven a "dalt" de l'estament. El llavors Bisbe de Roma (encara no hi havien Papes), Sixte ...

 De fet, voldria protestar per l'ús abusiu i degradant de, tant la llengua com l'escriptura. Alguns llegiran aquí TANT XAVAL! ò be "Soc un sumera!" i, el que esdevindria pitjor: Riure encara. Aquests dies d'Agost, encara que no faci massa Vacances en tinc des d'ahir dia 5 i fins el 15, ambdós inclosos. He vist tres pel·lícules en DVD. Feia anys que no en mirava cap. Alguna de religió (quan havia anat en aquests anys (abans de la Pandèmia, una vegada) a veure una història de una monja francesa que ensenya a comunicar-se, figura, a una noia cega, sorda i muda. Santa paciència! Em pregunto com era el cas que, segur, més d'una dona dirà; en parir i "enfermar" el seu fill/ la seva filla: NO EN TINDRÉ CAP MÉS! No és el cas dels pares. De fet, tal i com ens hi posem, els Salvans, (i no miro de fer riure!) ja passa que competint, fem ben cert allò de EL DIABLO SABE MÁS POR VIEJO QUE POR DIABLO, i no sé si es perquè ho deia la meva mare, la mare del fill...

 Diu que Jesús li tocaven el vestit i es curaven. Ho diu l'Evangeli d'ahir. A voltes ell ni ho sabia i era la fe dels qui se li apropaven els en feia tenir prou per refer-se. Una altra vegada Jesús es gira i diu "Qui m'ha tocat el vestit?" Era una dona que feia deu anys que tenia pèrdues de sang, però el detall que proposo jo és Primer que els deixebles li diuen: "està tothom empenyent-nos i demaneu qui us ha tocat el vestit?" Jesús, s'explica, havia sentit la força que sortia d'ell, i anàven a casa de un publicà que tenia la filla malalta em sembla, o, bé ja era morta, tant se val, Jesús sempre triomfa. La Segona cosa... -era una altra, eh?- però continuarem. Tots podem arribar a Jesús, amb la fe. És el més imjportant, la fe amb la que creixem i que a voltes ens abandona davant les injustícies que veiem i en sabem de la gent que com "en aquell petit cafè/on no hi volen entrar / ni la llum del carrer/ ni la gent assenyada" ens dóna una ...

    Tots podem morir cada dia. Malhuradament alguns ja ens anem "matant" per moments i tantes vegades que els micro-infarts cerebrals, malgrat tot, no ens deixaran viure més de setanta anys. Jo avui he vist un vídeo, segurament és viral, de sor Lucía Caram. Allà parla d'allò que en deien La Cultura del Sub-sidio.       Mireu: En la Residència in m'estic hi ha gent de seixanta i pico d'any o cinquanta que cobra una PENSIÓ DE ORFANDAD. Hi ha qui no ha treballat en sa puta vida. I qui ni tant sols ha estat lacrat amb la xacra de la fe. La puta fe en Déu, Nostro Senyor, que va morir per nosaltres (per alguns més que per altres) i que, al capdavall, no ens ha serveix sinó perquè a determinades edats i en determinats llocs on anem a acabar se'ns "permeti de carregar amb la creu d'una existència que no se'ns ha donat com a plena per la puta Patria Potestad". Un país modern? A la merda!      La gent mira vídeos on, les mares amoïnades pels seus fills...

 Això ho deia la meva mare. Ara llegia i m'esfarïa de saber que resulta que... qué iluso! No no! no es tant senzill... tot això de les falòrnies per exemple a Col·legi i la Psicologia Inversa... molta caradura és el que té la gent. Explica J.Costa C. una senyora que té varia llibres publicats de relats d'altres temps, bé no sé! la quüestoió és que aquesta dona ens ha dit que segurament a la Revoució Francesa, a banda del rei, de Robespierre, ella parla de Danton, i el mateix Gillotein (l'inventor de l'estri) van morir a la guillotina molta més gent humil que no pas aristòcrates... i, doncs què?   França és un pais veí. Que no ens tracta bé! I amb el cuento de que oh! pobres de nosaltres! Tracteu bé els de Barça que ens ajudaran a recuperar les tradicions (mai més ben dit: Tornarem al "Aquest any sí" no com el PUTA Atl de Madrid o el Getafe). No sé què va fer el Barça ara per la Copa del Rei amb el Bilbao. Cagum la puta va perdre 3-2 una altra vegada, com amb e...

     Sí amics aquests són els càrrecs immediats que rebé el petit Ferran -tenia 9 anyets. i pel que va rebre... tot això a la mort del... anava a dir "camarlenc"... potser perquè vestia de vermell! El Príncep Carles de Viana germanastre seu. De Ferran i quan va morir.      Vull dir que Carles era fill de Jaon II i quan Joan II d'Aragó va passar a ser Joan IIn DE LA corona D'Aragó... no sé si va passar quan Atenció, el seu germà, que per la majoria de mortals era el seu cunyat, doncs que no, que eren germans de la dinastia dels Trastàmara. La dona de Alfons El Magnànim, que es va passar mitja vida a Nàpols quan el van fer venir va nomenar Jaon II d'aragó: Virrei, i que Carles fill de Joan (d'un matrimoni amb Blanca de Navarra ¿eren també germanes amb Maria d'Aragó?) Carles ja heretaria a la mort d'aquest.      Doncs bé mort Carles Príncep de Viana, uns tres o quatre anyus després de Alfons, i essent Joan II De La corona d'Aragó ...

  21-Gener, 2/3 sants-patrons de Manresa. No compto que hem sigui legítim a na mi, que no sóc de Manresa. Però fixem-nos en una tonalitat, un matís… si més no “Sospitós”, en el sentit de: mentres “when we want to fly, we fly” i esdevenir prou, sempre que sigui un qualificatiu “agradable” com "suspicious" i agradable per mater(nal) ¿Quanta trampa hi ha en el llenguatge “romànic”? Doncs bé que a Manresa (que jo he investigat, però només perquè ho veia sense volguer-ho AVUI SE CELEBRA SANT FRUITÓS (Fructuoso). Dos dies abans el 19, sant Mario (a Itàlia celebren santa Margarida... A CÁDIZ fan el Vetus Ordo (antic ordre de Pau Vi (fins any 1969) doncs la Octava! i, se celebra el 28... "per sant Romà!" i els seus Diaques.  Auguri(o) i Eulogi(o), eren companys màrtirs. cremats a la foguera de Santa Maria del Miracle, (amfiteatre de Tarraco (a Tarragona). Abans d’ahir es devia celebrar Santa Agnés QUE ÉS TAMBÉ AVUI. Ja ho hem dit. I en fem memòria dos dies abans que érem a...

  Es tracta d’un llibre que vaig trobar en un Punt de Intercanvi, a la Bibliotreca Ateneu Les Bases de Manresa. És un Primera edició (Edicions 62) de Febrer de 1999. El Autor es diu E. Belenguer Cebrià i és una mena de Biografia. A veure si interessa! A la INTRODUCCIÓ ens parla de un Historiador de l’època que em sonava Gerònim ZURITA “insigne historiador i arxiver de cap allà al 1560. Zurita era aragonès, i serà esmentat en varies ocasions de la Introd. Per “severals” que diuen els anglesos, o “respectius” (en català) llibres i projectes. El cas de Zurita és que els altres historiadors quan s’allunyaven de la Hª castellana feien com Alonso Santa Cruz, que s’ho inventava. (Pàg 6) Em sembla que deu ser en aquesta mateixa pàgina que   E. Belenguer parla dels “ los ínclitos RR. CC. ” Vegem a què es refereix en el ‘rae’: Ilustre, esclarecido, afamado. Lo qual és molt difús vegem si aquest mateix manlleu existeix en català i què n’hi diu el Diec-2: bé, Ara no funciona! He cer...