Ho_va_dir_Pere_Caldés_-_"Mal_per_Mal__m'estimo_més _Les_Dances _de_Castellterçol !!"

Haureu de disculpar aquest pobre (pecador heheh) perquè de llibres en sap poc. Tant poc que encara no se les ha hagut de batallar (massa) perquè mai li publiquin un llibre. De fet ho va provar una vegada i l'Editorial Quaderns Crema, la única de la que en tenia l'adreça, doncs "s'ho van llegir" però "els continguts no s'adeien amb els objectius de la companyia editora". De fet, va ésser un gran trasbals. Certament, com diu la Júlia Costa i Coderch que podeu llegir en diversos llibres, de poemes i de "literatura" (jo no ho he fet mai, però visito a sotragades alguns dels seus blogs (La panxa del bou,o trèbor Atzur per exemple... també el Caracteres Ocultos en castellà) tots ells al blogspot i amb enllaços directes des de "lapanxadelbou.blogspot.com" diu que: "Quan el home escriu sembla que hagi de passar que impresioni les dones" doncs bé, JO TINC AQUEST VICI PERSONAL de manera que em penso fins i tot no només que tothom...

UN MATÍ D'HIVERN Dormo llevat i rau l'Altra Vida, d'un fred matí al que li surt el Sol. El cerco, assegut a les escales de pedra i veig, encara, la cendra d'ahir. La formiga és morta, i em preocupa... vagament, perquè la pardala jove escarafalla la seva cua i piulant i sacsejant-la m'ensenya el seu niu. Estava fumant altre vegada i tirant més cendra, ara a l'herba, no fós cas. Ella salta, vola baix i s'arrau a sota el pi del veïna. Tant és així que la Llei fa que hi hagi tanques que no puc saltar. Somio, però, que corro, que salto endavant que aterro rodolant passada la tanca i que... Ai l'as: silenciosament, oloro el cau d'amistat i moixaines, dolces i suaus que les seves plomes arraulirien a la meva faç. L'altre vida crida, omple l'oïda i passa algú. No l'he tornat a veure, i si ho he fet no l'he sabut conèixer. No viuria sense trepitjar, valent! Prou sola és la vida, com perquè no ens entenguem. L'altra vida vol temps i risc, i...

"Solitud" és també una obra de Maria Aurèlia Capmany (que he tingut a les mans i que he començat a llegir: recordo que cap al principi en parlar de un gos empre el mot alguerenc de "cutxo" la qual cosa em va transportar a temps de EGB i aquells manuals de català que en posaven exemples - de mots en els diferents, en deien: dialectes- entre ells el de cutxo mateix). Fa poc se'n va celebrar un aniversari (de Maria Aurèlia C. i per tant hi havia alguns pòsters a la biblioteca (de l'Ateneu Les Bases de Manresa, per exemple), i d'aquí que n'agafés l'exemplar. Ara que la meva amiga, competidora i envejada Júlia Costa -li envejo, sanament tot el que sé que té- se l'ha posat a la boca la Maria Aurèlia Capmany, tot parlant de Benito Pérez Galdós i la seva querida; i que jo l'altre dia també us parlava de la Solitud mateixa (com a arma, és clar... com a reclam) em dol no haver seguit amb aquell llibre ¿per a dones? Però de totes maneres, penso que ...

L'altre dia li parlava a una persona de Lanzarote sobres "el vacío" -deia ella-. No us penseu ara que m'embrancaré, com alguna vegada hefet, i potser tant com en Zaqueu (aquell publicà que s'enfilà a l'arbre per veure Jesús i Jesús el cridà: "Baixa d'aquí que avui haig de venir a casa teva") en coses del "Espacio Sideral" i tal. Era "el vacío" com a la buidor... de l'esperit, de l'anima, la buidor a la vida etc. Li deia que llegís, perquè ella n'estava fent un tema musical (cançó) que es llegís a Mercè Rodoreda; concretament el conte "Gallines de Guinea". En aquest conte Rodoreda parla d'un infant que ha anat a viure a un pis nou i que surt, amb el pa amb xocolata, a donar un vol pel mercat. Es troba una paradista que està afogant gallines de guinea penjant-les pel coll de un fil i diu que "aixís els queda tota la sang a dintre i són més bones". Jo volia parlar-vos, com haureu pogut intuir, ...

Contestant a la Ajo Casals, quan aquest dematí a les 9:00 ha dit que a veure com ha anat el cap de setmana, diré que va començar bé. Em sembla que era Dissabte que fins i tot, engrescat, havia fet un comentari en castellà en un blog (el Caracteres Ocultos) de l'escriptora Júlia Costa. Pensava que era un post interessant pel contingut i per com s'havia desenvolupat i conclòs, de manera que el vaig rellegir i tot. Fins i tot vaig visitar un altre comentari que havia fet en un dels altres blogs que té la Júlia, un de pintura i em va sorprendre a sota del meu un missatge de "Relacions": "Clic on my boobs : (. )( .)" i tal. No sé què va passar, em devia cardar gràcia això de fer-hi clic que m'he enmerdat tot el cap de setmana a mirar de desfer-lo (el clic). Una enganyifa podríem dir-ne. Has de pagar per cada missatge i (amb una tarjeta de crèdit). Entendria que s'haguessin de pagar les converses en vídeo o en audio, però el "chat"? Encara ara, c...

Benvolguts, tot i que és cert que per exemple era en Fito de Fito y los fitipaldis que parlava de "este mar cada vez guarda més barcos hundidos" jo advoco per els "paisatges" de avions que no es podran enlairar perquè han estat bombardejats quan encara o mentres eren al terra. Suposo, qra curiosament que d'altres eren irremeiablement agredits perquè havien bombardejat la pista d'enlairament i doncs també era impossible d'empendre la missió inicial a la que estiguin destinats els avions. Semblaria evident fer una comparativa de desgràcia entre aquests aparells "mutilats" de manera física i d'objectiu a la vida (volar) si no fossi perquè de fet el principal afectat és o seria el mateix aparell per bé que per als qui n'esperaven "resultats" (de caire militar fins i tot) veuran en la producció de més avions una sortida molt més immediata que una reparació a les seves desesperances. I, és que penso, com em sembla que ja hi havia ar...

ja ens podem considerar en període vocacional. Tot i que a França, en Macron obligués per el 22 de Juny el admetre de nou a classe els francesos... suposo que ¡sempre van tard! La notícia esportiva es la "tornada" de Sarunas Jasickevicius el escorta lituà, aquest cop com a entrenador a la secció de bàsket del Barça. Jasickevicius cau més bé que Pessic i no és tant vell i tibat com el iugoslau que a més és un fresc: No ha guanyat una merda! Potser una, -sens dubte: bona!- notícia era l'escot que lluïa la Vergés, la consellera de sanitat, precisament aquest Dilluns en que ha quedat confinada tota la comarca del Segrià. Alegries com aquestes seves no en dóna tothom ni tots els dies. A la BBC em sembla que de sis titulars cinc eren de la Covid-19... i he passat de tot. Per exemple us diré que un titulat versava sobre un brot bubònic (suposo que "de peste bubònica") a Mongòlia amb un afectat. Més avall parlaven de tres-cents afectats en un paí em sembla que del Sud-E...

Diu la Júlia Costa, bé ho diu la Júlia i... deu ésser cert! que es va morir... ho deia al seu blog de "La Panxa del Bou" d'aquí al blogspot, però "blogspot.com" i no ja ".es" (m'ha sorprès) que es va morir a Madrid, tot i que ell havia nascut el... em sembla recordar el 1932 -per tant als vuitatna-nou anys- un tal Martín, de cognom, que havia passat als anyals de la Història de la mediàtica si més no de Can Coderch com el Montecristo. El Martín havia estudiat lleis a París, suposo que a La Sorbona i s'havia dicat amb més o menys encert al teatre primer allà i després amb el boom de la televisió a Espanya. Volia dir-hi la meva, però com que ja havia opinat sobre la vacuna del coronavirus (en un altre post) ha passat que m'hauria de quedar amb les ganes. Volia jo explicar allà que fins i tot una vegada que en vam veure a casa de la meva mare, amb el pare, que de petitet mentre jeia a sota de "la taula camilla" i les dones que cosien...