ncj... ha tornat!

  EROS Y LA CIVILIZACIÓN               Cap. 10: “LA TRANSFORMACIÖN DE LA SEXUALIDAD EN EROS” La IMAGEN de una cultura no repressiva aspira a una Nueva relación entre los instintos y la razón. La MORAL CIVILIZADA esdevé invertida cuando armoniza con la Libertad Instintiva y con el Orden Entonces cuando estamos liberados de la tirania de la Razón Represiva. Los Instintos tienden hacia relaciones existencials libres y duraderas, esto es: Generan un Nuevo Principio de la Realidad. H.Marcuse nos hablará ahora basándose en una idea de SCHILLER Johan Christoph Friedrick : . Es considerado, junto a Goethe , el dramaturgo más importante de Alemania, 1 ​ así como una de las figuras centrales del clasicismo de Weimar . Muchas de sus obras de teatro pertenecen al repertorio habitual del teatro en alemán. Sus baladas se cuentan entre los poemas más famosos. Partes de su Oda a la Alegría fueron incorporadas por Ludwig van Beethoven en su novena sinfonía . Diu Schiller, més avi

 Això ho deia la meva mare. Ara llegia i m'esfarïa de saber que resulta que... qué iluso! No no! no es tant senzill... tot això de les falòrnies per exemple a Col·legi i la Psicologia Inversa... molta caradura és el que té la gent. Explica J.Costa C. una senyora que té varia llibres publicats de relats d'altres temps, bé no sé! la quüestoió és que aquesta dona ens ha dit que segurament a la Revoució Francesa, a banda del rei, de Robespierre, ella parla de Danton, i el mateix Gillotein (l'inventor de l'estri) van morir a la guillotina molta més gent humil que no pas aristòcrates... i, doncs què?   França és un pais veí. Que no ens tracta bé! I amb el cuento de que oh! pobres de nosaltres! Tracteu bé els de Barça que ens ajudaran a recuperar les tradicions (mai més ben dit: Tornarem al "Aquest any sí" no com el PUTA Atl de Madrid o el Getafe). No sé què va fer el Barça ara per la Copa del Rei amb el Bilbao. Cagum la puta va perdre 3-2 una altra vegada, com amb e

     Sí amics aquests són els càrrecs immediats que rebé el petit Ferran -tenia 9 anyets. i pel que va rebre... tot això a la mort del... anava a dir "camarlenc"... potser perquè vestia de vermell! El Príncep Carles de Viana germanastre seu. De Ferran i quan va morir.      Vull dir que Carles era fill de Jaon II i quan Joan II d'Aragó va passar a ser Joan IIn DE LA corona D'Aragó... no sé si va passar quan Atenció, el seu germà, que per la majoria de mortals era el seu cunyat, doncs que no, que eren germans de la dinastia dels Trastàmara. La dona de Alfons El Magnànim, que es va passar mitja vida a Nàpols quan el van fer venir va nomenar Jaon II d'aragó: Virrei, i que Carles fill de Joan (d'un matrimoni amb Blanca de Navarra ¿eren també germanes amb Maria d'Aragó?) Carles ja heretaria a la mort d'aquest.      Doncs bé mort Carles Príncep de Viana, uns tres o quatre anyus després de Alfons, i essent Joan II De La corona d'Aragó que mort Alfons un 27

  21-Gener, 2/3 sants-patrons de Manresa. No compto que hem sigui legítim a na mi, que no sóc de Manresa. Però fixem-nos en una tonalitat, un matís… si més no “Sospitós”, en el sentit de: mentres “when we want to fly, we fly” i esdevenir prou, sempre que sigui un qualificatiu “agradable” com "suspicious" i agradable per mater(nal) ¿Quanta trampa hi ha en el llenguatge “romànic”? Doncs bé que a Manresa (que jo he investigat, però només perquè ho veia sense volguer-ho AVUI SE CELEBRA SANT FRUITÓS (Fructuoso). Dos dies abans el 19, sant Mario (a Itàlia celebren santa Margarida... A CÁDIZ fan el Vetus Ordo (antic ordre de Pau Vi (fins any 1969) doncs la Octava! i, se celebra el 28... "per sant Romà!" i els seus Diaques.  Auguri(o) i Eulogi(o), eren companys màrtirs. cremats a la foguera de Santa Maria del Miracle, (amfiteatre de Tarraco (a Tarragona). Abans d’ahir es devia celebrar Santa Agnés QUE ÉS TAMBÉ AVUI. Ja ho hem dit. I en fem memòria dos dies abans que érem a

  Herbert Marcuse va emigrar d’Alemanya el 1933 als EUA durant la severa persecució envers el poble jueu. Al 1940 obtingué la Nacionalitat. Va ésser professor a les Universitats de Columbia, Harvard, Brandeis i Califòrnia. Ell mateix es definia coma Marxista, Socialista i Hegelià. Era un referent d’esquerres fins i tot més enllà de la seva mort, com podrem comprovar...     Introcducción: La parálisis de la Crítica: Una sociedad sin oposición.   PARTE UNO: LA SOCIEDAD UNIDIMENSIONAL I.- Las nuevas formes de control: II.- El cierre del universo político. A)       La contención del Cambio Social B)       Perspectivas de contención C)       El Estado de bienestar y de Guerra III.- La conquista de la conciencia desgraciada: Una desublimación represiva^.     INTRODUCCIÓN: LA PARÁLISIS DE LA CRÍTICA y UNA SOCIEDAD SIN OPOSICIÓN   Diu Marcuse: si ¿la mateixa possibilitat (“PODER”) de tirar prou bombes i prou destructives per acabar amb la civilització... és qui s’impo