ncj... ha tornat!

 No sabia què posar-hi, aquí. El Dissabte... el meu pare tenia molta mirada de mala llet, l'enyorava/envejava ,del seu (de pare): "Tenia una mirada...". Al meiu avi li deien en Passescomptades. No en sé res més. tenia els ulls clars potser però no sé si blaus (evidentment). Era jugador, i acasa del meu pare ho van passar molt malament... però això era quan el meu pare tenia ja 70 anys i jo consumia i es confessava. Se'n va assabentar la meva mare a la peluquería. Després la mare tornava quan el pare era mort, amb escupinades (capellans) a les ulleres(de la perruqieria) i a mi, que encara em dolia i ben poca cosa podia fer un cuquet em rosegava el ventre i m'encongia. La mare, em duia vitamines pels cabells i m'ensenyava el tiquet de la "pelu" coincida l'import del tiquet, escrit a mà, amb la meva son i amb el que li debia al traficant. Aquí a Manresa s'està bé. Hi ha un pallasso que es diu Vidal, Roure que roba diners d'aquí i taba també

 Mireu!... No! llegiu! -si voleu-, l'altre dia estava llegint el que he imprimit recentment de un blog llarguíssim que cada volta s'escurça i tro bo a faltar coses. Potser m'estan fent el lío. Però llegia de  Solà "el mestretites" que és una referència, una evocació a temps d'antuvi. Hi ha el mestre tites i el pare pedaç.  Estem molts de liat amb això del nou cribatge i la col·laboració dels ciutadans o sigui que no feu cas de tot el que pogueu abstreure. Que sea para bien! Una abraçada!

 Posar-se de cop i volta a explicar aconteixements, successos... de la vida mateixa no té perquè ésser motiu de "congoja" (acongojamiento) seria. Tant és així que la major part de les vegades que una persona es manifesta, en tant que no sap a qui ho adreça, podríem dir que "Está hablando el tabaco". Aquí ho tenim, (heus ací, el "Sujeto Elíptico") que us deia alguna vegada. Ara que em vingui al cap, proposo, que expressions com "ai! la llet!" o "jo? la llet?" o fins i tot "quina vessada de llet!" quan se senten i es veuen coses com el coll nu del cantant dels OK Go! em fa pensar en que la gent et vingui amb "no sé què de cuAntos queeee brfff UN IRAQUIÀ". O sigui que una altra expressió sigui "BARBASTRO" o, "és aquí mateix" això referit a la distància entre al Xina, Àssia (ho podem dir?). Per exemple (/Pétsémple/) la gent sap/veu que... masses coses!

 Arri-arri burriquet! Anirem a Sant Benet! Comprarem un formatget! Per dinar, per sopar... I pel Días no n'hi haurà! Quan tenia un altre bloc.. can josep o nou canjosep o De veritat? ja us vaig parlar dels productes Bon Preu. Suposo que recordareu la campanya de que us vaig avisar sobres els productes Bon Preu i que aquestes coses, "Et canviaran la cara" Així, tant bon pugui, a través del pen us faré... també em fara falta un escàner del DNI del meu pare on posem la mateixa ... cara! de bonpreus i Esclat! De moment, però, us passo la foto que m'he "tragat" del Matarranya i la del DNI del meu pare. Ara estem em NOSATRES I CUPIDO. No fa cap gràcia trobar a faltar gent. Exceptuant en Carrillo Proveu de teclejar a qué estàs pensando? "Die welle" i ja veureu com es posen. “No és el dubte sinó la certesa el que fa tornar boig Hamlet” Diuen els de la Universitat Oberta de Catalunya que va dir Nietzsche. Jo, pobret, ni m’he llegit el Hamlet ni en sé gaire

 Per endur-se-n'ho ben lluny! No està bé això que féu vosatrus els de...

 Us hauria de parlar de tot això que està fent en Joan amb el nostre blog. Per exemple ara posa cara d'aquell presentador de 'El Temps', tant aguerrit! Del Matarranya! Hi ha dret a això? Dret a que s'ampliï l'esfera de la capacitat... fins a límits insospita(bles). De manera que, repercutim!... (JA HO HE DIT QUE SÓC APATRIDA!) però, entenguem-ho! Pronunciar les paraules de "Apàtrida indesitjable!"... noi! s'hauria d'esdevenir tant improductiu, a efectes de cordialitat, que resulta d'un cinisme emmetzinador. Només els Russos s'estan ara emmetzinant al Món. Bé, és cert que hi ha qui parla de que li posen coses al menjar...Hi ha fins i tot un altre presentador del Mateix el Temps en T. Molina que es presenta com a titellaire i... "jo sempre he dit que la cuina és com un laboratori de química". Lo fotut... per als hómens... és que, tant anar a la guerra amb espardenyes de set betes i de resultes no sabem que són les "germanes de

 Moltes, "moltíssimes" vegades... en català els superlatius es fan amb 'molt'. Guapo: Molt guapo! però proposo que sí que poguem dir moltíssimes... o bo-bo. El vi bo-bo és originari del Bages. Mireu! el... Al principi l'home era més salvatge que ara. No penso que tot això que diu aquell al xerrarperxerrar de què s'hagi descobert "antropològicament" és a dir, enviant a un home, en aquest cas una colectivitat, l'Àfrica a mil o trenta  segles enrere... és a dir: l'únic lloc on l'home no hi havia estat era, quedava a l'Amazònia, i, el sant pare Francesc va dir que crearia el delicte ecològic. Amb la Pandèmia ha quedat tot molt aparcat. No sé fins a quin punt, majorment podem afirmar que el que estudiem de comunitats endarrerides del tercer món.. fins i tot que proposem que el manlleu "tercermundista" sigui en realitat una broma un emblema comunicatiu un propòsit de futur en tant que el que es proposi per defugir la in-economia l

 Bona nit! Avui he sentit a dir que ... més o menys, companyers! el rei emèrit no merece pasar a la historia com a estafador. Callar i creure. Però és que ho ha dit el Arfonzo. Guerra. Només us puc dir... a mode de últim suspiro que hi havia un acudit... el meu pare "s'enfotia de que no sabia jo parlar català" i no em "deixava estar, fent-m'hi pensar (en el presumpte fet... el meu pare també deia, era el meu pare poeta? que "això hauria de ser gratis"... Es tenia com jo, davant de la tel com un "Baró del PSOE" potser contra jabalíes... Jo no he après gaire mai ni considero que sigui digne d'una gran expressibvitat en una llengua que em ve atribuida al nom per "una traducció"... De tote maneres ja de menudets ens esforçàvem (era un joc?) a fer sortir paraules i lèxic i maneres de dir-ho que de gran la meva mare necessitava i deia el pare "ENRAONAR" (a alguns els fa molta gràcia). La justícia i la "santa feina".

 Entra en Josep a La Guardilla:"-Qui ho ha fet això?" . S'escolta una veu:  VEU: -A buenas horas... No te'n recordes que ahir pujava la mare de Déu al Cel? JOSEP: -No s'hi val! Ahir estàvem parlant del Déu de Jesus-crist. El Déu anihilador de la identitat. Jesús sí que va tornar del Cel. La mare de Déu el que feia era acomiadar-se... i encara et diré més, no s'hauria de celebrar res d'alegre... pobreta... no la veurem mai més, ni la coneixerà mai ningú. La gent no té cara al Cel. VEU: -Qui te les ensenya aquestes coses? Un torrat, segur! JOSEP -La Gent sí que va torrada. No, no no ESTÂVEM parlant de Joan Gilabert Jofre, el "Pare Jofré". I dels "sonats"... de com va "aprendre" el bo de'n Joan que els arab-islàmics cuiden "més" bé els malalts mentals. TU fins i tot vas dir no sé què de Sant Pere Clavé(r) VEU: -Era una enganyifa! ens volien convertir en estaquirots rupestres. Son molt vius aquests moros! JOSEP: -No

L'altre dia, el 25 de Juny (ho he trobat!) us volia parlar en realitat d'una conclusió, cada com més "immanent" de que Jesús NO ÉS el gran personatge de la Història que alguns pretenen i que POBRET, és victima d'una manipulació de la seva PERSONA que comença ja amb els "partidistes" redactors dels Evangelis. Ho diré clar: DEU NO ÉS TAN BO com pretén Jesucrist mostrar-nos. EL PARE BO que alguns es molesten a reiterar i que es veu que NOMÉS HO VEUEN ELLS! i a més ES TRACTA D'UNA APROXIMACIÓ PARCIAL només de quan li convé al Mossèn i A JESUCRIST (ell mateix es veu que va dir que "he vingut a complementar la Llei i els Profetes" com "he vingut a calr foc a la terra" i "Des d'ara si en una casa n'hi ha cinc, tres s'esbarallaran". Certament com es diu al llibre sobre la Bennetton a Penguin Readers: "Madness can do great things" però molt més enllà de que jesucrits fossi un SONAT que ha tornat boja a tanta

 Ara llegia la Júlia Costa, l'unica escriptora a banda del desparegut Joan Barril amb qui hagi intercancviat mai quatre ratlles. Ah també en Luís Soravilla (l'autor, perquè n'hi ha varis, de "La conjura de Perregaux" a l'editorial Plaza y Janés) amb qui potser i segurament he tingut més contacte. Suposo que si bé em sembla que Júlia és jubilada en Luís encara deu haver de treballar i va anunciar noves aventures de'n Perregaux per "quan sigui el moment". En Joan Barril es va morir i s'ho tenia molt cregut tot i que li havien dit que "escribía en castellano (només) aceptablemente". De Barril en deferència, no a la seva mort, es va morir cinc o deu anys després del "contacte" (amb mi s'entén), a la seva participació en una activiitat telemàtica de la UOC (d'Estiu) em vaig comprar el "Parada Obligatòria" ell que tenia tres filles una acabada doncs de venir al Mon. En Joan Barril estava precisament "com u

 Kotska deu ésser a Polònia. Sant Estanislau era un noiet primet i poca cosa que va caminat tota europa per poder esdevenir el que ell volia: Jesuïta. Pels de Manresa us diré que heu fet tard per veure-li el pentinat a Mossèn Estanislau Corrons a Crist Rei, perquè deia missa a les 9:00 del dematí, i els dies de Juliol i Agost només es fan aquests. S'explicava una vegada, i es pero que em perdonareu o us ha saltareu la interioritat, mossèn estanislau no volia dir-se estanislau (ens passa a molts nens) si era tant proim; però quan va saber que havia caminat tant ja ho va voler ésser/dir-se'n. Jo de petit també estava primet i a més em feien tastar el menjar primer. Sobretot el tall per si no era bò. teníem una nevera Taver (americana) enorme, de dues potes i sempre ens deixàvem el congelador obert, així que al final es va fer malbé (el meu pare la va dur al Taller per fer-la servir de armari Pels cargols hexagonals) i a vegades el tall, sobretot la "carn magre" era una

 Hola. Una de les primeres coses que han dit Joe Biden i la seva "segundona" Kamala Harris és que "Donald Trump ha deixat els USA a troços".  He sentit algunes informacions, em sembla que a la Tv que Kamala Harris la dona de 55 anys que Joe Biden el candidat del Partit Demòcrata, (els ases per entendre'ns) era "afroamericana". El cert és que en Lluís llach per mestissa diria que és mediterrània i no li faltaria suport perquè a Kamal Harris li agraden els espaguetis "amb salsa bolonyesa". Dir que la mare de Kamala és (li desitjo que encara visqui) Hindú. La mare de Kamala és doncs nascuda a la India. La raó de la pretesa afroamericaneitat de Kamala als mitjans catalans (si parlem de "hora catalana" també hauríem de poder dir "mitjans de comunicació catalans que serien TV3 o el que abans era TV en català des de Miramar o Sant Cugat) és que el seu pare és/era nascut a Jamaica. Els de la "prestigiosa" BBC (això de prestig

Avui, no podia dormir, he llegit el llibre quart de l'Eneïda. L'Eneïda, és una obra "clàssica" (dels romans per entendre'ns) del segle I a.C. més o menys. Dic més o menys perquè ara, una mica confós (suposo que per no haver dormit) em sòna que un dels més i millors "forofos" (com en Joan Gaspart, ex-president i vis-president del Barça, que va saltar al palco del Bernabéu suposo que amb allò de "boti, boti, boti madrilenyo el qui no boti") era l'Emperador August. No és el lloc ara de fer classe sobre si August va venir abans o durant el Cèsar (juli) i o Marc Antoni. Sé que Virgili em sembla, segur! va néixer el 70 a.C. En els tres primers Llibres s'explica, potser molt més clarament que en el quart (vull dir que més o menys saps en boca de qui posar els versos que vas llegint), l'arribada a un port Carthago (antiga colònia fenícia, que com remarcarà la persona a cura de qui va la edició de què estic "gaudint" (Virgilio Beja

Avui sí que he tafanejat el correu (electrònic). De fa ja uns quants anys que rebo, darrerament amb tot això del apandèmia més sovint, però em sembla que enviaven un petit escrit (moltes vegades ha estat lloada la redacció (en anglès és clar) per al 'the Economist' ("les millors plomes..." i tal i tal) i aprofito per llegir tot i que, evidentment, pel qui en sàpiga una mica d'anglès, no m'entretinc a traduir (si més no, no "per mòduls"). També és cert que, no sé si fa més o menys temps, perquè ells, els de la BBC envien correus a diari (Dill a Div) em sembla que quan no estem a l'Agost, els Dissabtes també; puntualment a les set del dematí "hora catalana" (ha-ha-h). Recordo ara i permeteu-me, una espècie d'Esteve Soler del 3/24, un home amb entrades però, però de la mateixa edat si fa no fa, que a les emissions europees de bbc-World es quedava més sol q    ue la una, érem, segur, ell i jo mirant la tele, ell presentava l'inform

UN MATÍ D'HIVERN Aquesta...la! imatge que evoca aquesta "poesia" és real. Va passar entre els anys 2008 i 2010. Un matí d'hivern, cap al Març... o potser al Febrer que el Sol també escalfa a La Plana de Osona amb la quietud de l'aire tenia tot just deixada la feina al 2007 (novembre) la costum de sortir de la vella casa i cercar-ne (del Sol) l'escalforeta. Em preguntava ara i m'imaginava, quan decicia de "comentar-la" (també) si realment... a quina edat ¿eh? si totes aquestes faules que llegim de petitets (fins i tot jo -que ho feia tot sol al pis de dalt-) no seran "basada en un hecho real". Vull dir que si de fet els ocellets i les cuques, potser les cuques no tant, però els ocellets tenen una mena de territori prop del seu niu i escannegen fins i tot les coses que hi pasen, fins al punt que l'escarafall de la cua de la pardala, no ho sabrem mai (d'aquella pardala) no sigui com un tirar la cendra de la cigarreta i no una concr

Jo diria, vull dir q ue -del cert- no ho sé, però (ja) m'ho imagino aquest cap de setmana, malgrat el mes d'Agost comencés en Dissabte, seria oficialment "El primer Cap de Setmana de Vacances". L'altre, l'anterior, era de trasllat. Serà ara doncs que anirem a prendre alguna cosa en família a la Plaça del poble o en algun lloc més "refinat" que a la platja i al xiringuito. Que ens mudarem (arreglarem ésclar) i ens posarem, impacients, tota aquella roba que vam triar, enguany amb el confinament, per catàleg adientment. Alguns sortiran ja, més pròpiament, a fer el vermut, cap allà a les dotze els de pagès i a la una o les dues els de Barcelona, que dinen a les tres. No estan disponibles, a totes les viles i ciutats potser sí, però als pobles, no sempre es pot anar a dinar a una terrassa. Potser un plat combinat. Una paella mixta o de marisc, ho veig més difícil, perquè si no hi ha metges (son a la platja a intercanviar experiències després de un any, bé

L'altre dia, deu fer dos mesos, vaig somiar que s'estava morint un arbre. Engrescat -per la concreció del somni, i, sempre em desperto prou actiu quan somio una cosa concreta, ho tinc per "revelador" i hi penso i ho analitzo- vaig mirar de posar-me en contacte amb Parcs i Jardins de Barcelona. El carrer on s'estava morint l'arbre, víctima d'una mena de maltracte, o tracte desencertat, no es trobava al "callejero" (disponible) i fins i tot l'advertència (sobres el fet concret de fer servir algunes fulles de segons quines espècies com a compost per als mateixos arbres) no es va poder concretar efectivament a la Web de Parcs i Jardins... després de molt provar-ho vaig cloure que perquè el meu DNI no té domicili a la ciutat comtal. L'últim arbre que vaig veure, i no voldria assemblar-me a l'Hanníbal Lecter, el psicòpata de "El Silenci dels Anyells" en el fet de voler-ne un davant la finestra -si fossi el cas que ens hi haguéssim

He tot just acabat una, en diu l'autor: "una novel·la oblidada". "L'esperit del Vallès" es diu i la podeu trobar, si la voleu llegir -unes quatre hores i mitja-, al blogspot. "Novel·les oblidades" es diu el blog de en "F.PUIGCARBÓ". Té molts blogs aquell home i de ben segur que si no us engresca "l'Esperit del Vallès" podreu fer el fet amb alguna altra cosa de les que s'ofereixen al seu Perfil. Volia titular aquest post, es tracta, "l'Esperit del Vallès", d'una mena de novel·la de mascles, fins i tot el protagonista fa de municipal a Blanes; i volia titular aquest post: "La insuportable lleugeresa de l'estar" (en clara al·locució a la "del Ser" de Milan Kundera. Em pregunto, però, en quin moment de entre 1980, en que vaig començar a "estudiar" (i és que érem molt petitets) Llengua Anglesa (en dèim Anglès llavors) i avui mateix, m'he sabut deturar per veure que el v

Voldria, encomanar-vos, convidar-vos doncs (i més aviat) a una lectura que de ben segur es troba magníficament desfasada però que va tenir un "moment" important, potser fins i tot aquí a Espanya, com que anàvem una mica retardats respecte de les evolucions "occidentals" envers els ordinadors i el món de la informàtica, deia que aquí a Espanya es devia de entre que publicar (abastament) la novel·la entre que estrenar la pel·lícula que en van fer i segurament no es va poder, precisament "viure intensament". Jo la conec d'agafar-la de l'estanteria de col·legit. L'any (no mes tard de) 1986. Era "JUEGOS DE GUERRA". Quin era majorment el problema a Espanya? Doncs que la informatització de les coses es va decretar "obligatòria" per a partir de 1996. Llavors per exemple les diferents vicissituds del protagonista de la història que us dic, per exemple modificant telemàticament les seves notes a l'institut accedint al Pasword escr

Potser faríem bé de Ortigar-nos. De fet, com dic, aventurar-se a dir el què passarà, el que pot passar... diuen, potser massa ufanosament que "a partir d'ara". QUi sap si al final la "segona onada" no serà més forta i per poc "aleatòria" sembla ésser que hi ha molts contagis (entre els "menors" de quaranta anys ) provocats. Si més no, provocats per una mena de despit del jovent envers el que s'ha estès de despotricar sobre la tasca que, al capdavant del desplegament (mediàtic fins i tot) han exercit els polítics i governants. No podíem esperar una altra cosa de fet. ¿O sí? Podia Espanya haver pres una "toma de riendas" (com a resposta al col·lapse de les UCI's (Unitats de Cures Intensives) de caire molt més militar (si no n'era prou). Penso que poc se n'ha faltat perquè el descontentament general hagi estat molt lluny de una solidaritat (i recolliment) de la societat espanyola que no fossi CONTRA l'autoritat. Aix

Benvolguts, les meves llargues converses amb en Norbert, amb qui compartia una amistat (escindida a voltes) de col·legit ("de tota la vida") van fer que sigui jo, qui, conegui els seus poemes "millor que ningú" i ara us els aniré explicant des de la llibreta. En concret aquesta primera obra que us comento té ja un títol prou recurrent. La tieta de'n Norbert és tant imaginària que s'esdevé que fins i tot quan ho va escriure i la família l'acusava de cínic, ell ensimismat volia expressar que precisament havia (ell) estat víctima de prous abusos psicològics per part "tota la vida" de la seva germana nou anys més gran que ell com de la tieta (Montserrat) i que com us mostraré el relat expressaria (ho intenta i potser ara que serem més colla a resar-li parenostres hehe al Norbert, és clar es mostrarà la veritat) deia que expressaria la mena de mort-en-vida que patia l'autor, que no va ésser, com jo! mai pare i que es va quedar en tiet per sempre