Ho_va_dir_Pere_Caldés_-_"Mal_per_Mal__m'estimo_més _Les_Dances _de_Castellterçol !!"

He estado pensando en mi enfermedad. Es algo común, solo que algunos entre que: nos apasonamos con la gente, entre que por unos momentos: No nos importan... que caemos en una especie de agujero que al fin y al cabo es des de donde no podemos fluir gravitacionalmente. El otro día nos dieron noticias de este Setiembre. Vamos a hacer un Club de Lectura! Leeremos cosas. Sobre por ejemplo enfermedades mentales. Recuerdo cuando hace más de doce años había uno también en el Club Social de Vic. Leíamos cinco personas en una habitación unos pasajes (con perdón) sobre sexo. Leíamos en catalán a Quim Monzó. No sé si fué que un extraño pudor me hace inevitable no enmarañarme en ese tipo de situaciones con otrxs. En cualquier caso "enguany" leeremos sobre endfermedades mentales (y cómo afectan a reputados personajes sociales como por ejemplo: Un músico! O, això és el que ens van dir... que ja portarien el llibre (és de Maig del 2022) Llavors la Reserva de la Biblioteca és INÚTIL donat que...

 Mireu, ha coincidit que: Volia parlar de l'Escola i ha sortit aquí, un post deixat estar que em deia que sóc burro. Ho deia jo mateix! Deu ser veritat a (moltes) estones. A escola no hi he anat mai. Bé, a la d'Enginyers. Tota la vida he anat a col·legit. L'altra meitat de la vida he sentit a dir que: Qui triomfa en una Universitat Pública té moltíssim de guanyat a la vida... bé m'ho invento! No ho he sentit a dir mai això... el que he sentit és: "si triomfes a la Pública..." Doncs au! De totes les maneres, és més fàcil que un camell passi pel furat d'una agulla que no pas que un ric es guanyi el Cel, o, hi entri al Regne.Què ho deu fer? S'arriba a un moment a la vida que la gent ja sap el que majorment s'hi va a fer a escoles i col·legis... a fer maldats i que la canalla se'n vagi a ca seva a fer vida familiar i aprengui de heràldica per exemple i de qui és l'hereu de casa i que: "De quin color tens els ulls?" I, tant de bò totho...

 Ja ho deia la meva mare... no recordo qui li va ensenyar! Potser el Sr. Hernández, secretari del Sr March, el de la banca sí. Primer però us diré una dita en castellà que semblaria de la collita, dic "semblaria" per què a na mi m'ho va semblar quan ho deia... la mare deia moltes coses! Vull dir que amb el vi, suposo quanyava en simpatia i ben bé... en recordo la que us anava a dir i ara una altra, que jo tenia per més assentada: "MAL DE MUCHOS, CONSUELO DE TONTOS". Alguna persona, si bé és cert que quan ho vaig escoltar la mare ja era morta.. devia de èsser qui la va pronunciar (si més no esbiaixada) un republicà: "MAL DE MUCHOS CONSUELO DE POCOS"... tot i que ara amb això de que s'han de pagar, el Govern, 15,50€ per dosi (¿1ª dosi i 2ª Dosi?) de la Pfizer i sense dret a reclamació mèdica. no sé si tenia aquesta vessant amb l'estat del benestar, ni si el Rei Felip VI hi ha ficat cullerada com el seu pare amb el AVE de Kuwait o dels Emirats Àra...

 Diu que era un xicotet que rondava per la comarca d'Osona. La seva mare no ho volia, ni era lo suficientment adult per anar a les discoteques, ni tant sols els Diumenges a la tarda però se'l va endur un noi envejós del seu domini a la màquina de marcianos. Es deia Josep MªVila (Muntanyà) com aquell alcalde de Vic ¿dels anys 70? Ramon Muntanyà i Salvans. És ben cert que, els companys de col·legit, del xicotet, li demanaven al seu pare, del xicotet, a veure si (el pare) tenia cap germana. Molt més tard, un o dos anys, d'això de les discoteques el xicotet es va oferir a unes noies com a ésser verge i quan ja conduïa es va endur una noia de cabellera rossa, de la que no en sabia res, ni ara res més, de SALT? cap a Vic on es va concretar la exfoliació. Ella va marxar corrents, com lo de les Olimpíades de Barcelona... en una barca blanca i blava. Ara resulta que a n'aquest xicotet, 'Fill del bosc' curiosament, una gossa se'l volia follar i ell als sis o set any...

UN MATÍ D'HIVERN Aquesta...la! imatge que evoca aquesta "poesia" és real. Va passar entre els anys 2008 i 2010. Un matí d'hivern, cap al Març... o potser al Febrer que el Sol també escalfa a La Plana de Osona amb la quietud de l'aire tenia tot just deixada la feina al 2007 (novembre) la costum de sortir de la vella casa i cercar-ne (del Sol) l'escalforeta. Em preguntava ara i m'imaginava, quan decicia de "comentar-la" (també) si realment... a quina edat ¿eh? si totes aquestes faules que llegim de petitets (fins i tot jo -que ho feia tot sol al pis de dalt-) no seran "basada en un hecho real". Vull dir que si de fet els ocellets i les cuques, potser les cuques no tant, però els ocellets tenen una mena de territori prop del seu niu i escannegen fins i tot les coses que hi pasen, fins al punt que l'escarafall de la cua de la pardala, no ho sabrem mai (d'aquella pardala) no sigui com un tirar la cendra de la cigarreta i no una concr...

He tot just acabat una, en diu l'autor: "una novel·la oblidada". "L'esperit del Vallès" es diu i la podeu trobar, si la voleu llegir -unes quatre hores i mitja-, al blogspot. "Novel·les oblidades" es diu el blog de en "F.PUIGCARBÓ". Té molts blogs aquell home i de ben segur que si no us engresca "l'Esperit del Vallès" podreu fer el fet amb alguna altra cosa de les que s'ofereixen al seu Perfil. Volia titular aquest post, es tracta, "l'Esperit del Vallès", d'una mena de novel·la de mascles, fins i tot el protagonista fa de municipal a Blanes; i volia titular aquest post: "La insuportable lleugeresa de l'estar" (en clara al·locució a la "del Ser" de Milan Kundera. Em pregunto, però, en quin moment de entre 1980, en que vaig començar a "estudiar" (i és que érem molt petitets) Llengua Anglesa (en dèim Anglès llavors) i avui mateix, m'he sabut deturar per veure que el v...