Som a Cal CORSARIO
«MAÑANA I TARDE.» Ed. Nórdica Libros. Any, també, com el Premi esmentat del 2023. Hauria d’haver jo llegit un Llibre de no sé on «Blancura»… jo pensava que sí, però no és d’ell. És de suposo que una senyora, irlandesa. Vegeu però com el tinc en una llisteta que … d’urgències doncs amb força enrenous que em reorienten perdo els tarannàs. A vegades és que els AVORREIXO…
No es tracta d’aquest llibre. Sí que és (ho podeu llegir ala FOTO «BLANCURA«, (2023) No ho entenc… és la coca cola!… sé que... que no sé nada! el vaig llegir? i així em consta en (una mena de, com us deia ahir «de Post It» que és la fitxa de la foto… potser eren marcats perquuè debades no puc seguir el ritme i els haig de tornar) però en principi és conforme (l'he llegit) el Llibre Blancura. (ho crec perquè está tatxat). Va de un home que es perd (diu Internet, i em sòna) que arriba al final d’una pista forestal i en comptes de girar cua se li acut d’endinsar-se en un bosc nevat i tal… Ni ho diuen: (¿Com s’acaba?) ni jo tampoc ho recordo haver llegit… això no em preocupa tant…. no sé ni com acaba posem «EL último Emperador …" (per evident que sigui). Em sap greu.
Parlen de una «narrativa hipnòtica». Aquest que estic llegint ara també hipnotitza una mica. Com veureu passa de xerrar representa al Cap 2 de fa uns 50 anys endavant... doncs hi ha un nadó que neix (Cap. 1r i ara al Cap. 2n ja està cobrant una pensió… «Can’t even feed my cat, Social Security» deia Ronald Scott a «Down Payment/Pavement Blues» una cançó (de 1978).
Ara haig de mirar quin llibre era el de la noia que aprèn escriure… PENSO QUE No us en rigueu sisplau: es diu "COLOR DE LLET", i no "BLANCURA"… («Traca y daca y luego yo no he sido» deia que jo conegui, fa dos anys en Rosendo Mercado a «Vergüenza Torera» una altra cançó (ara de diu que inclosa una versió en un Àlbum de Leño de entre 1978-1983). Recopilatori doncs. I, re-editada al concert del WiZink (2020) Després de publicar el LP «Ni presunto ni confeso».
La darrera Revisió del Arxiu de Llibres demanats en préstec… És de quan encara ho tenia tot endreçat, i, on hi és «color de LLet (2012)«. [La darrera modificació d’aquest llistat de Documents que demano en Préstec És de Feb/23] "Color de llet" d’una autora Nell Leyshon, editada em sembla per primer cop en Castellà el 2013. Però no en feu cas. ESCLAR! si jo me’ls pogués comprar… primera que NO ELS LLEGIRIA MAI segona que no estem fets uns fletxes.
El llibre PENDENT és de Peter Burke «La Ignorància», la seva entrada en diu quelcom..
Avui he acabat el llibre «El Secreto de mi Turbante" (2010 en Castellà). En fa dos, tres o quatre potser que el van editar en CATALÀ i que tant Neus Rotger fos a Manresa acompanyada és clar per Nadia Ghulam. A la FUB. L’entrada, sobre el llibre, és en un meu mateix blog al wordpress: «https://peraccediralwordpresssiusplau.wordpress.com/2024/07/07/una-nena-afganesa-2/» «El Secreto de mi turbante» De Nadia Ghulam (afganesa i de Neus Rotger, en principi traductora del…Garí [ténen els afganesos, ara no m’enrecordo del nom: Bé sí, és el GARÍ (una llengua). (però si llegiu l’entrada el podríeu confondre amb «El tío Ganí»]. Es tracta d’una llengua que xerra el 60% de la població. (Ho trobaríeu allà… si mai…).
Doncs bé he llegit de seguida que fastiguejat ha acabat la edició en castellà que vaig trobar en alguna estanteria de la biblioteca del centre, ja està tornat. Més que res perquè una cosa seria fer-ne difusió i l’altre explicar el final…
Tenim que JON FOSSE a «MAÑANA Y TARDE» Estem de part. La Marta. Ténen ella i l’Olai, el seu home, parella, marit… i la llevadora Anna; Molta feina… però prou aigua calenta i una artesa (que el DIEC-2 confon amb artesà o relatiu l’art ¿de fer parir? Amb «Un Collons de PALANGANA!!!» De fet és com un mini taüt antic que …. vull dir que: dic antic perquè es hi banyava a la canalla o, també per exemple encara era fet de fusta…
Tenen una altra filla: Magda que és a Ca'ls tiets aquesta nit. El nen es dirà Johannes (Com en Brahms?) Com el fill de Zacaries? Sort que no li en posaran Modest, com en Mussorgsky (1839-1881). Autor de Boris Godunov (1872). Fem-ne cinc cèntims a veure si és una inspiració POSITIVA (tot i la fatal desgràcia "econòmica" del compositor):
"Francament, en Modest, "encara feia bondat"? quan va escriure l'encimballament d'un tàrtar a Moscou? El cert era que fou "zarato rus" (Teodoro Ir el darrer dels Riúrick... a veure si passarà com en Pipín el Breve que un Capità li va tallar la cabellera (Pèl-Roja) rossa ondulada i llarga i el ue va suposar la fi dels merovíngis. Però... si ho vau llegir quan jo ho explicava NO TENIA NI PUTA IDEA que fos: Pipín el Breve... PARE DE CARLEMANY.
Li va Una mica com el Comte-Duc d'Olivares... El darrer dels Riúrick va triar la germana de Boris (Godunov: Irina Fiódorovna...) per casar-se, i ell, Boris, era dons apoderat: "Regent de facto posa la Viquipedia". Patriota devia ser-ho: Modest, perquè Boris Godunov esdevingué una espècie de intercanvi estamental, compreneu?.. Però tots dos el Zarato Riúrick i Boris: Dinàstics. Valgui com a moneda de canvi que el successor de Boris Godunov (una mica com Cromwell a Anglaterra) va tenir per successor Teodoro IIn Tàrtars i no Mongols jo, és que soc molt pel·lículero i recordo més Taras Bulba que no pas Atila, Rey de los Hunos...
Si al Pirineu el Masover posava el nom del seu amo al seu fill aquí El Tsar es casa amb la germana de Godunov. Millor que la repasseu. Aquesta és la Història. Com ho exposà Modest Mussorgsky ha de ser genial. Jo recordo de 8è de EGB a Música. "El Bolero" de Ravel ("que hoy no ha venido"). etc.
Jo em sembla que una mica com en Jim Morrisson va morir… «Muerto en la banyera» (o en un gabadal o en una artesa XXXL). Però no us ho perdeu: es diu en la més absoluta indigència. En M. Mussorgsky.
Així ja ho tenim eh?. És que no m’agrada això de explicar-ho jo i que sigui lo mateix que llegir el puto llibre. EL Pare Olai (un nom orígens nòrdic i escandinau) Marta la parturenta (jueva, de nom jueu, ja ho dèiem l’altre dia amb el cas de Yusseff i (Marta, Maria i LLàtzer) i la llevadora, com la Franch (Anna). La Filla Magda que és a «cals tiets».
És curiós el comentari d’Anna:
.- Tu que ets pescador ja saps que en un vaixell (una barca) no hi queben les dones… NO hi ha lloc per elles
.- Sí!
.- Doncs aquí tampoc hi ha lloc per vosaltres. Vés a la cuina i tanca la porta.
Viuen en un Illot. Com s’Illot es deia la Cala, per entendre'ns, el lloc de Mallorca a la cara Est de La Balear i on vam anar de vacances amb la Fundació ara ha fet tres anys.
A S’ILLOT. Deu ser com a Sa Catedral de Porreres però ara, avui, jo… estic molt banalitzat. A veure si després de dinar…
Comenta per ell mateix prou lluny de les americanades, així en plan Green Day i "Bullet in a Bible" del (Polvo eres y en polvo te convertirás) un, comenta Fosse (una de les 50/100ments privilegiades dels nostres temps, per boca de Olai, el pare: de la nada a la nada. I els Homínculi? Serà un virus amorf, o bé com n’ha deien? HÍBRID, és a dir que no pot reproduir-se, que: és un creuament (Tu també has NECESITADO UN VOX?). EM sembla que és a ALIEN: El OCtavo Pasajero de 1983/6.
Segueix però, Fosse: (Que… el Verb va ésser lo primer, que ho diuen les Escriptures; i que per la Gracia de Déu assolim un Enteniment Profund. Raona que l’Esperit de Déu és, ha de ésser en tot. També en les paraules. On Déu crearà un Món Bo. Qiue és Omniscent i omnipotent. Que el seu esperit ho ocupa tot, i, tot e que passi haurà (hauria …)de tenir un sentit Diví. (¿Perfeccionista? De bades, penso que mínimamnet… si més no per a la gent com F.Kafka.
El temps pot fugir i un no saber el que sap i no controli el què ha vist. No sé què s’empatolla de fugir i no seguir el camí de Crist.
Cantarem:
El Camí … que feu Jesús / Ell tot sol els va seguir. / Oh! ell tot sol, per tots nosaltres, / Ell tot sol el va seguir…
A la pàgina 19. De moment naix el nen i és guapo. i tot ha sortit bé. La Llevadora Anna vol que l’acompanyin a ca seva. Suposem que en cotxe. De fet es dona voltes al plantejament de deixar la mare (la Marta) sola amb el nadó acabat de nàixer. Una mica allò que la Shakira en deia «Recobecos» però narratius. Hipnosi, certament sempre que es té poc nivell per accedir a l’original debades també s’aprecia l’esforç de les traductores (suposo que son cosines Cristina Gómez Baggethun i Kristy Baggethun.
En Johannes i la Marta son un al pit de l’altra.
Pàgina 24 Fi Capítol 1
Capítol II.
Crida l’atenció que Johannes, que fa quatre línies era un nadó es pugui explicar coses com que se senti rígid. Així que, de moment no sabem on som e.oooon al temps. No és fins al cap de un parell de ratlles que ens diu cobra una pensió. Que Johannes esmorza pa sec amb mantega i formatge de cabra suavitzant cadda queixalada amb cafè americà i que fuma cigarretes de liar que ni el mateix que ho ha escrit ens ha sap dir si n’ha fumat tot esmorzant dos o tres, de cigarrets. Un de gruixut segur: el primer.
Explica misèria. La casa no teécalefacció i hi ha al quarto un radiador d’oli o elèctric que va tot el dia. No repara en despeses… Però ja fa temps que no estigui fet un xaval. I en cas de necessitar es diners (de posar-se a treballar-.)
Ell ja sap que a la Natura no li agrada que fumem. Ell no sabia si anar al OEst de l'»Ensenada». Això vol dir que tindrem merder amb aquests enginyers disposats a cop de varilla. I es vesteix amb cura s’asseu al llit per posar-se...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada