Espasmes de "llibertat"

Mireu! No sé si és una cosa comuna a l'estat de confinament, o què? que a estones sento la imperiosa necessitat de comunicar-me. A voltes fins i tot penso que el que em faria falta és un Gin-Tònic. Un "col·locar-me". Abans, més o menys un cop al dia, ens preníem un Irish coffee. A vegades fins i tot me'l prenia jo tot sol al dematí en dejú. Però ara hi ha tanta gent a la màquina de cafè que la beguda que us dic ha perdut tant, en detriment (o a l'inrevés) de per exemple el cafè Avellana que no val la pena.

Sento, també, que hauria d'explicar "cosetes sueltes" que potser no donarien per un post. Em vénen doncs com rampells o ESPASMES. No m'imagino ara, com abans, posant-me a explicar, com feia a la biblioteca de la Universitat, de manera que que eixeixin (ixisquen) els "raonaments" (heheh) sobre diferents coses a pensar que, fins i tot havent-se acabat el semestre, fan de poc transcendir.

De manera que fins i tot avui que he dormit tant (ahir em van posar el nou medicament que en comptes de ésser per a quinze dies és per a un mes) i he somiat sense benzodiazepines, i per tant sense malsons, de manera que treballava jo fent carreteres i ponts de formigó que per "coses que passen" havíem de reforçar. Eixien diverses tècniques de reforçament -i per exemple ara de deixar, o facilitar, que penetrés el "nou" formigó- en el que ens fèiem valdre com a operaris i potències sexuals.

I és que ahir abans de adormir-me i doncs després de sopar, les "educadores" del Centre, que tant sovint es queixen... per exemple diuen que elles vénen aquí a educar i no a consentir; doncs ahir cridaven "a grito pelao" i no us enganyo que volien un legionari (cargado de testosterona), un macho... i m'hi han fet pensar durant la nit.

Recordo per exemple, i com a detall simpàtic que tot entrant uns nusos de ferro (unes varilles gruixudes en forma de U) un dels operaris de la carretera ha picat i picat el formigó sec de manera que es permetés de penetrar millor la nova aportació. No sabíem qui era però ha deixat una llauna de beguda fresca que posava "Cerveza de Fuenjirola". Jo he dit: "-A més a més hem de endevinar d'on són!" pensant que la gent feia invents del TBO.

Però, com es diu en el món de la faràndula i la Política, la idea "HA AGRADAT" i ho hem hagut de repetir tots. Després de parlar amb un germà que tenia en el somni i de tornar tot empetitit, en passar per aquella baixada caminant m'he demanat un noi que estava amb una noia guapíssima, de bandera, que a quin col·legit anava. He dit "al Fuenjirola!" i després de remiendos on s'havia mort un familiar meu, en Grau, que va baixar del cotxe, aparcant en la cuneta de una autovia per anar a l'Esclat a esmorzar i que passava ajupit per la carretera perquè no el veienssin des de dintre i no el servissin i quan venia per darrera seu un vehicle va topar de cap amb la mitjana i els van atropellar matant-lo i es van donar a la fuga.

Doncs es veu, en el somni que figura que els estudis antropològics, la cosa va passar fa uns trenta anys, en (em sembla que es deia Toni) Grau havia acompanyat un seu avi fins a Malla i li va dir que ara ja sabia anar a Barcelona , l'avi, i el va deixar allà tirat amb una mà en direcció de tornar cap a Vic. Molt trist i desfamiliaritzant lluny de fer pensar en la canalla.