Avui, -no ho feia mai-, he somiat amb la Marilyn (Monroe)

Ara que n'he escrit el cognom... em fa sospitar, potser adonar-me'n que, se suposa que el meu cervellet -i no per exemple el fet que dormi amb un radio despertador i el mòbil- el meu cervellet doncs... com diuen els Green Day ( de cerevellet=mind tots els rockers americans... començant pels hippies), doncs que "My mind plays tricks on me".

M'explicaré, ara no ho recordo bé, però he somiat, en resum i reveladorament que la noia aquesta, era ja tota una dona, de cognom de amortitzers de vehicle autònom (Monroe com Pfeiffer era un signe en cables de Grúa, per lo menos)... però bé! no pot ésser que aquestes noies s'aprofitin de cognoms "en alza"? Segurament sí, és clar.

O sigui que més que una conxorxa, es tractava de una mena de revelació: "La Marleen (així l'he anomenat, inconscientment, dit quan he parlat amb ella per una tablet) era el gran cervell de tot el que està passant (i que us deia aquesta tarda del lliure-pensar al "noucanjosep.wordpress.com". Ella era la "culpable" (positiva és clar) molt més enllà del mateix Kennedy (J.F.) de que tots ens "reprimim" (deia jo en el post al wordpress) de que ens reprimim a no deixar-nos pensar a nosaltres mateixos el que "¿la ira?" (libertad-libertad! sin ira libertad/ y si no la hay sin duda la habrá) la desesperança o fins i tot segons com la frustració ens portaria a opinar de minories i desvagats en general que ronden per les nostres properies.

Recordo, però per exemple, i curiosament que la segona vegada que la telefonava després de visonar unes cintes filmogràfiques amb el meu pare i la meva mare , després de la jornada laboral i quan jo parava la taula i posava estovalles netes i moltes camamilles i infusions... potser la segona vegada, eren per la mare les camamilles i no n'hi havia en el primer cop i el pare ja era mort... doncs que hem visionat fins a dues entregues de reculls historiogràfics sobre aquest personatge americà que revelaven detalls com per exemple que ja hi havia entre els americans la costum de fer "LIKES" sobre Cuba, España i Centre-Amèrica en el cas de la autolítica (suposadament, és clar!) o com ella havia fet i així se'ns mostrava en unes visions en el meu somni molt de l'epoca... vull dir que el tipus de lletra i fins i tot el paper com de diari esgrogueït així ho feien creïble.

Recordo del primer visionament que el Gregory Pack quia a sus pies admirat, més que no pas enamorat. Del segon, que tenia veure, em sembla amb un crim (potser passional). 

Deia que recordava, ara personalment (si s'escau més heheh... vull dir que dec ésser un pesat) recordo que estava a dintre el Panda que havia tingut telefonant per la tablet i que la girava per veure'm la cara jo i a n'ella com en una vídeo conferència i que es veia davant meu un camp acabat de llaurar... també recordo que quan el meu pare em passava exàmen... més que res per veure si podia veure la segona part en la propera entrega... la meva cunyada de Barcelona em xivava que un dels (2) detalls primordials d'aquesta nova Marilyn era la mida dels pits... no sé si li havien crescut massa doncs per a ésser tant jove en la primera entrega i cronològica (se suposa). 

Doncs bé que quan telefonava davant del camp llaurat unes veus semblants a les de la meva cunyada i la seva mare deien "¿Ves? y ahora el jardín" -que es representava molt deixat (un camp acabat de llaurar que us deia) i per tant per deixadesa meva- i que es podia veure per l'altra càmera del mòbil mentre parlava amb la Marleen sobre els seus assoliments (socials). En aquell moment, lluny de ésser com quan he pujat al Panda, al cotxe, dins del garatge, ha vingut una dona de una botiga d'Alimentació del meu poble, la Rosa, ha descapotat el meu cotxe jo seia darrera i ella s'ha posat a fer curses amunt i avall per un pont i ella no ha parat fins que li han dit que jo no tenia assegurança. Llavors ha aparcat girant a l'esquerra.