Avui no parlaré de Kafka...

Hahaha! quin "show" tot això de l'arremolinament (al voltant del molí). Diu en Sergi Pàmies... diu que té 50 anys i que és pare... gran mal per pretendre's coneixedor d'una realitat que tant de solitària té com de impropi li resulti a una "persona" de no caure en mundans (contraposat a lo extravagant... de viure dues vides) preocupacions de la feina (llegir i escriure -si que dóna la butxaca per un comunista com ho era el seu pare!-) amb el dur una vida en societat.

Segurament es deu a l'alletament matern de tot el que els vinc dient jo mateix aquí: https://xerrarperxerrar.wordpress.com/2020/06/07/lamor-es-educacio/ per mal que em pesi i doncs, malgrat el que diu la meva parella ("mal ollero el que alaba su olla"), no resulti del tot desencertat.

Deia que diu en Sergi Pàmies en el seu conte recentment publicat a "Barcelona Suites" de l'Enciclopèdia Catalana (el conte es diu "Carta al fill" diu ell que per lo de la carta al seu pare de Kafka (que el seu pare mai no va llegir) i que diu ell va quedar a sobre de la tauleta de nit... "Deixa-ho a sobre de la tauleta de nit" (el pare de Kafka vivia tres pobles més enllà) però bé això no és el que us volia dir que diu en Sergi Pàmies de Kafka: Diu en Sergi Pàmies que "poc sabia en Kafka que seria el autor més sobre interpretat del segle XX" la qual cosa es de una eloqüència envejable, és cert! però més que res és que resultat tant evident com sospitós d'aburgesament intolerable el pretendre's ciutadà i fill de som maleït (dit carinyosament) pare de manera que "L'informe al Difunt" de la seva mare de Pàmies, Teresa va escriure als vuitanta anys... llargs.

Per tant, i proposo no cal rellegir ara Kafka... de fet ni ara ni mai... Kafka no és Hesse! per bé que el seu pare també es deia Hermann i doncs ens resulti del tot encomiable i envejable aquesta paterno-filial relació de l'humanista i el poeta. El problema s'esdevé amb la manipulació, la ignorància i l'oportunisme... per bé com que la mateixa necessitat ens faci reorientar el país cap a l'Europa dels des culturalitzats i per tant entre que ni Humanistes ni necessàriament superats professors de carajillo i màquina escurabutxaques quan el ésser professor era... bé com fer de camarer... sempre a cobert, mudat i amb calefacció...

El que tiene boca se equivoca deia aquell quan ara ja saben tot el que passarà amb les generacions futures i jugant jugant ho redireccionen segons convingui o es pensin que podran quan no hi hagi un altre Covid-19 ben aviat. Ara ésser professor és com una religió... fan el que feien els Ajuntaments fa vint-i-cinc anys UNA DICTADURA!