Diumenge de passions (supèrflues)...

冠 状 病毒  saves! Fem-nos comunistes! La Patria Humana és nostra

Avui, -encara sí-, som a Diumenge. Ja fa uns quants dies, però que -podríem dir que- "sento" que haig d'escriure alguna cosa més profunda de a lo que us tinc acostumats. Per exemple l'altre dia ja deia que "si no era una màquina jo" per no emocionar-me recordant el meu pare i una partida d'escacs que teníem pendent i sí fer-ho sentint una música més o menys atenient.

També us parlava una mica de la meva mare, -em sembla que aquí i al wordpress-. S'intuiex doncs -jo ho faig!- una mena de (aquesta meva) "necessitat" de reconeixement social que debades de manera tant immediata miro de procurar al meu enteniment de manera que "dormi" o es tranquil·litzi satisfet i cofoi.

Serà per això que començaré per queixar-me. -Per altra part res de nou... però va! ajudeu-me! i, a veure qui té raó... tot i que ja veig ara que ho vaig a escriure, i abans tot just de fer-ho (escriure-ho) que vaig més desencaminat que no despotricava ara abans de posar-me a l'ordinador-:

Resulta que tenia jo una visita amb el metge psiquiatre programada, de feia almenys dos mesos abans, pel mes de març. Em sembla que era per al primer Dimecres del confinament i no es va poder fer. Em sembla (també només m'ho sembla!) que vaig procurar de veure el psiquiatre aquell mateix dilluns següent (i ja havia començat la neura per anar a un altre recurs (a Sant Boï)) a la Residència però no és el mateix.

Resulta que, no havent-me pogut personar a n'aquella visita de "Dimecres" no em van encomanar a na mi la nova visita programada (des del CESMA) i doncs va passar que n'hi ha una per avui, demà! Dilluns dia 22 a les onze. Tant és així tot de rocambolesc que a na mi m'envien l'anul·lació d'aquesta darrera visita sense haver-me-la programat. És a dir: van telefonar a la residència per programar-la per a avui -demà- dilluns dia 22 i així me n'han informat aquesta nit i en canvi sí que envien un missatge al mòbil, meu, per anul·lar-la. Com en una casa de barrets!

Quina gran profunditat! Quin construir perifràsticament! Quedo eixordit! Però ara no tinc esma per a res més (demà no veuré el psiquiatre tot i que hi aniré... ho sé perquè a la tarda, sempre, els Dilluns, visita a la Residència i demà no ve... vindrà Dimarts). Algo de sant Joan (¡para más INRI!) segur!

Com posar-s'hi? (a na tot això de la profunditat) Certament ens caldria un mena de ambientació, de sovinteig en el sondeig profund per exemple de cercar, on no hem sabut trobar abans tot un seguit de detalls "sensibleros", potser, de manera que ens predisposéssim a dir/llegir/escoltar coses de profunda calada en les nostres i les més comunes vides. Però, serà cert que la gent ja no viu (tota) com ens pensàvem que els passava. Vull dir que dubto de les preocupacions que teníem per universals... o sigui que dubto que en sapiguem destriar unes de... de prou profundes.

Mireu ara em despullava i em ficava a sobre el llit amb el pijama a escriure. La parella, no som casat ha tancat els ulls i, ara no ho sé! però em sembla que ha tornat a fer referència a n'aquella dita de velles de si ella mira el sexe de l'home el nen que hem de tenir sortirà cec... i he pensat què passaria de tenir un fill cec... serà que ja ho sé que no en tindré mai cap ni de fill ni de fill cec (tinc 50 anys i la parella 54... ella fins i tot ja no té la regla i jo amb el medicament amb prou feines quan m'hi poso faig una escorreguda més gran que una cagarada de pardal)

Però intuïa que humanament, entengueu-ho, no em quedaria amb el fill cec. El donaria en adopció, suposant per exemple que com seria el cas de no estar abandonat del Món en un frenopàtic i poder-hi dedicar el dia sencer a explicar-li les coses com son per exemple (al nen cec vull dir) i hagués de pagar una hipoteca... no estàvem per internats a Suïssa i altres adventures.

Així doncs pensava en aquest país nostre de metges fills de puta i tant i tants! per exemple que li encolomin un nen cec a una família i que tooota la família hagi d'adaptar-se a les necessitats del nou vingut.

Suposant que no sigués el primer que faria més fàcil el donar-lo en adopció una altra vegada i sense la càrrega de Literatura que té tot això del estimar-se (sexualment... fins i tot i però en un sentit ampli... vull dir que qui creu que algun dia tancant els ulls i després de vins i licors disposat a fer si reunim la sang, a fer una bona cardada no ens imaginarem que a qui li donem pel cul no és a la parella aquí ens estimem sinó a la meuca de la nostra germana... somiant ésclar... per donar-nos plaer... per arribar al clímax...

Em sembla que duc una via equivocada en això del sexe, sobretot per l'edat que tinc (i el costum que en porto)però potser no tant com un transsexual. "penetrar tu sexo por delante y por detrás" deien Los Sopa de Cabra un dissabte al capvespre per la televisió en una actuació musical on presentaven un nou disc en llengua espanyola. La cleca, l'afició que anava als seus concerts per l'empordà sels va a partir de un dia posar d'esquena a l'escenari i botant els cantava "la sopa estrangers provoca vomitera".

Suposo que ho deu fer que amb una parella has de tenir una intimitat que et permeti "haver trobat" algú amb qui satisfer les teves passions que d'altre manera, normalment de jove entre que veies a les pel·lícules o suposadament llegies (dic suposadament per si eren verídiques) de parelles a la vida real que oferien els seus serveis sls fotògrafs d'adults. I somiaves. Però mai m'ho vaig agafar prou "necessàriament" com per abordar el tema en al societat i Entorn que m'imperava com per a fer-ho REALment o REALITZABLE amb tot i tothom.

Potser per això els més joves han d'explicar-se què i què-no els agrada fer a les dones grans... a les dones grans tot, peroles que eren una mica més grans que ell no s'estaven de tortes i calia una cerimònia que apropés les que havien de ser parelles mitjançant l'empra de amants de segona de manera que s'enllacessin aquestes passions de Diumenge (com les de la cançó 1973; "Simona (we're getting older) I will be with you every Sunday night and we sang here we go again)

El 73 és l'any de la crisi del petroli que va donar al traste amb moltes de les aspiracions i GRANDES Proyectos amb una pujada desorbitant dels preus del cru el petroli i des de llavors que estem així.

És tornant cap a cas meva que jo amb tres anys els pares presidien els hi van arrecar el consentiment amb maquinacions insidioses sense les quals no s'haurie arrecat el consentiment, van presidir per no més de deu anys el Club Atlètic vic, i que era una tasca que ningú no volia fer (ser-ne president) i que quan van haver fet feina... un club és un club i el meu germà li van posar estrectomicina als dos timpans i li van assecar el nervi òptic, O SIGUI QUE EM SUDA LA POLLA EL CORONAVIRUS AQUEST

Mal per mal la meva altra germana ja tenia u naixement amb dues voltes de cordó umbiblical al coll i en arrancarla de la seva mare d'ulls blaus li van desfigurar el bublbo ràquídeo que és, no calia anr a la universitat per això i ho vaig die r a casa que ho havien dirt a col·legi,

però l'estament mèdic ja havia tancat files abans d'arribar a VIc amb tants d'altre desastres per le Espanyes sumises i derrotades per acabar sent els parents d'aquests metges desprovistos de amor per la patria i si passió per España els que sortien sans i preparat per la lliuta internecioanl o obertura.

SI això era el feixisme ja sel poden posar per entre les dents i disparar cap amunt tos ells