Esperarem doncs el Dilluns amb inquietud.

S'ha acabat  El Estado de Alarma. Ara tot i que molt jovent no la porta, és obligatori a tot l'Estat l'ús de la mascareta... i no s'hi val durla a la butxaca a la papada o al colze... i ha de tapar el nas!

Vist ahir el diari em sembla que aviat estarem, com diuen les notícies del dia "en campanya electoral". Em pregunto si els partits polítics presentaran algun general, de l'exèrcit o de la Guàrdia Civil com a responsable de la seguretat (de la campanya). Per exemple ara que no estem confinats podríem votar pels dels Black Lives Matter i engrescar-nos a entre que protestes, entre que batalles campals davant de les "seus" de fosques oficines a les nits de partits polítics i institucions. Així doncs caldrà mesurar i comedir les paraules que tota aquesta colla de galifardeus i futurs grans estadistes que es personen aprofitant que el virus mata a les nostres llars a hores que fan de tant mal educat. Per exemple al dematí.

La notícia que considero rellevant aquest dilluns, és com no la meva visita al psiquiatre. Vull fer un canvi de medicació radical per deixar-me estar de Risperidones i passar a antipsicòtics més moderns. Ja la infermera em parla del XEPLION, de Laboratorios Janssenn (com el que m'estic administrant quinzenalment, el Risperdal CONSTA i des de fa disset anys que no hem anat enlloc) Jo diria que va bé com a tractament de xoc però penso molt seriosament que vagarro com és el metge que haig de veure no s'ha preocupat en els darrers cinc anys de reduir la dosi de "sedants" (en diu ell de la risperidona) de manera que no puc pendre'n (de sedants per a dormir) des de fa cinc anys i això em provoca irritabilitat i tal.

Em sembla que aquest home, el Doctor Jorge Miguel Giménez Salinas Botella, en "jordi" s'ha tornat més subnormal que els seus pacients i no és capaç de DESEMOCIONAR-SE quan veu que la irritabilitat que em provoca el no poder dormir s'apalqui suposadament amb la risperidona.

Si aquest home li hagués fet cas a som pare i s'hagués fet infermer veuria que... sabria que les persones han de dormir, que dormir és molt important encara que com jo estudiïs perquè ja fa cinc anys que estudio i hauria d'haver acabat totes les carreres. En aquest sentit li explico jo una altra d'aquestes subnormalitats del empecinamiento col·legial (per metge col·legiat) que és el Giménez Salinas; jo li dic que em va bé llevar-me a les quatre, que a aquella hora hi ha molta tranquil·litat a la residència -volten quatre o cinc persones fumadores que s'han desvetllat, i no les cinquanta que ens estem en uns mil metres quadrats d'habitacions menjador i controls amb una tele on tot el dia posen pel·lícules de matar, de investigar assassinats, de persecucions i explosions amb vehicles i una biblioteca just al costat. De dies volten per allà 50 persones malaltes mentals.

El que no pot ser és que cada dia em dormi passades nou del vespre i a les dotze ja estigui prenent cafè per ficar-me al llit a les cinc i que ja van dos dies, ni esmorzi perquè ens passem de les 8;45 a les 11: fent cua. Cua per rentarse les mans, cua per la medicació, cua per l'esmorzar... esperem a que acabi el segon torn de exactament el mateix i fem cua per al tabac, per al cobro de dos miserables euros i per anar a l'economat. Després estic tant fart de tot i es la manera de començar el dia que m'estiro a dormir. Menys els dilluns, bé demà no, però els altres dilluns i ja en van tres tenim taller de relaxació i que aquest mes de Juny em toca fer tres o quatre viatges per les escales repartint roba que planxem els usuaris. No cal dir que entre gent que no es presenta a la tasca de repartir ("porque yo no tengo eso") i la que no es persona al taller de Planxa de tres quarts d'hora setmanals... QUE US HI PODEU CAGAR (en la Llar residencia MUTUAM _ La Sardana). Després dormo.

A vegades dino... amb una fam! fam que no té la vella grassa i diabètica que no fa més de cent passes en un dia i que és la que no tiene eso. És de Terrassa i no ha treballat mai. Diu que de petita anava a caminar amb el seu pare i devien fer molts quilòmetres... pel menjador de casa! si en tenien de menjador que fa pinta d'haver viscut en una cort de porcs per les berrugues que té a la cara i dorm i es babeja totes les bruses i se les torna a posar l'endemà: "Es colonia"