Hi ha hagut un "alarido": ¡Vuelva ncj! i aquí estem!
Tantes han estat les disfuncions, en realitat més tècniques que no pas una altra cosa, que s'havien produït sense cap mena d'advertència (que no fossi el boca-orella... però no estem "per a marranades" el què és evident!). Així van començar per desfigurar el meu propòsit -per no adir-se als propòsits d'aquesta Empresa (blogspot.com)- com tampoc no s'hi adiran proposo que ara... perquè tot i que n'hi ha hagut... prop d'aquí on soc ara... no en tenim de càncer.
Però, què és el que fa de tot plegat un savoir faire tant o més propi de l'aburgesament i l'entertainment més que no pas de la Llibertat ¿d'expressió? (hahah) un altre tòpic! Barat! i lleig doncs que no discutirem -perquè no ens convé- que ens diguin que en realitat i per exemple el que necessitem/necessitàvem era un alliberament sexual per exemple... una mena de emancipació o realització de funcionalitats que diríem que són: "tant pròpies de la Natura (fins i tot la humana)" que ens haurien d'allunyar, també, de la deixadesa a "lo que nos pedía el cuerpo" altrahora (quan més necessària es feia per exemple i precisament aquesta inducció de realitzacions que només el Lessez faire (lessez passeur) podien pretendre alguna cosa més que la passió tant noble com baturra (hahah))
Malgrat tot vagi com amostra de "bona" voluntat el exercir el que s'havia en un principi vingut a fer (un dietari ordenat cronològicament i amb bona lletra per a quan tinguem temps i esma de llegir-lo sempre que no ens facin perdre l'estimació a la que és la nostra pròpia vida que aquí plasmem com per que els "drets d'autor" (aquella llibertat ¿d'expressió? que us deia) i la deixem per als nostres representants legals per cert! temporals i itinerants (nosaltres que SOM INCAPACITATS).
Algun dia podem parlar de com ensortir-nos-en de tot plegat. De moment ja hem perdut molt temps😋
Jo ara... que per "alaridos" el de la cançó "Same Mistake" de James Blunt a "All lost souls" de no recordo quin any... el 17 de Setembre del 2007 (i per tant el meu pare ja era mort). Et proposo que t'escoltis (us escolteu) aquesta cançó de manera que arribareu a... ja us hi duc jo! Per exemple la paraula MISTAKE implica una mena d'Arca de Noé... una espècie de "¿oso hormiguero? anda ya un oso hormiguero!" i per tant a més de començar, la cançó, tractant-nos de ganduls: He vist el Món rodar entre els meus llençols i una altra vegada no puc dormir que implica un desig de descansar perllongadament, potser un matí de ressaca o després de un cap de setmana de "feina" i que, de fet, res no passi perquè sens hagin enganxat els llençols i que fins i tot ens permetem el luxe... en el meu cas quan el meu pare ja no hi era, i era ell qui havent anat a la "guerra" hi enviava altre gent com diu James Blunt que feia de manera que negar-se a fer-ho, bé perquè la mateixa experiència et diu que un moro no és precisament el "soldat" (són els soldats els que lluiten, no?) adient per enviar enlloc per més que ho digui el GUBERN doncs serà llavors que l'alarido es fa més profund i remarcable perquè és més vertader:
ResponEliminaNo demano una segona oportunitat/ estic cridant des del fons del meu cor/ Dóna'm raons però no em donis opcions/perquè de ben segur que cometria el mateix ERROR
Heus ací el problema, a banda del desgavell generacional i la perllongamenta en el parir de l'¿àvia? que es fa molt més difícil permetre una certa "cordura" un cert "establishment" mental i personal de referència (i de presència) que ho fa tot molt menys envejable i certament tant deplorable com ésser un nazi (james Blunt) una mica una necessitat de més Indie-punk com els de Franz Ferdinand que van ser esborrats del mapa pel comentarista de La Vanguardia després del seu concert de Nov/Des del 2006 (i segur!) que només perquè no es va fer al Velòdrom d'Horta i sí a Badalona al Tartufo.
Per ells van fent, i nosaltres que els deixem i que hi col·laborem, no ho oblidem