Això és un retall de Díptic Digital de Sant Domènech de Guzmán. A ñl'església de sant Fsc. D'Assissi a Orotava (Al Puerto de la Cruz de Tenerife). « MAÑANA I TARDE .» Ed. Nórdica Libros. Any, també, com el Premi esmentat del 2023 . Hauria d’haver jo llegit un Llibre de no sé on «Blancura»… jo pensava que sí, però no és d’ell. És de suposo que una senyora, irlandesa. Vegeu però com el tinc en una llisteta que … d’urgències doncs amb força enrenous que em reorienten perdo els tarannàs. A vegades és que els AVORREIXO… No sé si és el de una noia que per ensenyar-li a escriure el fill de l’amo se la tira diguéssim i ella el mata… després d’una agresió sexual. No es tracta d’aquest llibre . Sí que és (ho podeu llegir ala FOTO « BLANCURA «, (2023) No ho entenc… és la coca cola!… sé que... que no sé nada! el vaig llegir? i així em consta en (una mena de, com us deia ahir «de Post It» que és la fitxa de la foto… potser eren marcats perquuè debades no puc seguir el ritme...
UN MATÍ D'HIVERN Aquesta...la! imatge que evoca aquesta "poesia" és real. Va passar entre els anys 2008 i 2010. Un matí d'hivern, cap al Març... o potser al Febrer que el Sol també escalfa a La Plana de Osona amb la quietud de l'aire tenia tot just deixada la feina al 2007 (novembre) la costum de sortir de la vella casa i cercar-ne (del Sol) l'escalforeta. Em preguntava ara i m'imaginava, quan decicia de "comentar-la" (també) si realment... a quina edat ¿eh? si totes aquestes faules que llegim de petitets (fins i tot jo -que ho feia tot sol al pis de dalt-) no seran "basada en un hecho real". Vull dir que si de fet els ocellets i les cuques, potser les cuques no tant, però els ocellets tenen una mena de territori prop del seu niu i escannegen fins i tot les coses que hi pasen, fins al punt que l'escarafall de la cua de la pardala, no ho sabrem mai (d'aquella pardala) no sigui com un tirar la cendra de la cigarreta i no una concr...
De fa uns quants mesos ençà (aquesta imatge que me l’han enviat des de TONA (Osona) ahir a la nit); que no havia pogut imaginar cap altra Paraula que donés sentit a tanta informació acumulada entre sospites i demés. Fixem-nos en, el que segurament ja sé però que mirar d’exposar resulti encara més embriagador… « encisador » era la paraula que l’audiència va escollir per a la Llengua Catalana. Ho deia La Vanguardia, quan encara xerrava Castellà i van fer una mena de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada