"L'ocell francès"

Estava fent una mica de migdiada, avui en tres tongades de mitja hora... vull dir que m'he despertat a les tres, a dos quarts de quatre i a les quatre i he acabat per somiar que mentre tirava pel jardí de casa la meva mare, un ganivet per clavar-lo de un arbre a l'altre ha aparegut un ocellet, com un borinot -per la manera que volava-. O... com un colibrí (d'aquells que sortia en els llibres de text... em sembla que del Santillana) que ha agafat el ganivet al vol tot just abans de que es clavés a l'Alba (Àlam Blanc).

He anat cap a dintre de la casa amb el ocell a la mà dreta i he demanat per la mare. "Deu venir de França!". Ha passat que la mare tenia feina amb les classes de piano i que si no volia jo que l'ocell s'escapés i es posés a volar per la casa -fins a trobar la sortida-, amb els peus lligats, l'havia d'esperar (a la mare). Així que sucant un punteta del dit de la mà esquerre a l'aixeta, li he donat aigua fresca.

Suposo que a un ocell li deu de ésser igual que l'aigua sigui fresca, però quan ha hagut begut se l'ha escampada pel pit i feia com si es volgués netejar. No m'ha donat temps a alliberar-lo somiant, de fet semblava més aviat com una crisàl·lida que se li obririen les ales. El cordill havia desaparegut! que... ja estava amoïnat, tot incorporant-me del somiar per veure qui era que m'havia deixat tots aquests dies tancat sense poder-me "moure". No podia ni "Pillar farlopa" ni fer res. Hahah