Traïció (Alevosía)

No era pas un matí d'aquells especialment xafogosos de Juny. Segurament hi havia fet que el dia abans no havia plogut gens: Havia fet un cel blau, lluny d'aquells de calitja que sovintegen llavors a la platja. Recordo fins i tot que en Roger, més tard, havia cridat l'atenció sobre el fet que havia aparegut una mena de mini-núvol cap a l'Est: -"Algú ha fumat" va dir. En Roger tenia per mà de ficar-se amb mi. Perquè jo fumo. La seva mare, la Cordèlia així li tenia inculcat.

Així que quan vaig sortir del pis a comprar el diari -i el pa- vaig encendre un cigarret i vaig baixar per les escales. Eren plenes de merda! i me'n vaig penedir, però no vaig deixar de xuclar la cigarreta fins que no vaig ésser fora. Estava ansiós.

Prop de la fleca, -el diari no l'havia de pagar-, vaig adonar-me que no duia "suelto", que, tal i com havia posat l'encenedor i el tabac damunt la tauleta del rebedor per no descuidar-me'l, havia deixat per després del glop lo d'agafar el moneder i me l'havia descuidat. No era cap trasbals, però em feia ràbia no haver-me'n adonat abans i sortir doncs esperitat de casa.

-"Bon dia, Joan!" va dir la dependenta del forn de pa. -"Una de mig, com sempre..." i així va ésser... -"I doni'm una rajola de xocolata negre" vaig decidir-me. Havia de canviar un bitllet de 10 i em sabia greu només pel pa.

Així que vaig enfilar el Passeig Marítim tot carregat i encenent una altra cigarreta. En asseure'm en aquella terrassa no vaig dubtar a demanar el tallat (i una copa d'anís) i vaig eixordir-me en les notícies esportives pròpies dels Diumenges: El meu equip, que jugava fora, havia guanyat per 0-4 al R.Mallorca. L'altre equip de la ciutat també havia guanyat, a casa 2-0 amb gol també -per a més INRI social- ...amb "la diferència" marcada pel crack mediàtic amb un golàs que segur havien vist més xinesos que no pas ciutadans del meu país en un Barça-Madrid deien recentment les televisions públiques (que ja no tenien els drets televisius de la competició regular).

Això de la diferència, la differànce havia estat el principal motiu d'atrafèc aquella nit d'estiu tot repassant la Teoria de l'Art i la Comunicació que m'ocupava aquest semestre. I hi pensava mentre llegia els titulars. Intentava també tot just abans del glop final veure si en tot això del Post-estructuralisme hi havia begut la democràcia cristiana de Barcelona amb lo del "fet diferencial"... ¿Un doble significat? Ésser diferents i diferir doncs en els objectius reals del que s'ha de intuir propi del seu govern envers el ciutadans (que no treballin).

De fet però, vaig fer el glop, pensava que no eren figues del meu paner i vaig -gairebé- córrer cap a casa.

A la ràdio s'afanyaven, escandalitzats, a corregir la notícia de la TV nacional d'un negre (un altre) mort a trets per la policia local dels EUA. Segons sembla, l'home de pell bruna conduïa -quan el van deturar per fer-li un control d'alcoholèmia-, i no (Com m'ho podia haver cregut!) i no "dormia en un banc".

Segons sembla es va produir un frec a frec i amb la tonteria que li van etzibar un tret. Em pregunto fins a quin punt, i en segons quines cultures el fet d'estar "delinquint" -delinquir seria anar torrat conduint i saber-ho- faria diferent l'acte de la vil traïdoria en matar-lo per aquest fet.