Quan només es té la culpa del que s'és culpable.

L'altre dia us parlava de Jesucrist. Una mica ésclar -sinó encara hi seríem, no?-. De fet el que us volia dir no era tant i tant punyent com potser ho vaig expressar. Parlava jo d'una mena de apropiació indeguda i pròpia dels fidels d'atribuir al Messies coses i fets que, és cert que s'hi poden relacionar per lo que de impasse entre l'Antic Món i la Història (per dir-ho així) pugui tenir la figura del de Natzaret.

De totes maneres no queda tant clar que no sigui, a la postre, una mena de atribució una mica menys pròpia del que debades ens pugui haver semblat (a alguns). Tot el que "signifiqui" compassió, ens ha donat per simplificar-ho en la seva figura. Som agraïts doncs.

No sé si "Dios ha muerto". No sembla presentar-se massa, potser precisament perquè li donem tantes gràcies i atribucions (qui ho sap si indegudes) i/o indegudament atribuïdes... vull dir que el marit de la Jane Fonda (em sembla que es diu Turner) doni molts diners a beneficència ¿Voleu dir que li podem agrair a Jesús? I de fet em sembla del tot improporcional que tots els diners que hagi pogut fer es vulguin comparar a personatges de la mateixa Història com en "Francesco".

Vull dir que fins i tot donant tot el que es té i... vull dir venent-ho i donant-ho als pobres, ¿ens farà lliures? I quina és aquesta mena de llibertat que ens fa menystenir el gran dó del Pare (que és la vida) per donar-la per Ell abans d'hora. El penediment de les culpes no esdevé menys parsimoniós perquè sigui invisible. Vull dir que si comercialitzem (en vídeo) pel·lícules i obres que l'home ens ha fet propietat nostra per un seguit de tecnicismes, i perquè segurament, vam pagar un preu (acordat per la necessitat) o per la despreocupació... o perquè qualsevol ho hauria pogut fer igual o millor i doncs heus aquí el Gran Mal de la Mayor Gloria de Dios, la universalitat i la presència global, (no ho oblidem) fa de tot plegat una Merienda de Negros que només es pot mimetitzar en Amor per Caritat de la mateixa manera que, de ben segur, no nosaltres volguéssim que aquests actes de fe, en un gran moment donat es tinguessin per atribuïbles, ara sí, al Fill de l'Home. És a dir, en una data concreta i a una hora convinguda més general.