Què li debem a Jesucrist?

Lluny de ésser una reflexió -ni molt ni poc- profunda, aquest post vol fer veure, del que ens en podem tots adonar i que s'està convertint en una apropiació insultantment desproporcionada -proposo-, dels Reals afers a què ha impulsat Jesús, en realitat, i no la seva figura com a part de l'antropomorfologia més pròpia del tarannà humà.

Per exemple, estic segur de que amb el que havia viscut la meva mare -i tanta altra gent!- que... bé! si no ens afanyem i no els tenim presents en tot el què ens van dir quan lo... lo del "destape" hahah doncs bé! que la mare estaria contenta i em faria agrair (a na mi) la possibilitat de tenir preocupacions i inquietuds (com el llegir i l'escriure) que altrament, si fossi, com soc "partly aràbic" no hauria ja culminat la meva vida (com bé segur que ho ha fet igualment) d'una altra manera que no em donés, no el llegir i l'escriure, sinó potser el haver-ho fet i més que el treballar per exemple un cert posaré que "senyorío" de manera que el seguit de valors a què dono més importància siguin compartits amb personatges tinguts per molt rellevants i les figures dels quals serien més autèntiques que la meva per bé que per originals i rescatats d'antuvi per hàbils estudiosos del fenomen (com en Max Brood, és clar).

Així és a Jesús o al que ell representa que va fer llavors i com ho va fer (sacrificant-se divinament) no ens caldria primer assolir aquesta mena de divinitat com per a fer el exercici amb més presència? COm deia F.Nietzsche: "Soc un eriçó jo? Tenir pues em sembla un malbaratament".