Abstinència Colectiva

Juguem amb avantatge, doncs tothom sap que Oriol Jorqueres ha estat a la presó... de fet encara hi és. Això és un alt greuge comparatiu envers tota la gent que va votar en Pujol (jordi, P. i Soley) i no sabien que Pujol també havia estat a la presó, en aquest cas del Règim Franquista i potser més, "si cabe" que Junqueres estava ressentit. Vull escenificar el PROBLEMA que penso suposarà a Catalunya, a Catalunya-Catalunya el fet que es produís el que tothom que n'he sentit opinar diu de les properes eleccions al Parlament: "Les guanyarà Jorqueres". Potser per ¿més "sofert" que Puigdemont?

Posaré un exemple del gran terrabastall que va suposar el Pujolisme en un fet proper a tants d'altres catalans i espanyols que van votar Pujol per que els va mentir i va jugar amb les inquietuds d'allò que s'anomenava llibertat i que es van apropiar els de l'Estatut: Llibertat! Amnistia! I, Estatut d'Autonomia!

En Pujol va cometre un error flagrant. Fruit de les seves inquietuds amgades de socialista (de pa sucat amb oli) que ni tant sols era prou popbre, o en el seu defecte, prou valent per afrontar-ho amb TRANSPARÈNCIA. Pujol va dinamitar el RECOLLIMENT i no el que ell en deia tancament, contraposat a una obertura de mires i d'explicacions... fins i tot Olímpiques i del COOB. "Allò estava ben fet?" referint-se a un seguit de fletxetes que sortien d'allò que els homes del temps en diuen El Principat (Catalunya) cap a Nàpols , Madrit i la Grècia dels Almogàvers.

Qui era Pujol per creure's, si més no CAPACITAT (i no un "mero resentido") i despotricar de l'herència de tants anys en fa com per judicar la Història tant polititzadament i tant infructuosament al cap de (tant pocs anys): Les inversions multinacionals han abandonat aquells pobles de fàbriques i obrers vinguts d'arreu de l'Estat que també el votàveni que malvivien en temps de Franco sense treballar... ni sense pràcticament "haver nascut" a la vida laboral que es van endur (s'han fos ja) reivindicacions obreres de tants anys i el calaix o "Caja Única" a prendre pel sac amb indemnitzacions i cobertures per sobre del què marcava la llei amb el vist-i-plau convergent. Per això NINGÚ EN VOL ÉSSER ESCLAU com diu en Jordi Sánchez.

El RECOLLIMENT (nostre) consistia en el fet de allò que feia tant riure de explicar-ho als néts (i de tenir doncs ja fins i tot fills) que no van venir mai Sr Pujol! i les inquietuds per la Obertura al Món i desheretar de contingut la España Profunda. Veiem-ho en un exemple prou gràfic:

Era l'any de ja decadent 1996 que es va retirar del Barça José Mari Bakero. Recordo que vèiem aquell partit de comiat a casa. El Barça va acabar guanyant 3 a un em sembla amb un tercer gol del Bakero mateix. Bobby Robson,entrenador britànic, el va canviar de seguida. No se sabia llavors però no era només per recollir la ovació... el podria haver canviat a cinc minuts del final; era perquè "la última pilota que hagués tocat com a jugador del Barça fossi marcant un gol de cap". Aquest detall RECOLLIT no va ser comentat en cap moment per la ignorància supina dels nostres comentaristes de ràdio i televisó que si una cos han fet a partir del Barça es, també, vilipendiar aquesta cultura de recolliment de les estadístiques i detalls que n daltres contrades es tene el jugadors per herois i en tots els minuts que juguen. Sigui la PUTA CHAMPIONS o la mateixa lliga (ESPANYOLA).

No se'm distreu del propòsit que això fossi propi de la cultura doncs britànica. El recolliment dels herois i la capacitat de retenir detalls en el temps i exportar la tonteria (entre els que m'incloc com a defecte sòcio-econòmic) i perdre la calidesa del record ENTRANYABLE. Precisament aquesta era la paraula que va utilitzar el pallasso de'n Pujol en presentar la figura de Pau Casals (suposo que al 1998 per a "celebrar" els 25 anys de la seva mort) Deia que davant de, era en Juan Carlos, és clar, però era un acte televisat i davantr els REÏS d'ESPANYA. Una poca soltada tremenda per a tots els que vam veure llavors el videu a la ONU.

Aquest trencar amb el passat, que a na mi ja em perdonaran; però se me'n fot ja bastant, perquè no he tingut fills i no m'estimo Catalunya més que com un lloc on treballar i viure, pot ésser reincidit en forma de terrabastall fins i to econòmic, i doncs que m'afectaria... per què del cultural... bé ja soc doncs precisament gran... -però no és per mi, és per la Terra! perquè la terra tiba- que em sap greu. Per la bona gent que si una cosa no son/eren és SOCIALISTES FATXENDES I NOIS DE SANT GERVASI com en Pujol mateix.

Queda dit i registrat

Josep Salvans Arola.