Ahir xerrava jo amb la Psicòloga... com era, per altre part inevitable

Després del daltabaix "mediàtic", per compartit amb d'altres blogaires sobre la droga, i de compartir doncs experiències personalíssimes, em vaig veure en la obligació de donar cabal a tot el que havia espetat i vaig optar per escriure dos posts al "xerrarperxerrar.wordpress.com". Però necessitava una mena de avinentesa més social, per (també) compartida en aquest cas de Dilluns amb la Psicòloga del centre, la Gemma.

Vaig començar per comentar temes del son.... de fet hauríem d'haver estat fent un Taller de relaxació; però el gimnàs està en zona Groga (quarantena) i tot i que la Gemma es va oferir a fer-lo al seu despatx o al meu quarto vam optar, per necessitat meva, de fer la xerradeta. Així que de seguida li vaig explicar que havia xerrat de drogues i que havia necessitat de arribar a conclusions que van derivar en el record (de més de trenta anys ja gairebé de "las pastillas que se toma son para el comportamiento esquizoide y las enfermedades tropicales". Molt benment li vaig dir que "semblava evident" durant, vaig exposar, tot un període que va durar anys (des del 1992/93 i fins el 2007/8 en què em van posar en un paper (per cercar el Grau de Disminució (del 33%) a la Generalitat) que "TENIA ESQUIZOFRÈNIA"... que semblava evident que les pastilles havien de ser "porque lleva usted un comportamiento esquizoide y hay que evitarlo" y no que fossin "para tenerlo, el comportamiento esquizoide" si més no "regulado".

Ara que hi penso, -i si estigués col·locat seria una d'aquelles coses que oferiria una "disfunció de memòria" que us deia en els posts de Diumenge-; em sembla que quan me les van receptar per primera vegada i vaig estar ingressat a Santa Coloma, més que una analítica o una introspecció oficial, em van demanar al lavabo, un altre usuari... el de "ya falta poco!" i, abans d'entrar a la dutxa "a tí ya te la han chupado, ¿no?" i d'aquí vindria el primerenc, -després ho van treure del prospecte de les pastilles- (lo de "enfermedades tropicales").

Si recordo concretament haver-li comentat a la psiquiatra de Santa Coloma que la nòvia que havia tingut s'havia estat punxant abans de venir amb mi. També recordo que un dia que vam anar a cercar el paper de l'analítica, quan ja no estava ingressat (em va durar dues setmanes l'atenció del meu pare, i, va ésser per a gairebé sempre més!) havien trobat -a la meva sang- Metadona, segurament d'algun comprimit que barrejava ara no sé qui que es deia Martínez i que venien com a Èxtasis. Aquell mateix dia el meu pare em va deixar aparcat en una cruïlla mentre ell visitava un advocat.