Avui he "participat" a la Ràdio

Sí. No us penseu pas però que li he fet cap pregunta per antena a la Mònica Terribes o a la consellera Vergés. És que a la Ràdio demanaven comentaris sobre la masturbació. Regalaven un "Satisfyer" (un estri de moda que succiona el clítoris). Als nois, si guanyàvem, també ens regalaven un Satisfyer... per a compartir!

Jo he enviat un missatge al facebook (Messenger) perquè des de que a n'aquesta mateixa emissora van comentar que "i això que diuen que el facebook està mort" i un dels que es van endur els dos abonaments per a un mes o un any de cinema va participar per aquesta via... doncs que em balla pel cap una mena de política de "expansió" de facebook que es tradueix per exemple en que si abans era impossible obrir dues comptes de facebook en un mateix mòbil, ja sabeu: ¿Quina és l'adreça gmail que entres al mòbil? doncs una compta de facebook per a aquest email si et vols connectar (amb la WIFI és clar (que jo soc pobre i no puc pagar un contracte per a les Gigues) i vaig posar Joanna Salvans Arola.

El primer mòbil es va fondre. Li van dinamitar la bateria i havia mai de connectar-me al facebook, només whats app i encara endollat a la garita quan no hi havia feina a la Deixalleria.

Ara pots tenir deus o més comptes de facebook encara que no en tinguis predeterminat el correu que hi entres i que doncs no el gestionis o puguis gestionar des del mòbil. Bueno potser si t'hi entretens... Doncs que el correu electrònic del mòbil diferent i nou permet una nova compte de facebook de manera que pots connectar-te al mur i fins i tot enviar messengers. Com avui.

Explicant una altra vegada i ja en van quatre, amb el d'avui dues a la ràdio, una anècdota que em té més encuriosit i difús que no d'una altre manera ha passat el que us diré.

Resulta que a la Novel·la "La Casa Rússia" de John Le Carré (autor anglès de nom David John Moore Cornwell) s'embolica la troca amb una llibreta que arriba gairebé a les mans de un editor britànic que es troba a Lisboa. A la llibreta hi ha tres apartats, els dos primers son "de malalt mental" -el qualifiquen els responsables de la Intel·ligència- però té un vessant tercer científic molt important o se suposa que per allò que deia l'Anníbla Lecter a "El silenci dels Anyells" del Quid pro Quo: "yo le digo algo... usted me dice algo" que representa que aquests mateixos responsables de la Intel·ligènica ja patien i investigaven de l'editor que havia estat anteriorment diverses vegades a Rússia (la llibreta arriba per un altre canal, però adreçada a l'editor mateix) de les que se'n fa uns Flashbacks durant la pel·lícula mentres una colla de "sonats sense gairebé instruments toquen jazz" entre ells el editor britànic i l'autor de la llibreta. Doncs que li demanen al Sean Connery, l'editor, a Lisboa en una mena de interrogatori:

-Ha mantenido usted nunca relaciones homosexuales? -a lo que respon:-

-Home! me l'he pelada alguna vegada!.

Als de la Radio també els he explicat que un vol que vaig fer servir la mateixa anècdota (no recordo per a què... vull dir que no sé de què parlaven a Flaix Fm) una vegada "publicada" al seu mur. Al cap de deu minuts la anècdota no hi era i encuriosit, i com avui vaig escoltar tot el programa. Els he dit als de la Ràdio que a Flaix Fm em van dir que 

-"Està en Francès"

-"El què està en francès?" m'han dit avui.

Certament, ningú que no fos aquell col·laborador de Flaix Fm no havia dit mai que estava en francès. I jo m'ho vaig pensar (que ho havia dit de l'anècdota).

Tal com els he dit als de la Ràdio després en cloure's el programa (perquè no me n'havia adonat del seu missatge de què era el que estava en Francès perquè jo estava al quarto i no hi ha WIFI) això és el que em vaig pensar jo, que la manera de xerrar meva quan vaig posar escuetament l'anècdota estava en "Francès". Una mena "de català no normatiu". I vaig pensar en les llargues estones de xerrada que fèiem amb el pare sobre coses banals durant tota la vida i que havien mellat en mi un suposat caire afrancesat per l'origen Francès del nostre cognom.

Així que des de aquell dia a Flaix Fm o Flaix Back i per tal i com va anar la cosa amb aquella colla de "aprenents de ginecòleg", com a l'anunci que feia Grup Flaix a TV3 (un degenerat serà el ginecòleg de les teves filles) i, dic aprenents perquè fa set anys d'això, ja us ho he dit; que jo em pensava que (jo me l'he pelada molt sempre i fins que van arribar els medicaments i les drogues en excés, com aquí a Manresa i com han dit a la ràdio els esquitxos es van anar convertint en cagaradetes de pardal...) però això era de després de lo de Grup Flaix doncs que em vaig pensar que a n'aquells paios d'aquella ràdio del Passeig de Gràcia tant catalans de socarrel (el que serien maños de pura cepa) no se'ls podia tacar ni titllar de homosexuals perquè no eren francesos i doncs no se la pelaven... els hi pelaven (no sé! qui?... les seves novies!)

Així els hi he explicat avui després de un programa molt més gràfic, on s'ha resolt que "el millor lloc i el millor moment per a pelar-se-la és ARREU (de Catalunya)" i per aclaparadora votació popular que m'he dut el desengany. Ara son els francesos-francesos els qui no se la pelen.