Avui somiava que era jo un heroi (era un malson provocat per les píndoles per dormir) i he descobert algun secret sobre la Física Quàntica...

No sé que passava que representava que -d'esperit si més no... fem-ho creïble!- era més jove. Tenia oportunitat de intervenir en afers importants... rellevants si més no quan es produïa un robatori, una apropació dels fruits de anys de "treball". D'una mena de treball que no està, o no ho està "de manera simple" (amb diners) remunerat. La prova és que per tot un seguit de detalls pràcticament... podríem dir per "lo comú, més o menys de l'experiència que suposa tenir per exemple 5 fills" doncs que podríem dir que PRÀCTICAMENT IRRELLEVANTS.

El que comptava era que cada membre de una família tenia un paper (i no vull pas ficar-me amb la Família Pujol-Ferrussola... "si no se tercia") desenvolupava un rol. Era la "meva família" la del somni... ni tant sols tenia els mateixos membres ni estaven afectats de les mateixes, seves patologies. De fet, jo mateix només tenia una enfermetat tropical (heheh) i havia seguit des de llavors, quan em vaig fer un desheredat i un drogadicte amb nòvia... posem que prenent Tranquimazíns.

Ha començat que col·laborava en comptes de en un jardí, el de casa, en un bosc a decidir quina arbres es tallarien i quins no en una mena de Pla Quinquenal participant fins i tot, es treballava de nits, en plans de rescat de treballadors i famílies dles treballadors que es veien en trasbalsos per als que sense conèixer-me i sense ni veure'm els "servia d'ajuda".

Cada dia ara al mateix lloc a la mateixa hora, la nit i la matinada (suposo que per allò de la cançó de la Jannis Joplin "Mercedes Benz": "I'll wait for delivery/ each day until three". Per tant em veia premiat, reconegut fins i tot per els que representava que eren la meva unitat familiar amb l'honor que suposa fer molta feina.

D'aquesta manera hem arribat al punt que de tanta gent que al final m'ha conegut ha passat com amb "el dimoni escuat": "que amb tota la gatzara/a dins ja n'hi és ficat". Venia tanta gent a la hora de les remuneracions que fins i tot amb la casa oberta algun curiós/investigador se'ns ficava a dintre de casa i s'enduien les coses amb lo que m'han recriminat per la meva poca traça i el fet que l'acomodament hagi provocat descuit i la transcendència dels actes heroics, més relacionats (amb les pel·lícules de acción). La tasca reproductiva, sota la meva supervisió visual s'esedevenia a càrrec d'un jovenet a qui ajudava i que podria ben bé, si no fossi perquè anava amb una Chupa (amb la que mai he vist cap nebot meu si més no a l'edat que lluïa el referit) i havíem de recuperar... -per això us deia que ere un malson-... havíem de recuperar la TV-set.

Hi ha hagut una batalla. Una mena de batalla d'aquelles del "El Imperio contraataca", no us penseu... perquè gairebé no hi havia sang (ni acostumo mai a somiar amb el color vermell fosc ni amb sang doncs). El xicotet, a distància d'on jo m'estava, entrava amb una llança electrònica amb un cable elèctric en un endoll i hem recuperat... si més no la TV-set no l'he vista és cert, però segurament si el seu Dret (a tenir-ne).

El noi ha volgut arrencar després la llança i un jove també com ell, en produir-se les guspires i una llum vermella intensa s'ha posat a desenroscar una mena de arandela o anell perquè els cables "de l'altra banda" no deixaven recuperar la llança nostra (del xicotet) amb això que ha tingut llança que hem tirat i arandela que m'he posat a la butxaca. El noiet, el xicotet, ha desaparegut del tot i no s'ha presentat a la reunió de matinada. Amb la recuperació del dret a TV s'han perdut molts drets borsaris de germans grans que sabien karate i em volien atonyinar. 

Jo era acomiadat i encomanat de trobar el xicotet sota la amenaça de no poder tornar més ( a aquella hora de les remuneracions) i he suposat, és clar, de menjar. Però l'anell el tenia jo a la butzaca i n'era conscient. Així que he anat a cas del noi. Viu en una segona planta. M'he enfilat per una estructura i he pogut apercebre'm que hi havia una maquineta que produïa uns quarks la reacció normal que provoquen és de mirar de entrar-hi, però amb el cor he destrossat la estructura i he pensat que hem d'aprendre a enganyar els nostres sentiments si volem "competir" amb aquesta colla de xinesos i britànics.

Que ¿Com s'explica lo dels quarks que fan venir ganes d'entrar-hi? O abans es feia amb la Fase de la corrent de 380volts, una fase concreta amb la que es treia el corrent de 220v feia un tipus de reacció personal concreta. Ara pot se qualsevol mena d'aparetet dissimulat, de 12vots fins i tot que han trobat experimentant... pel mètode despilfarrador del Tampteig-Error i que s'ha comercialitzar, per exemple per alimetar els óssos o lleons  que guarden el pati interior.