Que si vull participar activament de la Societat, jo que tinc uns "recursos" (i no haig de viure ara amb 100€ al mes) faci un voluntariat!

El més trist de tot plegat, començo així, és esdevenir-se tant poc sociable al capdavall com per a no dedicar-se per exemple a ensenyar a llegir a un adult, més que res perquè l'adult fa més temps que és a la Residència que tu. I ha sobreviscut fins ara sense saber-ne... i no li falta de res! I tot i el que deien els de la Creu Roja: "Viu una història d'amor" (per cert! recordo el noi que ho anunciava que sortia de la dutxa i sacsejava el cap com un gos... bé que jo ho feia quan em vaig deixar créixer els cabells i em va començar de fer mal el cap... és un detall com un altre de la seriositat publicitària d'aquest país... vull dir que en un anunci de voluntariats fer coses d'aquestes (que provoquen maldecap o en el seu si son simplement... jo diria que "dinàmiques"... fins i tot sexuals proposo o de sex appeal -més ben dit-) em sembla poc previngut.

Xerro de la Creu Roja perquè m'han aconsellat de fer-hi un voluntariat. De fet me n'han dit tres de "fundacions": La mateixa Creu Roja, la Fundació Rosa Oriol (on hi és Sor Lucía Caram que viu aquí al barri) i la de Sant Joan de Déu (també del barri)... Queeee "allà fan voluntariats"... queeee no em convé d'anar per exemple al Centre de Dia, que allà hi ha d'altres malalts mentals que, podríem dir-ho així: em "xuclaran l'energia" i em faran "anar cap avall" i no progressar en les meves inquietuds de participació social.

També puc anar al Cantre Cultural de Les Escodines... per exemple a fer català conversat suposo que a xerrar amb un estranger del Procés Sobiranista que fa figa i tal.

M'ha cridat l'atenció que em recomanin de no anar al C.de Dia. Jo comptava amb un seguiment psicològic, fins i tot un assessorament legal per demandar als laboratoris Janssenn (que fabrica el Risperdal) per tots aquests anys (gairebé trenta) de confusió respecte el que m'afecta: la malaltia tropical i no una esquizofrènia -que s'ha esdevingut de retruc- i que, malgrat esdevenir-se una solució... una solució "pulida" no sé si millor m'hagués suïcidat.

Vull dir que per mi, no he fet gaire, i això em preocupa... tanta gent que hi ha que als cinquanta anys (com jo per cert) ja ha fet el seu primer milió de dòlars o que té una família, un pis, un cotxe i una segona residència encara que "normalment" tot estigui per acabar de pagar encara i de fet d'això que es mantingui tot lligat. Vull dir que estic segur que si no fossi per les hipoteques el grau de separacions i divorcis seria molt més elevat, de la mateixa manera que els fills no en son/eren fins ara impediment.