Entrevista con el vampiro

-Hola, vostè és la nova psicòloga? Què tal? Miri! Jo li volia dir que: No tinc esquizofrènia. Estem en un error de vint-i-vuit o trenta anys... Veurà: Jo de jovenet... bé si anéssim al començament la meva mare sempre deia que "li havia costat molt de tenir en Josep" (que soc jo). I doncs per lo del "parto difícil" si que puc tenir esquizofrènia, però aquesta no ens interessa perquè no la cobreix el Seguro. Així doncs quan tenia catorze anys enraonava sol, sentia la meva mare que em cridava quan m'escapava al Bar-Restaurant de la cantonada al migdia després de dinar, vaig aprendre a robar-li diners del bolso i jugava a les màquines de marcianos (el meu germà em va fer veure que al pel·lícula "Juegos de Guerra" de la que m'havia llegit el llibre (un dels pocs com "El fantasma de Canterville" (quan vaig tenir l'Acetona i el Xarampió -llavors devia tenir deu o dotze anyets-)) que "qualquier idiota puede jugar bien a las màquines de marcianos".

Després van venir les ganes de ésser autèntic i de prendre drogues. Vaig fumar algun porro quan encara anava a tercer de BUP amb un company que em duia els Diumenges a la tarda quan també m'escapava i una vegada fins i tot va venir la meva mare a la discoteca a buscar-me. Per sort va venir amb la meva germana i em van cridar pels altaveus. Ja bevia regularment. Vaig beure fins els 22 o 23 anys que em van ingressar a Santa Coloma, quan ja havia anat a viure a un pis amb unes noies (i havia tornat feia uns sis mesos a casa) Es veu que m'aixecava de taula i m'enduïa el plat cap a la cuina i un dia abans de Nadal no vaig voler ajudar el meu pare a guarnir l'arbre de Nadal i vam anar a allà (on n'havien parlat amb el metge de capçalera que uns dies abans m'havia receptat Tranquimacins que el meu pare va donar al seu treballador predilecte: un traficant de drogues d'Extremadura que havia vingut a Vic a soldar el Pantà de Sau).

Allà, com ja he dit en algun lloc, em van demanar a l'hora de la dutxa i potser el tipus grandot que m'ho va demanar es va chivar o ho va sentir algun infermer que estava allà dret... aquell païo grandet sempre em deia "ya falta poco!"... doncs que em va demanar "A ti ya te la han chupado?" i em sembla recordar també que en vam parlar molt discretament amb la psiquiatre de Santa Coloma del que jo volia (salir de allí" perquè feia molta por) i de "mis experiències con las drogas".

Així que vaig passar a fer-me de la lliga antialcohòlica (casi, perquè a casa es bevia vi) quan vaig sortir i recordo que em vaig emprenyar "amb el psiquiatre de Vic" (com si hagués esset ell -quan ell an arribar a Vic jo, va dir "seguim amb el que t'han donat allà"-) perquè m'havia donat una droga (la Risperidona).

El cert era que des de que vaig tenir carnet als 19 anys vaig passar de fumar algun porret a mitges algun cap de setmana en dos anys a prendre Èxtasis (una pastilla sencera cada nit). Val a dir que abans el Èxtasis els venien a cinc mil pessetes (com mig gram de coca) i que eren molt més forts que el que em vaig prendre un dia que vaig anar al cap de deu anys amb un de Viladrau a Barcelona. No hi havia punt de comparació. No em va fer ni pessigolles. 

També prenia "speed" cada dia, comprava, sempre en tenia hachís i bevia molt, de bon dematí carajillos i cerveses i cubates de ginebra o gin-tònics. Menjava poc i cagava líquid. Estava prim però treballava fins que abans del pico que dirien els del confinament vaig marxar de casa per anar a un pis amb les noies. Anàvem també de tant en tant a la platja a drogar-nos i en guardo mals records.

Després de posar-me a treballar els caps de setmana de camarer al Bar-Restaurant de la cantonada i cobrar 25.000 ptes que no guanyava en el taller del meu pare ni en dues setmanes vaig demanar al meu pare de cobrar le shores a 800 ptes. No estava assegurat i quan vam voler marxar del pis amb la nòvia (una ex ionqui que sem va tirar a sobre amb ungles i dents) i amb la que fèiem fel·lacions i fornicàvem sense cap protecció i que es va quedar en estat i vam decidir (molt ràpidament) avortar per 25.000 (venent un quart de quilogram de hachis) El restaurant havia tancat.

Llavors els medicaments de Santa Coloma els treia el meu pare per la seva cartilla i jo en llegia els prospectes (són "para el comportamiento esquizoide" i "para las enfermedades tropicales")... Amb els anys vaig pensar que si des de la marihuana a les pràctiques sexuals sense profilàctic que li deia i d'aquí la tropicalidad. Per això li deia que no tinc esquizofrènia jo. Que estem en un error.

-Però tu tens antecedents per consum de coaïna als trente i pocs anys ¿Com ho expliques això?

-Ah! Es que em vaig passar des dels 23 als 33 anys anant només a treballar de sol a sol. Als 27 em van assegurar com a autònom (representava que jo era un dels administradors solidaris d'una societat que va crear el meu pare per gestionar el patrimoni que havia ell posat per uns deutes amb la Seguretat Social a nom de la meva mare i es va crear una societat de quatre del cinc germans que erem. La altre era tetraplègica i representava que ens en cuidaríem igualment. De fet es va morir un any després que ell. al 2006. Jo soc nascut al 1970.

Així que vinga a treballar, estalviava, em van telefonar de La Caixa per fer un estalvi amb interessos... estalviava de 80.000 que cobrava 30.000 al mes. Ja havia tornat a casa. Abans d'anar a Santa Coloma ja ens ho havíem deixat amb la noia ionqui. Ens havíem de casar però no ho vaig dir mai a casa. Em sembla que em van ingressar també per això... no ho recordo... potser ens vam veure un temps per explicar-li l'experiència mentre ja havia sortit de Santa Coloma. De fet em sembla recordar que, podríem dir que un cop cada mig any o cada tres mesos sortia a "fer un vol" un divendres a la nit i me n'anava sol amunt i avall... fins a RIpoll, havia anat a Olot, a Manresa mateix, abans es podia conduir torrat.

Però en general treballava molt i no feia res mes. No va ésser fins el 1998 que vaig voler tornar a la Uni... primer a fer Empresarials a VIc, però em va anar tant bé que vaig voler anar a fer-me enginyer però em va fer mandra i al final em vaig comprar un ordinador i vaig anar a la UOC. Un altre fracàs continuat per això i anava matriculant-me fins que em vaig decidir per acabar les empresarials en serio. Tenia diners per pagar la Universitat de Vic... i el meu pare em va castigar: No teníem gaire feina al taller i em va dir, amig curs, just abans de Nadal, cap al Novembre era! que anés a León a ajudar uns muntadors "ham qui havíem coincidit abans". Vaig tornar a baure molt i vaig deixar de prendre la medicació tres setmanes. Vaig tornar fet un nyap i el meu pare em va dir... una mica com el dia de... ah! que no li havia explicat: Quan vam sortir de Santa Coloma on m'havien fet una analítica de drogues i m'havien trobat metadona a la sang el meu pare se'n va anar a veure un advocat em va deixar en una cruïlla a BCN i en tornar em va demanar si m'ho havia llegit. Vaig intentar recriminar als camells de joventut, amb qui havia anat a col·legit. però anava torrat i em van convida em sembla que a coca i ho vaig deixar estar. És clar! Però no sé què li van dir al meu pare (el advocat vull dir).

Després de León el meu pare em va dir si volia anar a el Taller (jo ja havia desistit de la incursió social de anart a la universitat i vaig demanar al final que em tornessin els diners que abandonava el curs. Amb tot aquell dineral vaig tornar a veure els camells i "em vaig enganxar a la coca" Em sembla que pràcticament no l'havia provat mai i vaig passar en uns tres mesos de prendren un divendres i un altre a cada dia i el dematí. Tampoc em prenia la medi i un dia que vam anar (encara a l'ambulatori) a veure el psiquiatre de Vic i em va posar un injectable (no hi havia el Joan... va ésser la Núria ¿millor?)... això calculo que era el 2003. 

Els estalvis i el que anava guanyant i els plans de pensions un cop ja s'havia mort el meu pare i el meu germà gran (2006) van donar per tirar més o menys fins el 2012 en que ho vaig deixar molt carrinclonament ja i fins ara.

-Però tu cobres una Pensió de l'INSS... no m'has dit que erets autònom?

-Vaig ésser-ho fins el 2006... a l'Agost. Ja havia anat estirant més el braç que la màniga tenia creditors i em vaig vendre el 25% de les accions que tenia i em van passar a fixo per deixar de ésser administrador. Jo comptava que les accions les repartirien entre els titular però la meva germana va fer "de les seves". Al final molt trist. Les meves cunyades van renunciar totes dues a l'herència de la mare morta el 2013. Ella es va vendre el Taller com si fos de la societat quan en realitat era de la mare. Alguna cosa li devia fer firmar enganyosament, esclar. Frau de Llei. La mare es medicava per l'Alzheimer des del 2007.

En ésser autònom i passar a fixo per a la mateixa empres representa que cotitzo tot al Règim General. Però la base reguladora, bé abans de plegar jo "per voluntat pròpia" (no em pagaven tot el sou i problemes per cobrar i feia el que li rotava ella) em feien molt mal els genolls i em deien despré sque el metge de capçalera "amic" (de la família) i coneixedor de la meva condició de cocaïnòman no va voler veure res de la tendinitis que em van diagnosticar més tard quan ja havia canviat de capçalera i es va veure afectada la Base per a quan cap al 2010 em van incapacitar i vaig anar al ICAM. D'aqui que entre que cobro la ABSOLUTA (em van enganyar) 630€.

Ara he treballat a temps parcial.

-Sí ja ho sé a AMPANS. Fa gairebé cinc anys...

-Bé de fet fa 4 anys i nou mesos que estic donat d'alta, però en realitat he cotitzat només un any més. M'en falten més de tres per als quinze.

La mare la van ingressar en una residència (jo em pensava, la sentia a la nit, que es pixava a terra i era que pixava dreta i feia soroll... em vaig queixar a la nova capçalera... però també li sortien panellons del fred a les mans. Jo estava anant al Centre de Dia... a peu catorze quilòmetres anar i catorze tornar) I a menjar al menjador social era abans de la pensió... la pensió i la mare a la residència i la tutela va venir tot junt als Desembre del 2010. El tres de Desmbre dia de sant Xavier la meva germana se la va endur, no havia esmorzat com sempre que li preparava unes torrades amb melmelada... ¡havien d'anar al metge de capçalera la doctora Calonge Calzadilla! (hi havia un ionqui a vic que es diea Calzadilla) per uns panyals i se la va endur a Valldoreix... dels mateixos amos de una residencia del poble on la mare no va voler anar per "pudor social". Tenia gana i es va voler quedar a dinar a Valldoreix. tinc una mica com de trauma en relatiu.

S'havia demanat en un ingrés primerenc per un intent d'autòlisi per sobre ingesta de somnífers i uns tall al canell una residència a Manlleu. La Fundació va dir "que les residències tardaven molt" i (per pudor social involuntari) es va demanr un pis. Va sortir a Manres. La mare n'era filla... tot i que de petita vivia a BCN.

Llavors va ser quan el psiquatre Giménez em va treure tots el medicaments que prenia i em va deixar amb la Risperidona. Després un ingrés per regular la medicació i els 125mg de CONSTA (RIsperdal) fins ara que m'he passat al XEPLION però se n'ha anat de vacances i m'ha deixat les pastilles penjades a banda del injectable nou i m'he emprenyat!