Francament... no trobo el per què no havia de dir-ho

Em pregunto sovint si hi ha hagut mai tanta gent (com la que no ho fa) que s'expressi lliurement escrivint... Em sembla que si, en els moments en que ens apuntaríem a un "bombardeo" no passaria que ens fessin falta moltes més fulles i eines expressives que fan que quan es parli de coses no pròpies per exemple de la llum del dia (exceptuant aquell petit cafè/ on no hi volen entrar/ ni la llum del carrer/ ni la gent assenyada) es faci en el format de dibuixar i/o , ara més recentment acolorir els nostres missatges.

No us penseu pas però que ara jo, aquí em posaré a despotricar o a xerrar de coses... "de coses lletges!" deia aquell capellà, mossèn Muntades que va morir mentre baixava de El Brull en moto i va col·lidir amb un altre vehicle que em sembla que conduïa un torrat (para más INRI).

Ja ho havia fet de xerrar així i m'ho van esborrar! Xerrava de consums de drogues i per exemple del com me n'havia sortit dia a dia, pam a pam... però es veu que a la que temporalment, per a desgràcia de tots, s'ocupa de les meves responsabilitats no li va agradar i ho va esborrar. Jo lluny de saber-ho i des del 2013 en què ho vaig escriure... posem per cas que ella ho esborrés fa tres o quatre anys quan jo calculo que s'esqueia el treballar ella Sònia Elvira Pou per a la Fundació LAR i li vaig passar sota requeriment el password per si "s'hi volia entretenir" doncs que amb dos fillets no en tenia prou i va fer el trinxa esborrant aquí i allà i canviant fins i tot algunes coses que aquesta Primavera de confinament, en imprimir-m'ho a la Residència m'he trobat que falten coses cabdals:

Per exemple el primer post: "S'ha mort en Mohammed". No compto que el podem recuperar, i de moment penso que es perdria en espontaneïtat si el reescrivís, però resulta significatiu que un somni innocent que tractava de l'Església (molt vagament) i dels marroquins hagi estat escapçat irremeiablement. No sé perquè aquesta puta mania que té la gent de confiar en la gent que té els ulls blaus: Estan tots sonats i son uns prototips de nazi que t'hi cagues... sobretot i així comencen les coses que deia la Anna Frank, i malgrat hi hagin altres personatges tant o més rellevants i molt més significatius que la jueva aquesta com és la Hanna Arendt que diu que "els jueus no es van resistir (prou)" Jo, m'agafen esgarrifances quan hi penso i veig que s'alliberen sense prendre el toro per les banyes; i ja us dic que ho veig, que és així... que la gent en la seva intimitat es preveu lliure de opinar favorablement al genocidi si es per causes suposadament justificades; i de fet, lliurement es pot repetir...