La insolvència contrastada de Oriol Jorqueres

L'altre dia, em sembla que era el mateix Dilluns que vaig fer l'últim post, vaig fer Podcast i em vaig mirar l'entrevista al President Puigdemont. La veritat és que no em va costar gens seguir-la, el que em fa content i fins i tot més integrat en la societat (catalana) fins i tot més del que demanaria. La veritat és doncs, i m'explico, que ni recordo haver seguit, ni defet, fa vuit o nou anys haver pogut seguir pròpiament el procés de formació de "Junts X Catalunya".

Va explicar, ara no sé si el mateix Puigdemont o potser (i també) en Jorqueres a les dues entrevistes que li he seguit una a TV3 i l'altre a Catalunya Ràdio que el propòsit de "junts X Catalunya" no era altre que el de ACONSEGUIR UNA MAJORIA (clarament) INDEPENDENTISTA o SOBIRANISTA en aquest cas. Recordo haver anat entre el 2010 i el 2011 a votar al col·legi de la Vedruna, que no és "seu" electoral a votar si volia que Catalunya fossi "un país txatxi-piruli", és a dir un país independent en el marc europeu; la qual cosa, ja avisaven alguns, era absolutament irreal.

Em sembla que va sortir que sí, que volíem txatxi Piruli, un quaranta i escaig per cent de la població major em sembla que era de setze anys. quan en Mas encara era president. Per cert va recordar Puigdemont que a Mas el va apartar la CUP en no voler votar a favor la seva renovació. Després en Mas es va trobar amb tot el parcal jurídic o penal per el 9-N precisament i va ésser inhabilitat. Això ho recordo jo, no ho va comentar per res en Puigdemont que, per altra part va considerar Joaquim Torra, l'actual president "electe" -pels diputats-, molt vàlid i coherent. No sé quina expressió va emprar... potser responsable.

Em fa dubtar ara molt en Puigdemont. Jo a n'ell no el votaré. Votaré la Pascal que de moment sembla ésser que no prioritzarà el Referèndum, la qual cosa em sembla molt ncertada i malfio de Jorqueres quan des de la presó es mostra tant i tant coneixedor del que "els catalans pensen". De fet , personalment considero que ens han donat una lliçó d'una manera de viure la vida tota aquesta colla d'empresonats com en Cuixart, en Jordi Sánchez potser no tant, de viure la vida que es vulgui quan només ets privat de la "llibertat" de precisament establir contacte real i no tant ponderat per una part dels catalans que van a Lledoners a cridar-els-hi des de fora i fer-los pensar que encara son tanta colla, que segurament sí, però proposo que molt menys engrescats i bel·ligerants que durant el "Proces".

No seré jo qui digui que el Procés ha mort, però és ben bé que els que pensem que si tenim més por que goig d'aquesta colla de independentistes que van començar penjant ni tant sols senyeres, sinó banderes que la gran majoria ni saben el que simbolitzen i que es venen, o millor dit es compren com les hamburgueses del "Burger King". Encara hi ha algú que la té penjada i fins i tot a casa del meu germà l'han renovada i no es veu gastada i cremada pel Sol però és més aviat perquè hi viu un jove, el meu nebot, que no pas per una bel·ligerància que us deia.

Proposo que és més aviat una mena de guanyar la Lliga quan s'ha perdut la Champions i tot i el que digui el pallasso del Zidane, pretendre que és un trofeu molt més important que la Champions... la qual cosa és mentida.

Sembla ha quedat clar que Jorqueres no va desenvolupar totes les seves aptituds a l'hora de mostrar-se com un gregari el que per altra part mostra molta paciència, jo em podria l'ímpetu, i a més -que no digui que no- s'ha mostrat coma egoista potser l'excusaria que "de partit". En aquest sentit ha estat molt més el que han aportat Puigdemont i TOrra des de GIrona i comarques que el del tercer cinturó i ex alcalde de san Vicente de los Huertos... una mena de "si no va anar bé va ésser perquè no érem els escollits"