La oportunitat desviada... un exercici de responsabilitat? o una manca de necessitat.

Aquests dies, em sembla que ja us ho he dit!, estic veient una psicòloga, la Gemma. És la psicòloga del centre (la Residència). La Gemma Dimarts comença vacances i fins el Dilluns dia 17-Ago. 

En principi l'estava veient per parlar d'una mena de obsessió que tinc a temporades quan somio "coses massa estranyes". No sé què ho fa que a voltes... diguem que de moment fins abans que em canviessin el antipsicòtic que m'injecten (al Deltoides -braç-) si bé abans era cada quinze dies ara és un cop cada 28 més les píndoles que prenc a diari. Ara també me'n donen una al dematí amb l'esmorzar.

No sé doncs... ho podem suposar que tindria a veure amb el per exemple o bé sopar massa, el altre antipsicòtic o fins i tot el que els terapeutes de Centres de Dia i d'altres Serveis Socials en diuen "Higiene en el son".

La Higiene en el son consistiria en dormir cada dia les mateixes hores i de la mateixa estona a una altra. No n'he parlat mai i per tant ignoro si, com es diu de la barba dels hòmens "s'ha de deixar reposar un cop a la setmana". És a dir els homes grans diuen que la barba un cop a la setmana no te l'has d'afaitar, que li va be reposar i créixer. El problema seria quin dia? El diumenge abans s'anava a missa al dematí i la gent fins i tot s'hi mudava. COnec gent però que el diumenge, si tota la setmana es lleva a les 6:00 sol dormir fins a les dotze o quarts d'una i doncs semblaria el dia propici per deixar-ho estar lo de afaitar-se fins Dilluns. El problema és que aquesta gent treballa i a voltes s'adorm al dematí, i s'opta per "dia sí, dia no" (d'afaitar-se).

No era però de pèls i despropòsits... bé de despropòsits sí que us en volia parlar: Amb la psicòloga, bé que li he demanat de fer alguna mena de Programa més enllà de exposar-li les coses raríssimes que li explico del que somio i ara estem fent un curs de Habilitats Socials (ja sabeu la assertivitat, la resilència -tant de moda-). Hem començat per la Comunicació: els seus factors, la comunicació No-Verbal i també els seus factors i ara ha quedat pendent un dels temes introductoris que em vaig anotar i no recordo. Perdoneu.

El "problema" (greu) ha sobrevingut quan la Gemma proposava de improvar les habilitats de la comunicació no verbal i la cosa ha acabat amg una dispersió per part meva de manera que li he proposat que "ja hi ha gent que en treu beneficis" (productius s'entén... productius respecte de les seves "inquietuds" de "desenvolupament" (per lo de vías de desarrollo) envers la "Societat". Ja li havia comentat a la Gemma que l'assertivitat servia per eludir el conflicte principal de que com a consumidor de drogues (i doncs aïllat o marginat social) es proposava a la vida respecte precisament de la comunitat. Pretendre d'aquí, "saltar a la fama" aprenent tot una mena de codis i trucs per a comunicar i fins i tot aparèixer a la televisió "perquè em sé expressar amb coherència" tot i que en realitat jo vingui del fangar i d'estrats socials que normalment no opinen sobre segons quins temes d'actualitat, no perquè no en sàpiguen res, que a vegades tampoc, sinó perquè normalment sembla que quan més pobre s'és o s'ha sigut... més "autèntica" seria la teva manera per exemple d'estimar o d'apreciar i saber valorar/conèixer les persones.

En aquest sentit d'ara advoco per una necessitat de ponderar tot aquest sentimentalisme en precisament només el dia que "demà no ens afeitarem" i no esdevenir-ho per reditòs (de obtenir un rèdit) en la audiència televisiva. Per exemple proposo que el Sálvame se'l fotin pel cul.