Ara, us parlaré d'un llibre...

Voldria, encomanar-vos, convidar-vos doncs (i més aviat) a una lectura que de ben segur es troba magníficament desfasada però que va tenir un "moment" important, potser fins i tot aquí a Espanya, com que anàvem una mica retardats respecte de les evolucions "occidentals" envers els ordinadors i el món de la informàtica, deia que aquí a Espanya es devia de entre que publicar (abastament) la novel·la entre que estrenar la pel·lícula que en van fer i segurament no es va poder, precisament "viure intensament".

Jo la conec d'agafar-la de l'estanteria de col·legit. L'any (no mes tard de) 1986. Era "JUEGOS DE GUERRA". Quin era majorment el problema a Espanya? Doncs que la informatització de les coses es va decretar "obligatòria" per a partir de 1996.

Llavors per exemple les diferents vicissituds del protagonista de la història que us dic, per exemple modificant telemàticament les seves notes a l'institut accedint al Pasword escrit en una llibreta del calaix de la secretaria del Director, quan, el s'ho fa venir periòdicament perquè el renyin, perquè també periòdicament canviaven els de l'Institut el Pasword (em sembla que devia ser "PENCIL" (perquè a la traducció era "LÁPIZ"). També és un gran dominador de les màquines de marcianos als espais públics.

En aquella època (el 1986) a Espanya, majorment (vull dir que per lo menys a pagès) els aparells de telèfon eren de lloguer (pagat a la Companyia) i per connectar-se per un "mòdem"... després van venir el mòdems interns a l'ordinador.. que al 98 encara donaven problemes a les versions de PC's que arribaven a les botigues principals del país, docs que per connectarse a un mòdem, absolutament acústic feia falta un tipus d'aparell de telèfon determinat que s'havia d'encabir en "unos orejones" amb uns plàstics que semblaben "desatascadores" de la pica i així amb un cert aïllament acústic es trasmetia la informació (i representava que des de ca seua el protagonista accedia ales dades del Institut per canviar la nota). Ja hi havia però a Barcelona i de retruc al meu col·legi alumnes que en gaudien els caps de setmana.

Era l'època dels Spectrum's i els Commodore's (el meu amic tenia un New Brain) i després van venir els Amstrad i els Dragon que van comprar a una empresa andalusa i que a partir d'un moment determinat eren doncs de "fabricació espanyola". També al 1986. Les versions més acceptables, ens tenien malacostumats respecte dels Spectrum per exemple, estaven a les màquines diguem-ne "escurabutxaques" presents a bars i restaurants, i a ciutat als Salons Recreatius. Jo hi havia jugat molt, però no havia gaudit de les possibilitats (minses) de les "consoles" de 64k i per tant em va atraure més el factor de les notes a l'institut (jo també tenia llavors 16 anys) i el component d'èxit entre les noies (molt guapa a la pel·lícula -de 1983-) però encara no s'havia despertat en mi l'esquizofrènia de embrancar-se en, com passarà a la història, afers de Governs i Seguretat Nacional.

Recordo per exemple que "el prota" investiga sobre un dissenyador de jocs i accedeix al seu personal arxiu (mitjançant el Password "JOSHUA5") i allà es troba amb una maquinària bèl·lica que la manca de immediatesa en els comunicats periodístics, bé perquè (estan en secret de sumari per dir-ho així) no li deixa veure que amb simulacions ha iniciat per part dels EUA el llançament de míssils cap a la enemiga Rússia.

el film doncs arriba a la culminació amb una certa tensió.