El torpedo de Calders

L'altre dia... ep! no fa pas tant: dos o tres dematins! una reconeguda bloggaire, que conec una mica, però de fa molts anys a la UOC, i encara que durant molt de temps no en sabia res d'ella i que de fet al 1998... bé que no recordo per exemple les coses bones de la vida per exemple del meu pare (estic escoltant "Eso que tu me das" de Jarabe de Palo) i doncs concretament res, però si recordo l'atmosfera que es creava en el meu entorn gràcies a la inestimable i... jo diré que fluides intervencions de "tota aquella colla dels grups pilot de Humanitats" mentre m'adonava, potser llavors inconscientment que ni estava preparat ni és el mateix estudiar i haver-t'ho de fer tot tu com a la UOC que anar a la facultat més fatxa de Catalunya, UB a Dret i deixar-t'hi anar. Fins i tot i més encara si això havia de passar el 1989 -deu anys abans-.

Jo ja havia treballat -segurament massa anys- de proletari! i no tenia el seguiment ni la moda de les principals coses que es devien coure en els ambients estudiantils i de fet hi havia un important decalaix "cultural" que com a totes les persones que miren d'aprendre de grans es compensa amb solidesa presencial de la persona (de 30 anys) davant la "submissió" i l'encandilamenta que es produeix en una classe amb nois i noies (quan no són nens i nenes!) de divuit anys. Així tot va ésser, en realitat res de visceral, de fet encara estudio a la UOC i encara em trobo que em faria falta molta més consistència acadèmica per tal d'expressar, doncs per exemple tot lo que em treballo els material (algunes vages) i els llibres complementaris que a voltes consulto o llegeixo i una mica més de puteria... però tant se val!

Us deia, va! que llegia el blog de la Júlia Costa i hi havia un post sobre una pel·lícula (cinema polític) de Pawl Newman de 1963 (quan també va fer "the Prize" que aquí es va traduir per "el Premio" ambientada en els premis Nobel i un paper que el va marcar, potser li esqueia! al bo de'n Pawl) l'altre pel·lícula era "Hombre!" sobres un indi (al que maten).

Li vaig comentar a la Gemma, la psicòloga del Centre el fet de comentar el post de la Julia, i així que era divendres a la matinada, mentre fèiem una mena d'exercici d'expressivitat -que va quedar una mica monòton... suposo que per la inconsistència que suposa el fet d'estar malalt i no adonar-me'n normalment del que exactament estic fent quan faig algo- i adonar-me'n a partir de compartir-ho amb gent propera al dia a dia que en realitat, al madurar-ho, i, de fet com tanta altra gent; perquè els llibres de que li vaig parlar a la Júlia en contraposició a "Hombre" eren Best- Sellers i se suposa que els ha llegit, i hi ha somiat, molta gent.

Doncs bé jo vaig proposar que la fita des de Hombre i el cinema polític en general encara que: No ha parat! es va donar amb en Robert Redford i "Los tres días del Cóndor"; que a partir d'aquí van venir les novel·les d'espies (john LeCarré, Larry Collins i Dominique Lapyerre i Frederick Forsyth) passant per una obra de 1979 que va venir cap a finals dels 90 ("El Cazador de Barcos" de Justin Scott) per acabar amb que La Vanguardia ha titllat de desafortunat en les adaptacions cinematogràfiques de les seves principals obres i últim dels autora preferits del meu germà -que es va morir el 2006- John Grisham.

De ésser doncs un home (per Hombre) a un triomfador "contra el Mundo". Trobo ara que tinc sinquanta anys a faltar el meu germà que en tindria 67.