Em preguntava ara...

He tot just acabat una, en diu l'autor: "una novel·la oblidada". "L'esperit del Vallès" es diu i la podeu trobar, si la voleu llegir -unes quatre hores i mitja-, al blogspot. "Novel·les oblidades" es diu el blog de en "F.PUIGCARBÓ". Té molts blogs aquell home i de ben segur que si no us engresca "l'Esperit del Vallès" podreu fer el fet amb alguna altra cosa de les que s'ofereixen al seu Perfil.

Volia titular aquest post, es tracta, "l'Esperit del Vallès", d'una mena de novel·la de mascles, fins i tot el protagonista fa de municipal a Blanes; i volia titular aquest post: "La insuportable lleugeresa de l'estar" (en clara al·locució a la "del Ser" de Milan Kundera. Em pregunto, però, en quin moment de entre 1980, en que vaig començar a "estudiar" (i és que érem molt petitets) Llengua Anglesa (en dèim Anglès llavors) i avui mateix, m'he sabut deturar per veure que el verb TO BE que es tradueix, diuen, maldestrament, per SER ó ESTAR, per a economies que ara mateix, en la conjuntura/idiosincràsia Global no estan preparades per economies (també) d'escala que en diuen (que són aquelles, més o menys) que: quan més es produeix, més s'abarateix el cost; i, per tant, millors són els beneficis.

No és pas que consideri, precisament, i, tot i que per un moment mentre em pensava el títol he mirat de formular la hipòtesi (de que poguéssim familiaritzar el Ser amb la dona, com fa Kundera; i el Estar amb... el mascle!) que pensi que les dones són i els homes estan. La qual cosa aixís escrit, i coneixent aquest país nostre "de pandereta" no és tant i tant desencertat (segons com). Fins i tot, i com a nota de progrés (de la meva mentalitat... hereva i fruita del que és) diré que avui en dia, en determinats ambients (els més públics) el fet de coincidir en un lloc més dones que homes podria fer que les dones Estiguéssin (en aquell moment) i l'home només sigués.

També em pregunto quina mena de torpede preparat per a "satisfer" les necessitats dels mestres (la meva mare era professora de piano... se'n va fer) estic fet, per no adonar-me'n de tant... grollera! apreciació envers el Ser i el Estar i com de falsa i maldestre (també) resulta ara, al cap dels anys la diguem-ne... més que enginyeria (com ho podria ésser la financera)... ocurrència! d'instruir els pallassets que estàvem fets als deu o dotze anys.

No diré que ara, que tanquen temporalment l'internat em pugui mostrat trist ni fent postures mentals. Tant de bo hi calin foc!