Encén el llum!

 Moltes, "moltíssimes" vegades... en català els superlatius es fan amb 'molt'. Guapo: Molt guapo! però proposo que sí que poguem dir moltíssimes... o bo-bo. El vi bo-bo és originari del Bages. Mireu! el... Al principi l'home era més salvatge que ara. No penso que tot això que diu aquell al xerrarperxerrar de què s'hagi descobert "antropològicament" és a dir, enviant a un home, en aquest cas una colectivitat, l'Àfrica a mil o trenta segles enrere... és a dir: l'únic lloc on l'home no hi havia estat era, quedava a l'Amazònia, i, el sant pare Francesc va dir que crearia el delicte ecològic. Amb la Pandèmia ha quedat tot molt aparcat.

No sé fins a quin punt, majorment podem afirmar que el que estudiem de comunitats endarrerides del tercer món.. fins i tot que proposem que el manlleu "tercermundista" sigui en realitat una broma un emblema comunicatiu un propòsit de futur en tant que el que es proposi per defugir la in-economia la globalització sigui una puta-nova-fornada. És a dir nos embaucan! amb coneixements de moda que romanen en l'inconscient que adapta al que estem vivint, al que ens ha serveix per a desenvolupar tot un seguit 'habilitats, d'esferes de capacitat de robatori, de treball més enllà del respecte per la Persona... per la "Soberanía Personal" hauria ara d'esdevenir la "Soberanía Social" de conducta de coneixement de deixar-se estar de aquí... a Roma fés com els romans "siempre y cuando" es deixi estar un de parafernàlies divulgatives íntimes que lluny d'aconseguir la pau social la Pax Romana (el que els va matar) segueixi tot plegat així.

Por de pronto diré que una dona amb un carrito de llaunes per reciclar era el que atropellava en Mel Gibson a límite 48 horas o era arma letal?

Comentaris

  1. La SOBERANÍA SOCIAL, és la meva quimera:
    "M'emprenya molt 'ser' català. De fet, ésser-ho... estar-hi! a Catalluna (que deia La Dharma) és també, terrible! quan: no en vas néixer, els teus pares no sabien si n'eren i no et deixen marxar (vaig demanar la traducció del meu nom al DNI) i ara cal un volant -que és temporal (de 3 mesos)- perquè per una vegada... i fins al cap de deu anys em posin el nom de José, que per cert, fa temps que no me'n diu ningú.
    Em tinc per un apàtrida perquè "si la República no existe" ha esdevingut al final, al capdavall, una gran revelació parlar-ne.
    Vull una "Camila" de les de la Eneida, que vol dir "dona, lliure" en contraposició a esclava. Per jugar! no sé si fer-me un vestit de pell com el psicòpata ("The silence of the lambs") o donar idees. He dit!
    De totes maners, m'és imprescindible saber o "sapiguer" com m'haig d'expressar, si amb tota la correcció d'una carta o amb l'acudit de "lo bueno, si breve, dos veces bueno!""

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Avui la MISSA la diré Jo!

"un matí d'hivern" (poesia comentada)