"La tieta no avança"
LA TIETA NO AVANÇA
La tieta no avança,
rau quieta a la cadira sense dir res.
Els somnis, les il·lusions,
els desitjos i les passions
son ara oblidades.
La tieta no avança, i,
esmicola el temps, els granets de sorra
que esdevenen pols magenta, i,
no cauen de l'esfera.
Res no és igual.
Plogui a fora, o faci Sol,
entra prou llum a la tarda, i,
sabut com té el pas del dia,
gaudeix-ne lluny del progrés,
i de les coses de la vida.
La tieta no avança,
a mi! em preocupa,
La tieta no avança, i només,
la buidor sola la ocupa.
Avui ha vingut aquell home,
puntual, com cada Dimecres.
Li ha agafat la mà, i, de mentres,
corrien els ocells tendrament.
Tant bon punt ha marxat,
li hem demanat pel metge:
"Quan vindrà?", i,
"No el voleu veure?"
però ella calla i va per feina.
No és veritat que sigui dit,
que aquell home era l'amic del seu marit.
És el onclo... ric... d'Amèrica...
que la trobava un bon partit.
Ara plega llençols ufanosa,
es fixa en tota cosa... la Jenny enllustrada
és al replà tota amagada.
Qui és qui? que li fa nosa.
Si no parla d'altra cosa.
Norbert Casamitjana (1998)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada