noi! (ostres)... jo-no-sé-què-passa!

 Us hauria de parlar de tot això que està fent en Joan amb el nostre blog. Per exemple ara posa cara d'aquell presentador de 'El Temps', tant aguerrit! Del Matarranya! Hi ha dret a això? Dret a que s'ampliï l'esfera de la capacitat... fins a límits insospita(bles). De manera que, repercutim!... (JA HO HE DIT QUE SÓC APATRIDA!) però, entenguem-ho! Pronunciar les paraules de "Apàtrida indesitjable!"... noi! s'hauria d'esdevenir tant improductiu, a efectes de cordialitat, que resulta d'un cinisme emmetzinador. Només els Russos s'estan ara emmetzinant al Món.

Bé, és cert que hi ha qui parla de que li posen coses al menjar...Hi ha fins i tot un altre presentador del Mateix el Temps en T. Molina que es presenta com a titellaire i... "jo sempre he dit que la cuina és com un laboratori de química". Lo fotut... per als hómens... és que, tant anar a la guerra amb espardenyes de set betes i de resultes no sabem que són les "germanes de Ràdio Quatre" les que aprenen a cuinar amb les nostres conseqüències.

Ara estan fent, deu fer ja.. psé! ni ho sé! programes de Master chef, Master chef Celebrities i deixa-ho anar i encara que si no seríem mai devoradors de líquids per beure a còpia/base del suc (podrit) d'espines de peix (com ho eren els romans).

La poesía, la lírica! diu que: "no passarien cap control sanitari" aquests preparats. Jo vaig llegir una vegada un llibre sobre el pa, l'oli i el vi a la mediterrània. Té molts anys. Em dol no poder-vos-el ara explicar perquè explicant-explicant... o no-ho-sé!  No ho sé com a dures penes en recordo cap detall i en la guerra... en el peculi... s'ha perdut bona part de la informació. De fet, però no era pas un llibre ben explicat.

Mireu els llibres d'antroplologia es basen en els jaciments aïllats en el temps. Datats no sabem com i tots hauríem de malfiar-nos del que ens ensenyen a la universitat i abstreu-re... quan dic malfiar... i abstreu-re, Vull dir que, hem de PENSAR que diu el meu germà. Abans de tot hem de veure si el que s'escriu vol ésser una explicació franca i sincera o, una broma. O un "no estem per ara pensar" (Lo que tenemos que hacer es PENSAR" precisament.

De totes maneres... és ben cert que la vida, quan s'interacciona, quan un es relaciona amb el Món que l'envolta, amb les persones que coneix de fa anys i amb el temps té la sort de retrobar i que no siguin els presentadors de TV, és a dir, quan les coses passen i sabem de la gent que ha arribat a fer els vint-i-un anys ens n'hauríem d'adonar que és molt d'agraïr el saber-se tenedor d'un "ARBRE".