Parlem avui, primer cap de setmana de vacances, d'algun Valor

Jo diria, vull dir que -del cert- no ho sé, però (ja) m'ho imagino aquest cap de setmana, malgrat el mes d'Agost comencés en Dissabte, seria oficialment "El primer Cap de Setmana de Vacances". L'altre, l'anterior, era de trasllat. Serà ara doncs que anirem a prendre alguna cosa en família a la Plaça del poble o en algun lloc més "refinat" que a la platja i al xiringuito. Que ens mudarem (arreglarem ésclar) i ens posarem, impacients, tota aquella roba que vam triar, enguany amb el confinament, per catàleg adientment.

Alguns sortiran ja, més pròpiament, a fer el vermut, cap allà a les dotze els de pagès i a la una o les dues els de Barcelona, que dinen a les tres. No estan disponibles, a totes les viles i ciutats potser sí, però als pobles, no sempre es pot anar a dinar a una terrassa. Potser un plat combinat. Una paella mixta o de marisc, ho veig més difícil, perquè si no hi ha metges (son a la platja a intercanviar experiències després de un any, bé només mig, de es veu que treballar de veritat -no com sempre!-) necessiten "estar en família".

De fet els metges, són diferents dels advocats o els escriptors. Són també més porcs a l'hora del sexe però per marranades, penso que els que experimenten més són metges i escriptors -a diferents edats és cert! (els metges més de joves, que després esdevenen respectables a la segona feina no ja a primera línia de foc)- i els advocats per no tenir no tenen ni fills. Me'n fot! (del que facin totes tres professions) perquè com diu en F.PUIGCARBÓ "Cartago Delecta est" que deu voler dir que la vida ja ha estat viscuda i que poques coses ens pugin distreure... doncs de treballar, fer vida social, rependre els qui van sense mascareta, comprar paper higiènic etc. (i rentar-nos les dents cada dia).

Així doncs el primer valor seria tenir un ofici. És el primer que hem tractat i per al que, certament cal una dedicació de jove i una mica de màfia: Els metges... n'hi ha d'haver algun a la família. Els advocats... també o no s'hi dediquen de grans. I els escriptors! hi ha molta facècia en la relativa preparació d'un escriptor. Per exemple es pot escriure un llibre, que no té perquè ésser de memòries, al cap d'una vida però oblideu-vos-en de que us ha surti res de creatiu... com a un físic abans dels trenta anys, heheh, si no sabeu "de la missa la meitat" és a dir dels clàssics, de la Literatura Comparada (entre diferents llengües i estats) i si no sou, o bé jueus o víctimes d'una mena de persecució concreta, que res tindria a veure... ara per resumir amb el següent enunciat: "Com pot ésser que aquesta colla de fills de puta de l'aparell repressiu de l'Estat Espanyol hagi tingut al costat un poble com nosaltres".

Això inclouria el fet que només es posa en boca el cas del nacionalisme espanyol en determinats "personatges" bonachons i de més de cinquanta anys que tenen la PUTA LLEI representa que, primerament per coneguda i després per assimilada i intervencionista a tot el territori. Vull dir que conec pocs llocs concrets on el nacionalisme aferrissat es manifesti si no hi ha evidentment "el caso contrario" que seri anar-hi/venir-hi "de vacances".

Per la meva part, el que ha esdevingut "la meva feina" que, evidentment, ni és escriure, ni és comunicar (tot i que vaig fent, amb molt de temps i fins i tot una mica de paciència "els meus pinitos") era tallar i cosir ferro. Però tot i que algun cop havia pensar que obriri algun talleren en alguns baixos de un carrer estret de la ciutat, Sabadell per exemple (m'agradava molt quan anava a Serveis Metal·Lúrgics Sabadell (abans que els traslladessin a Can Roqueta, al polígon) però la indústria ciutat i el ferrer del barri del poble està descartat. Només a Mallorca que fa typical Spanish i hi ha el Reï.