Què passa amb la Literatura?

Haureu de disculpar aquest pobre (pecador heheh) perquè de llibres en sap poc. Tant poc que encara no se les ha hagut de batallar (massa) perquè mai li publiquin un llibre. De fet ho va provar una vegada i l'Editorial Quaderns Crema, la única de la que en tenia l'adreça, doncs "s'ho van llegir" però "els continguts no s'adeien amb els objectius de la companyia editora". De fet, va ésser un gran trasbals. Certament, com diu la Júlia Costa i Coderch que podeu llegir en diversos llibres, de poemes i de "literatura" (jo no ho he fet mai, però visito a sotragades alguns dels seus blogs (La panxa del bou,o trèbor Atzur per exemple... també el Caracteres Ocultos en castellà) tots ells al blogspot i amb enllaços directes des de "lapanxadelbou.blogspot.com" diu que: "Quan el home escriu sembla que hagi de passar que impresioni les dones" doncs bé, JO TINC AQUEST VICI PERSONAL de manera que em penso fins i tot no només que tothom es posarà a compendre abastament la immensitat dels pensaments que VOLDRIEN reflexar les meves paraules (ara que faig poesia) sinó que se'n sorprendran.

Tant és així que sovint ens costa de adonar-nos que som molta la colla lletraferida (que en diuen). Ens costa també de imaginar, jo diria que "de concebre" que no perquè sentim molt profundament el què escrivim ho poguem i de fet no ho fem normalment així de expressar-ho ni amb tal grau de sentiment com és el nostre propi respecte dels fets que no s'abarcarien globalment per part de la companyia editora sinó que ens ensimismem en els nostres propis pantanegars i no en sortim.

No compto que encara ara, al cap de aproximadament deu anys de lo dels Quaderns Crema em publiquessin cap llibre. Haig de dir però que gaudeixo de una publicació: Vaig guanyar un accèssit de narrativa curta per "l'obra" 'Hi ha en Parlarem". Allà feia una petita reflexió sobre el Parlamentar dels indis i la soledat/solitud de l'anima i dels europeus en general davant de per exemple proposava jo "una tribu diferent dels huns" que ens... els! fes anar als víkings cap a Amèrica abans que en Cristòfor Colom s'etivoques en el radi de la Terra de 10.000 quilòmetres. Però això no ho vaig posar.

Em van dir que era TRENCADOR. De fet, haig de dir que eren uns premis, com es diu... per subnormals (discapacitats intel·lectuals, en els (premis) que vaig participar des del Servei Prelaboral i com a disminuït psíquic... que vindria a ser el mateix, però podríem dir que "no de naixement" Apa!).

Van repartir els Premis, els de PREMIS ALVENT al Teatre Barts de Barcelona, i ens van convidar a una tarda gratuïta, amb un passi, al Tibidabo. No he sabut mai que era la senyora rossa de la Generalitat a qui vaig estrènyer (fins i tot es veu que massa) la mà. Una monitora que m'acompanyava a l'esdeveniment i al esbarjo al Tibidabo amb la seva filla i el seu marit em va tirar una foto en el moment en què la sobredita personalitat de la Generalita arrencava la seva mà de la meva.

Jo el que volia dir és que no es tractaria tant de un fenòmen romàntic, això del classicisme com de pròpiament tota l'Edat Mitjana; malgrat és cert que a l'Edat Mitjana es llegia molt menys... bé en alguns països podríem posar que "Por ay, por ay". Ho dir perquè el bo de Virgilio Bejarano, de la UB que coordina l'edició, i en fa un pròleg, de l'obra La Eneïda, en aquest cas en castellà de precisament Publio Virgilio un romà nascut em sembla que a l'any 50 a.C. diu que després de La Bíblia és el llibre més llegit de la Història.

Entre que a la Edat Mitjana no hi havia massa més llibres (famosos universalment) que la Ilíada i la Odissea de Homer semblaria que "han estat recopilats més amb el temps i els anys" de manera que ara sí van ser els Romàntics els qui la van retrobar in extenso  i no així passava amb la Eneïda que " a pendre pel cul el Homero". ¿era cec? no ho sabrem mai. També podria ésser a més que s'atribuïssina Homero passatges que en realitat eren elaborats per diferents complementadors, fins i tot de l'època... perquè fixem-nos que Homer relataria uns fets en principi verídics d'ina guerra la de Troya (la Ilíada) que van passar el 1.200 a.C i això representa que ho feia cap al 600 a.C.

De fet el que relata VIRGILI també passa al 1.200 a.C. Eneas i el seu pare i fill fugen de Troya (acabada de obrir les portes amb el cavall (de Troya i Ulisses) i que el seu rei Príamo moris a mans de Pirro... i tot i que vol ésser doncs més una evocació que no pas un certament relat que es recordi de generació en genració com el de Homer té molt (potser massa joc en el que jo n'he desentrallat (llibres I i II)).

Ja us vaig dir que va dir el Pàmies que en Kafka era l'autor més sobre-"interpretat" de la Història i a banda de Marx i "El Capital" se m'acuden poques coses tant repercussives... però sempre per a una part... com la Revolució Francesa mateixa. Tots aquests llibres, aniran al cabàs? EN parlarem si tenim temps... eixint de una cosa farem l'altra -que deia el meu pare Josep Salvans-.