Vaig a fer "poesía"

UN MATÍ D'HIVERN

Dormo llevat i rau l'Altra Vida,

d'un fred matí al que li surt el Sol.

El cerco, assegut a les escales de pedra

i veig, encara, la cendra d'ahir.

La formiga és morta, i em preocupa...

vagament, perquè la pardala jove

escarafalla la seva cua i piulant

i sacsejant-la m'ensenya el seu niu.

Estava fumant altre vegada

i tirant més cendra, ara a l'herba,

no fós cas. Ella salta, vola baix

i s'arrau a sota el pi del veïna.

Tant és així que la Llei fa

que hi hagi tanques que no puc saltar.

Somio, però, que corro, que salto endavant

que aterro rodolant passada la tanca i que...

Ai l'as: silenciosament, oloro

el cau d'amistat i moixaines,

dolces i suaus que les seves plomes

arraulirien a la meva faç.

L'altre vida crida, omple l'oïda

i passa algú. No l'he tornat a veure,

i si ho he fet no l'he sabut conèixer.

No viuria sense trepitjar, valent!

Prou sola és la vida,

com perquè no ens entenguem.

L'altra vida vol temps i risc, i,

és per no cercar-la que encara visc.

                                   Josep Salvans (2020)