Ara duc un "quaderno de bitàcora"

 Aquestes connexions d'aïllament, de consum en sec; no, però el que faig al Campus miro d'apuntar-me el que he anat llegint i obrint de manera que vigili una mica amb el que faig. "Aquestes coses no les fem la gent de la Universitat... (Oberta)". No ho sé. M'agrada enraonar i explicar el que faig o feia en aquells dies... Em ve de un llibre "El Rojo y el Negro" (els colors de la CNT!) que es veu que va escriure un general de Napoleó amb el pseudònim de Sthêndal. Ara podríem cercar quines altres obres havia escrit el senyor Sthêndal (o Sthendâl... em sembla que no) i segur que seguiríem un altre fil (conductor) i com deia la canço de Rosendo Mercado, un heavy, "Yo podria cantarle a los colores de tus ojos/ y podría llevarte a un mundo entero de ilusión/ pero me conformo, no quiero "comerte el coco"/ si te cuento lo que digo: busco comunicación!.

Ja n'ham parlat altres vegades de Rosendo Mercado. És un roquer. Amb paraules que sònen ens introdueix ritmes "de negres". Deien els de les TV's americanes que "el Rock es música de negros". Des prés vaig veure una pel·lícula en comptes que dels anys 50's 60's com això de la "música de negros" queeee. la pel·lícula es deia "Rebeldes del Swing" doncs podríem... adaptar! que en realitat era el Swing el que "era música de judíos" i que va ésser perseguida a l'Alemanya nazi. Representa ara que us vulgui desplaçar jo que eren els garrells, els coixos en aquest cas els que tenien el coneixement dels "tocs" de la música. Figura que això és molt maco. Queeee tots siguem incomplerts, que el que no té la gràcia de tenir uns peus bonics... lo suficientment com per ensenyar-los... luírlos té per exemple oïda musical i no li costa gens seguir/agafar el ritme "d'aquesta mena de músiques". A la Xina hi ha una diguem cultura que consisteix a "falsejant"... originalment! trencar els peus a les filles i embenar-els-hi tota la vida i no deixar-les caminar potser, per que un gentil (que diu la meva parella de mi) home se n'enamori i s'hi casi. Ésser gentil, tal com acostumaven a anar les coses a col·legi quan jo hi anava era... seria ser ja "vell". Tots, parlo per mi, volíem les mes guapes i proporcionades (tant que es parla dels cànons de bellesa italians quan era Rubbens el qui pintava les dones grasses) estilitzades... com una ploma estil·logràfica. i miràvem revistes.

Hi ha un nou concepte: La transmissió visual VIRAL (de virus). Consisteix... consistiria a fer un video un boig i que t'agradés. Com els jerseis de colors vius de la Bennetton per exemple als anys 50's o 60's i que ningú més s'hi agoseri. No perquè no expressin per exemple sentiments... o com deia un senyor que pròlegava l'obra de Sthêndal a la edició del 50 aniversari de l'editorial ESPASA... (tot això de les espases dels soldats romans al llibre de la Eneida em carda una gràcia) deia aquells senyor i amb els anys i estudiant he trobat la paraula "historiografía" o obra historiogràfica (que revela detalls de l'època podríem dir" em fa pensar que això de posar sons aquí i cops de timbal allà quan es "projecten" imatges i el que és més important, es reben als nostres "uíx" és una mena de programació que només serviria per a manipular l'entorn i "voler canviar el món" el qual ens envolta en benefici per exemple de Famílies concretes i de trametre valors, també viralment.

Tant és així que explicar què m'ha passat avui només li pugui servir a l'Autoritat en tant que soc conscient d'una "forja" de valors que desestimen el número de afiliats a la Seguretat Social del meu cognom. La pel·lícula era "Casi Famosos"... bé he mirat l'edició digital que parlava de still (todavía) water (aigua) i de les drogues. Abans, figura, quan la gent s'etivocava havia de tenir un fill o iniciar un camí de devallada a la vida ¿fins a la mort en la més absoluta indigència? ara hi ha drogues i relacions sexuals esporàdiques i lliures/libres. Representa. Jo intuïa que llavors, la pel·lícula era, és del 2000 i que l'estrenessin al cap d'un any al Canal Plus parlava de que per sortir NO ViRALMENT a la TV i que sigui COMPATIBLE amb d'altres FUEROS o FEUDOS s'ha de programar i sobre precisament les familietes a qui ens hem d'anar cruspint quan els ens enviïn des de la masoveria.