Conte de Nadal

 Diu que era un xicotet que rondava per la comarca d'Osona. La seva mare no ho volia, ni era lo suficientment adult per anar a les discoteques, ni tant sols els Diumenges a la tarda però se'l va endur un noi envejós del seu domini a la màquina de marcianos. Es deia Josep MªVila (Muntanyà) com aquell alcalde de Vic ¿dels anys 70? Ramon Muntanyà i Salvans.

És ben cert que, els companys de col·legit, del xicotet, li demanaven al seu pare, del xicotet, a veure si (el pare) tenia cap germana. Molt més tard, un o dos anys, d'això de les discoteques el xicotet es va oferir a unes noies com a ésser verge i quan ja conduïa es va endur una noia de cabellera rossa, de la que no en sabia res, ni ara res més, de SALT? cap a Vic on es va concretar la exfoliació.

Ella va marxar corrents, com lo de les Olimpíades de Barcelona... en una barca blanca i blava.

Ara resulta que a n'aquest xicotet, 'Fill del bosc' curiosament, una gossa se'l volia follar i ell als sis o set anys d'edat... potser fins i tot més jove! la gossa de raça Collie, la 'Bimba' blanca i negre jugava sense mossegar damunt del sermendeïo que li produïa goig al infant i que la Beatrís va presenciar.

Ara als cinquanta anys d'edat, al noi li ha sortit, l'ha tinguda tota la vida doncs una mena de berruga rugosa a l'esquena que no se sap com, si cansat de tants dies dormint una o tres horetes s'ha arrepenjat en una cadira amb respatller de fusta i en veure's una picor a l'esquena i apreciar la berruga que "ha crescut molt!" i que era completament aplanada, li han fet una foto i "que t'hi posin Lexema" (eccema és una altra cosa... precisament una exfoliació per mocs i pell i humitat al nas i el jocico de manera que a qui li posa se li tornen els cabells rossos de la punta naturalment.

Tant és així que comprant, la Fundació, uns pantalons s'ha trobat que valien 19,90, estan de oferta i costen 14.99. No ha arribat al quince. On va consumir drogues als Hostalets de Balenya amb La Rubia, a qui un jitano de Terrassa li havia ensenyat que per anar a dormir, "una raya y un cigarro (de coca)". La Rúbia sempre li deia que "la cocaína eh muy cara" i l'entorn on s'havia "criat" (criar és mamar) investigava... per exemple, el xicotet, ja curat d'espants ni va gosar mai "echarle un casquete" a la Rubia (i no va arribar al quince) i li va costar tants o més diners.

Per exemple us diré que el noi segava, es va oferir voluntari a segar la gespa al capella Mn. Pere i ho feia de bon grat. Amb el temps li va començar a "fer mandra" i l'entorn li proposava que el capellà li pagués per el que ell s'havia fet voluntari. El capellà va accedir i li va dir: "qui fa una feina té dret a percebre un sou"

Que que era el salari? venia de la sal per menjar i viure.